Cada primer dimecres de setembre, el món celebra el Dia Global de l’Adquisició de Talent. Una jornada que, tot i passar desapercebuda per a moltes persones, té un significat profund per a qui creu que el treball no és només una font d’ingressos, sinó també una expressió de dignitat, de capacitat, de comunitat. És un dia per reconéixer la tasca de qui selecciona, forma i acompanya persones en el seu camí professional, però també per reflexionar sobre quin tipus de talent estem valorant i quin model de societat estem construint a partir d’eixe talent.
Mentrestant, ací al nostre territori, a Sagunt, s’ha alçat una proposta que va molt més enllà d’una commemoració simbòlica. Compromís ha defensat la creació d’un hub d’ocupació sostenible a Parc Sagunt, un espai que no sols impulse l’economia, sinó que ho faça des de la responsabilitat social, el respecte ambiental i la dignitat laboral. És una proposta que connecta amb les reflexions globals sobre el talent, però que les arrela en la realitat concreta del País Valencià, amb les seues necessitats, esperances i contradiccions.
És en eixa cruïlla entre el global i el local, entre la celebració i la denúncia, on podem trobar una oportunitat per repensar el treball, el talent i el futur. Perquè el talent no és una etiqueta que es penja a les persones com si foren productes en una prestatgeria. El talent és vida, és trajectòria, és capacitat de transformar, de imaginar, de construir. I si no el cuidem, si no el connectem amb valors i amb comunitat, correm el risc de convertir-lo en una mercaderia més, gestionada per algoritmes i deshumanitzada per polítiques que només busquen rendiment.
El discurs dominant sobre el talent s’ha vist colonitzat per una visió tecnocràtica, centrada en l’eficiència, la productivitat i la competitivitat. Es parla de lideratge, de adaptabilitat, de resiliència, però sovint es fa des d’una perspectiva que oblida les condicions materials, les desigualtats estructurals i les realitats socials. El talent es presenta com una cosa innata, com un do que algunes persones tenen i altres no, i es deixa de banda tot el que té a veure amb l’esforç, el context, les oportunitats i les barreres.
Per això, és urgent que el debat sobre el talent incloga una mirada crítica i transformadora. Que es parle de talent inclusiu, de talent divers, de talent comunitari. Que es reconega el valor de les persones que han hagut de reinventar-se, que han superat obstacles, que han trobat formes de contribuir des de llocs que no apareixen en els rànquings ni en les llistes de Forbes. Que es done veu a qui treballa en cures, en educació, en cultura, en agricultura, en oficis que sostenen la vida però que no sempre són reconeguts com a “talent”.
I ací és on la proposta de Compromís per a Parc Sagunt agafa tot el sentit. Perquè no es tracta només de crear llocs de treball, sinó de pensar quin tipus de treball volem. No es tracta només d’atraure empreses, sinó de garantir que eixes empreses respecten els drets laborals, que generen ocupació estable, que aposten per la formació contínua, que tenen en compte la sostenibilitat ambiental i social. No es tracta només de fer créixer el PIB, sinó de construir un model econòmic que siga just, equilibrat i arrelat al territori.
El hub d’ocupació sostenible que es proposa podria ser un espai de trobada entre institucions, empreses, sindicats, centres educatius i entitats socials. Un lloc on es definisquen estratègies compartides, on es dissenyen itineraris formatius adaptats a les necessitats reals, on es promoga la innovació amb criteris ètics, on es facilite la inserció laboral de col·lectius vulnerables, on es connecte el desenvolupament econòmic amb la cohesió social. Un espai que no siga només un centre de recursos, sinó també un laboratori d’idees, un motor de canvi, una referència per a altres territoris.
Però perquè això siga possible, cal voluntat política, cal inversió, cal coordinació, cal escolta. I cal també una ciutadania activa, que participe, que propose, que fiscalitze, que s’implice. Perquè el talent no és patrimoni exclusiu de les empreses ni dels departaments de recursos humans. El talent és de totes i tots, i ha de ser posat al servei del bé comú.
I ací és on cal alçar la veu. Perquè les polítiques del PSOE a Sagunt han demostrat una falta de visió estratègica alarmant. Han deixat passar oportunitats per fer de Parc Sagunt un espai de referència en ocupació digna i sostenible. Han prioritzat l’arribada d’empreses sense exigir compromisos clars en matèria de drets laborals, formació o impacte ambiental. Han convertit el desenvolupament industrial en una cursa per captar inversions, però sense garantir que eixes inversions revertisquen en la qualitat de vida de la ciutadania.
Mentrestant, les polítiques del PP a la Generalitat Valenciana no han fet més que aprofundir en un model econòmic caduc, basat en la precarietat, la especulació i la desregulació. Han retallat en polítiques actives d’ocupació, han desmantellat iniciatives de formació professional pública, han afavorit els interessos d’unes poques grans empreses en detriment del teixit local i cooperatiu. Han ignorat les demandes dels municipis que volen apostar per un desenvolupament sostenible, i han imposat una agenda que oblida les persones i el territori.
És per això que cal reivindicar un altre camí. Un camí que pose les persones al centre, que reconega el valor del treball digne, que aposte per la innovació amb criteris ètics, que connecte el talent amb la justícia social. Un camí que no es conforme amb les engrunes que deixen les grans corporacions, sinó que construïsca sobirania econòmica des de baix, des dels barris, des dels pobles, des de les comarques.
El talent no pot florir en un desert de precarietat. El talent necessita terra fèrtil, necessita espais de confiança, necessita polítiques que el reconeguen i el cuiden. I eixa terra fèrtil no la trobarem en els discursos buits del PSOE ni en les retallades del PP. La trobarem en les propostes que naixen del territori, en les iniciatives que connecten economia i vida, en els projectes que posen les persones per davant dels beneficis.
És hora de dir prou. Prou a la política de l’aparador, a la gestió que només busca titulars, a les promeses que mai arriben. Prou a la complicitat amb els qui precaritzen, contaminen i desarrelen. Prou a un model que ens vol dòcils, desconnectats, resignats. I és hora de dir sí. Sí a la dignitat, sí a la sostenibilitat, sí a la participació, sí al talent que transforma.
Des de Sagunt, des del Camp de Morvedre, des de cada racó del nostre país, podem construir eixe futur. Però cal coratge, cal claredat, cal convicció. I cal també que la ciutadania prenga la paraula, que exigisca, que propose, que s’organitze. Perquè el talent no és només una qüestió de currículums, és una qüestió de drets, de oportunitats, de justícia.
I si el PSOE a Sagunt i el PP a la Generalitat no volen escoltar, cal fer-los escoltar. Amb mobilització, amb propostes, amb alternatives. Amb la força de qui sap que un altre model és possible, i que no pensa renunciar-hi.
El Dia Global de l’Adquisició de Talent pot ser molt més que una efemèride. Pot ser una crida a la transformació. I la proposta de Compromís per a Parc Sagunt pot ser molt més que una moció. Pot ser el primer pas cap a un futur on el talent no siga una paraula buida, sinó una realitat viva, compartida i digna.