L’Aplec del Puig és molt més que una cita anual. És un ritual de país, una crida a la memòria, una expressió col·lectiva de resistència i esperança. Cada darrer diumenge d’octubre, centenars de persones vinculades al valencianisme polític, cultural i social es reuneixen al municipi del Puig de Santa Maria per celebrar una jornada que combina festa, reivindicació i compromís. Però per entendre la força simbòlica d’aquest aplec, cal remuntar-se a les arrels històriques del lloc, als primers gestos de recuperació nacional i a les transformacions que ha viscut el País Valencià al llarg del segle XX i XXI.
El Puig és un enclavament carregat de significat. Situat a l’Horta Nord, a pocs quilòmetres de València, aquest municipi acull el monestir de Santa Maria del Puig, fundat per Jaume I després de la conquesta de València l’any 1238. Des d’aquest indret, el rei va dirigir les operacions militars que culminaren amb la presa de la ciutat i la fundació del Regne de València. Per això, el Puig ha estat considerat tradicionalment com el bressol del país, el lloc on s’inicià la construcció d’una identitat política pròpia. Aquesta càrrega simbòlica ha estat recuperada en diverses etapes per moviments que han volgut reivindicar la sobirania valenciana, la llengua pròpia i la memòria històrica.
Els primers aplecs al Puig tenen antecedents a principis del segle XX. L’any 1915, Lo Rat Penat convocà una trobada al monestir per commemorar la figura de Jaume I i enaltir la cultura valenciana. Aquell acte, tot i tenir un caràcter més culturalista i regionalista, ja mostrava la voluntat de recuperar el Puig com a espai de referència. No obstant això, l’Aplec del Puig tal com el coneixem avui es consolida a partir dels anys seixanta i setanta, en plena efervescència del nacionalisme valencià contemporani. En aquell moment, diversos col·lectius vinculats a la nova esquerra, al moviment obrer i a la defensa de la llengua començaren a organitzar trobades al Puig amb un marcat caràcter polític i reivindicatiu.
Durant la transició democràtica, l’Aplec es convertí en un espai de trobada per a les forces que defensaven l’autogovern, la normalització lingüística i la construcció d’un País Valencià sobirà. En un context marcat per la repressió franquista, la censura i la lluita per l’Estatut d’Autonomia, el Puig esdevingué un lloc de resistència. Les marxes des de València fins al monestir, els parlaments, els concerts i les accions simbòliques servien per reafirmar la voluntat de ser poble, de recuperar la veu pròpia i de construir un projecte col·lectiu arrelat al territori.
Amb el pas dels anys, l’Aplec ha viscut diverses etapes, tensions i transformacions. Hi ha hagut moments d’alta mobilització, amb milers de persones participant en les marxes i actes, i altres períodes de menor afluència, marcats per la dispersió del moviment valencianista o per la institucionalització d’algunes de les seues reivindicacions. Tanmateix, l’Aplec ha mantingut la seua vigència com a espai de memòria, crítica i esperança. Ha estat capaç d’adaptar-se als nous temps, de renovar els seus formats i de connectar amb les noves generacions.
En l’actualitat, l’Aplec del Puig continua sent una cita imprescindible per a moltes persones i col·lectius que treballen per la defensa de la llengua, la cultura i els drets socials al País Valencià. Entitats com Més Compromís, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, col·lectius feministes, ecologistes i de memòria històrica participen activament en l’organització i dinamització de l’Aplec. La jornada inclou marxes, parlaments, actuacions musicals, espais de debat i accions simbòliques que connecten el passat amb el present.
Un dels elements més significatius de l’Aplec és la marxa des de les Torres dels Serrans fins al monestir del Puig. Aquesta caminada, que recorre diversos municipis de l’Horta, simbolitza el vincle entre la capital i el bressol del país, entre la ciutat i el territori. És una acció col·lectiva que reforça la idea de comunitat, de camí compartit, de construcció col·lectiva. Al llarg del trajecte, les persones participants canten, conversen, comparteixen experiències i reivindicacions. És un espai de trobada intergeneracional, on conflueixen veus diverses, accents plurals i esperances compartides.
El monestir del Puig, escenari central de l’Aplec, acull els parlaments institucionals i polítics, les actuacions musicals i les accions simbòliques. En aquest espai, es recorda la figura de Jaume I, però també s’invoca la memòria de les persones que han lluitat per la llibertat, la justícia social i la dignitat del poble valencià. És un lloc de reconeixement, de denúncia i de proposta. Les intervencions dels col·lectius participants aborden temes com la precarietat laboral, la crisi climàtica, la repressió lingüística, la memòria democràtica i la necessitat de construir un País Valencià més just, inclusiu i sobirà.
La vigència de l’Aplec del Puig rau en la seua capacitat de connectar passat i futur. És un espai de memòria viva, que no es limita a la commemoració sinó que impulsa la crítica i la transformació. En un context marcat per la globalització, la crisi ecològica, les desigualtats socials i les amenaces a la diversitat cultural, l’Aplec esdevé una trinxera de resistència i una plataforma d’esperança. És un lloc on es reivindica la sobirania cultural, lingüística i política del País Valencià, però també on es construeixen ponts amb altres lluites, amb altres territoris, amb altres veus.
La pluralitat de convocatòries que han tingut lloc al Puig en els darrers anys mostra la vitalitat del moviment. A més de l’Aplec impulsat per Més Compromís, s’han recuperat altres formats com l’aplec a la Muntanyeta de la Patà, promogut per entitats històriques i col·lectius locals. Aquestes iniciatives, tot i les seues diferències, comparteixen la voluntat de fer del Puig un espai de trobada, de reflexió i de acció. La diversitat de veus, formats i sensibilitats enriqueix el moviment i el fa més resilient.
L’Aplec del Puig també ha estat un espai de conflicte simbòlic. En diverses ocasions, s’han produït intents de deslegitimació, boicots o contraconvocatòries per part de sectors contraris al valencianisme. Aquestes tensions evidencien la força del símbol, la seua capacitat de mobilització i la seua centralitat en la disputa pel relat. El Puig no és només un lloc físic, és un espai de significació, un camp de batalla simbòlic on es confronten projectes de país, visions de futur i memòries en disputa.
Per al nacionalisme valencià, l’Aplec del Puig representa una fita fonamental. És un espai on es reafirma la identitat col·lectiva, on es construeix comunitat, on es projecta futur. És una acció que combina la dimensió festiva amb la reivindicativa, la memòria amb la proposta, la crítica amb l’esperança. És un gest de persistència, de resistència i de amor pel país. En un moment en què les institucions sovint es mostren tímides o ambigües en la defensa de la llengua i la cultura, l’Aplec esdevé una veu clara, contundent i compromesa.
La dimensió pedagògica de l’Aplec també és fonamental. Moltes persones joves descobreixen en aquesta jornada la història del país, les lluites compartides, les veus silenciades. És una oportunitat per transmetre valors, per compartir coneixements, per construir relats alternatius. Els tallers, les exposicions, les actuacions i els debats que tenen lloc durant l’Aplec contribueixen a formar una ciutadania crítica, compromesa i arrelada. És una escola de país, un espai on es transmeten valors com la solidaritat, la diversitat, la justícia i la dignitat. En aquest sentit, l’Aplec no és només una jornada festiva, sinó una eina pedagògica, una plataforma de formació ciutadana, una llavor de transformació.
També cal destacar la dimensió emocional de l’Aplec. Per a moltes persones, participar en la marxa, escoltar els parlaments, compartir espais amb altres col·lectius, suposa una experiència profunda, carregada de sentit. És un moment de reconeixement mutu, de reafirmació personal i col·lectiva, de connexió amb la memòria i amb el futur. És una acció que genera vincles, que reforça identitats, que alimenta esperances. En un món sovint fragmentat, individualista i accelerat, l’Aplec ofereix una pausa, una trobada, una comunitat.
La dimensió artística i creativa també és present en l’Aplec. Les actuacions musicals, les exposicions, les performances, els murals i les accions visuals que s’hi despleguen contribueixen a fer de l’Aplec un espai d’expressió cultural. La música, la poesia, el teatre i les arts visuals esdevenen llenguatges de resistència, de denúncia i de proposta. Són formes de dir, de sentir i de construir. En aquest sentit, l’Aplec és també una festa de la creativitat, una celebració de la cultura popular, una reivindicació de l’art com a eina de transformació.
La dimensió territorial de l’Aplec és igualment rellevant. Tot i que el Puig és el centre simbòlic, l’Aplec connecta amb tot el País Valencià. Les persones que hi participen provenen de comarques diverses, de pobles i ciutats, de barris i col·lectius. Aquesta diversitat territorial reforça la idea de país, la consciència de pertinença, la voluntat de construir des de baix. L’Aplec és una acció descentralitzada, plural, arrelada. És una mostra de la vitalitat del teixit social valencià, de la capacitat d’organització, de la força de la comunitat.
En aquest sentit, l’Aplec del Puig no és només un acte simbòlic, sinó una pràctica política. És una forma de fer política des de la base, des de la comunitat, des de la memòria. És una acció que qüestiona les lògiques institucionals, que reivindica la sobirania popular, que construeix alternatives. És una política del vincle, de la cura, de la resistència. És una política que posa al centre les persones, els territoris, les memòries i les esperances.
La vigència de l’Aplec rau, doncs, en la seua capacitat de generar sentit, de construir comunitat, de projectar futur. En un moment en què el País Valencià viu tensions identitàries, retrocessos en drets lingüístics, amenaces a la diversitat cultural i desigualtats socials creixents, l’Aplec esdevé una trinxera de resistència i una plataforma d’esperança. És un espai on es reivindica la sobirania cultural, lingüística i política, però també on es construeixen ponts, aliances i complicitats.
Per això, l’Aplec del Puig continua sent necessari. No com una nostàlgia del passat, sinó com una aposta pel futur. No com una commemoració buida, sinó com una acció carregada de sentit. No com una rutina, sinó com una crida. És un gest de persistència, de resistència i de amor pel país. És una acció que ens recorda que som poble, que tenim veu, que podem construir.
I en aquest camí, el Puig és molt més que un lloc. És un símbol, una memòria, una esperança. És el bressol del país, però també el seu horitzó. És el punt de partida i el lloc de trobada. És un espai on la història es fa present, on la comunitat es fa forta, on el futur es fa possible.
L’Aplec del Puig és, en definitiva, una acció col·lectiva que ens convida a caminar juntes, a recordar, a imaginar, a construir. És una jornada que ens recorda que la memòria és viva, que la identitat és plural, que la cultura és resistència, que la política és comunitat. És una festa, una crida, una proposta. És un ritual de país que ens fa més fortes, més lliures, més connectades.