La lateralitat és un tret humà que, més enllà de la simplicitat de triar una mà o una altra, defineix maneres úniques de percebre el món. Les persones que tenen la mà esquerra com a preferida representen aproximadament un 10 % de la població, un col·lectiu sovint minoritzat però de creativitat i resiliència demostrades al llarg dels segles. Aquest article explora amb detall l’evolució històrica, les contribucions individuals, els factors que determinen la lateralitat esquerra i les implicacions socials i culturals d’aquesta diversitat neurològica.
En un context en què la norma ha estat majoritàriament diestrocèntrica, reconèixer i reivindicar el paper de les persones zurdes no és tan sols un acte de justícia, sinó també un estímul per a un disseny universal que abasta totes les formes de percepció i de mobilitat. Des de l’antiguitat fins als nostres dies, el recorregut dels zurds i les zurdes ha estat salpicat de desafiaments, però també d’èxits extraordinaris que han transformat disciplines com l’art, la ciència, la música i l’esport.
A més de repassar fites històriques, aquest text ofereix elements per entendre els mecanismes biològics i ambientals que influeixen en la lateralitat, així com propostes per fomentar actituds inclusives i accessibles. L’objectiu és combinar perspectiva opinativa i rigor informatiu per estimular la reflexió crítica i la valorització de la diversitat humana.
El compromís històric de les persones zurdes
Les primeres civilitzacions ja observaven amb recel la preferència per la mà esquerra. En molts dialectes, l’adjectiu que designava allò que es feia amb el costat contrari al dominant adquiria connotacions desfavorables. Aquesta aversió lingüística va perdurar fins a èpoques relativament recents, quan els avenços en neurociència van començar a desmuntar mites ancestrals. Malgrat això, figures com Leonardo da Vinci o Marie Curie van desafiar les convencions socials i van demostrar que la lateralitat esquerra anava de la mà d’un potencial creatiu i inventiu extraordinari.
Mentre en contextos educatius del segle xx s’intentava corregir la conducció manual esquerra per ajustar-la a estàndards diestros, algunes persones van experimentar estrès, dificultats en l’aprenentatge i fins i tot trastorns de comportament. La imposició d’un únic model motor va ocultar talents innats que, un cop reconeguts, van portar innovacions cabdals en diverses disciplines. Aquest recordatori històric ajuda a valorar el canvi cultural necessari per a donar suport a totes les formes d’expressió corporal, inclosa la lateralitat esquerra.
En paral·lel a l’estigmatització, han emergit moviments de reivindicació i celebració de la zurdera. Des de l’establiment del Dia Internacional de la Zurdera, l’objectiu ha estat visibilitzar les barreres que encara persisteixen i promoure solucions de disseny inclusiu. Aquest compromís ha passat de ser un simple gest simbòlic a convertir-se en un eix central per a repensar espais, objectes i metodologies pedagògiques que abracen la totalitat de capacitats humanes.
La resistència al prejudici i l’estigmatització
Les etimologies dels conceptes relacionats amb l’esquerra i el dret revelen un llegat cultural que ha associat sovint l’esquerra amb la sospita i, fins i tot, amb la maldat. En la tradició cristiana es pretenia que la mà dreta simbolitzara l’elecció moral correcta, mentre que l’esquerra es relegava a accions impures. Aquesta dicotomia va deixar empremta en àmbits com la litúrgia, els codis de cortesia i els rituals religiosos.
En el camp pedagògic, obligar les persones zurdes a utilitzar la mà dreta es va normalitzar fins a mitjan segle xx. La imposició no solament menystenia les preferències naturals, sinó que generava conseqüències psicofísiques múltiples. L’ansietat davant l’execució d’activitats que requerien la mà no dominant podia desencadenar bloquejos emocionals i dificultar la consolidació d’habilitats motrius. Fins i tot es va vincular l’ús forçat de la mà dreta a dificultats de lectoescriptura i a quadres dislèxics.
Un relat com el de Juana de Arco exemplifica la tensió entre el reconeixement de la força interior i l’exclusió cultural. Així mateix, la figura de Helen Keller subratlla la capacitat de superació davant condicions adverses. En ambdós casos, la predisposició cap a l’esquerra va conviure amb una lluita per l’apoderament i la reivindicació de la pròpia identitat. Aquestes trajectòries històriques conviden a una lectura crítica de qualsevol norma que oblide els drets de les persones neurodivergents.
Les aportacions clau de l’art i la ciència
El llegat de Leonardo da Vinci en l’art i la ciència exemplifica la síntesi que pot sorgir quan es trenca la monotonia lateral. Les seves il·lustracions anatòmiques, els invents avançats al seu temps i les obres pictòriques van avançar de manera exponencial en disciplines aparentment separades. La seua condició de zurd li va permetre desenvolupar tècniques úniques, com l’escriptura especular, que contribuïren a la protecció intel·lectual de les seues idees.
Albert Einstein, un altre referent del pensament científic, va transformar la nostra comprensió de l’univers amb la teoria de la relativitat, una revolució conceptual que alterà per sempre la física moderna. Algunes investigacions suggereixen que un processament visuoespacial reforçat en persones zurdes facilitaria la percepció de patrons que a la majoria passen desapercebuts. Aquestes hipòtesis apunten cap a la idea que la diversitat neurològica potencia la innovació científica.
Marie Curie va demostrar que la recerca pionera no té sexe ni mà dominant. Les seues investigacions sobre la radiactivitat van obtenir els premis Nobel de Física i Química, convertint-la en un símbol de determinació i rigor empíric. La convergència entre la intel·ligència científica i la consciència social va motivar la seua lluita per la formació de dones en ciència, obrint un camí que encara avui inspira diverses generacions.
El paper de la música i la política
La música clàssica i contemporània exhibeix sovint la marca de la lateralitat esquerra. Compositors com Ludwig van Beethoven, que patí de problemes auditives, van crear obres majestuoses que redefiniren el llenguatge musical. En l’àmbit popular, figures com Jimi Hendrix van explorar noves sonoritats a la guitarra invertint l’electrònica per adaptar-la a l’estructura manual esquerra, generant timbres insòlits que captaren l’atenció mundial.
En política, Napoleó Bonaparte va utilitzar la seua vessant estratègica per expandir i reorganitzar Europa sota el seu mandat. El fet que fos zurd va ser anecdòtic davant de la seua visió geopolítica, però evidencia com la direccionalitat no determina per si sola la capacitat de lideratge. En l’era contemporània, Barack Obama va resultar un paradigma de gestió inclusiva, mostrant com les qualitats de carisma i empatia coincideixen amb qualsevol lateralitat.
El reconeixement de figures femenines zurdes en la política, com Ruth Bader Ginsburg, ha reforçat la consciència col·lectiva sobre la necessitat d’unes institucions diverses. La seua defensa dels drets civils i de gènere posa en relleu la intersecció entre política i neurodiversitat, demostrant que la diversitat funcional i cultural enriqueix la presa de decisions a escala global.
Avantatges neurològics i cognitius
La lateralitat esquerra no solament implica una preferència motriu, sinó que crea xarxes neuronals diferents que afecten el comportament i l’estil cognitiu. Algunes recerques indiquen que les persones zurdes poden presentar una major flexibilitat en la resolució de problemes gràcies a la connexió creuada entre hemisferis cerebrals. Aquesta característica estimula el pensament divergent i facilita l’elaboració de solucions no convencionals.
En l’àmbit esportiu, la imprevisibilitat d’un bateig o d’un cop executat amb la mà esquerra crea un efecte de sorpresa davant contrincants diestros. Tenistes com Rafael Nadal i beisbolistes professionals han demostrat que aquesta condició pot traduir-se en avantatges competitius, especialment en disciplines on el temps de reacció és reduït. L’estudi de les destreses manuals es converteix, així, en un camp d’investigació interdisciplinària entre la medicina esportiva i la neurociència.
Les variacions en el processament del llenguatge i en la lateralitat cerebral també suggereixen que algunes persones zurdes poden distribuir l’activitat lingüística en ambdós hemisferis, reduint el risc de dificultats comunicatives en cas de dany cerebral. Aquesta versatilitat estructural és motiu d’interès tant per a neuròlegs com per a pedagogs que cerquen adaptar mètodes d’ensenyament a diferents estils cognitius.
Factors genètics i ambientals de la lateralitat
La recerca genètica ha identificat diversos gens amb influència en la preferència per una mà o una altra. Un d’ells, conegut com LRRMT1, està vinculat a la inversió lateral de la conducció manual en algunes famílies. Els estudis de hereditat revelen que si un progenitor és zurd, la probabilitat que el seu fill també ho siga augmenta de manera significativa, i encara més si ambdós progenitors comparteixen aquesta lateralitat.
Durant la gestació, nivells hormonals com l’exposició a testosterona poden influir en el desenvolupament de la lateralitat cerebral. A més, circumstàncies com l’estrès prenatal o lesions lleus en regions determinants del cervell podrien alterar la configuració de dominància hemisfèrica. Tot i això, la interacció entre genètica i ambient continua sent objecte d’investigació, ja que no existeix un patró únic que explique la totalitat dels casos.
Alguns investigadors han suggerit que l’ús d’aparells d’ultrasons durant l’embaràs podria tenir un efecte menor sobre la lateralitat, encara que aquesta hipòtesi no ha trobat consens. L’enfocament actual promou una visió multifactorial que reconeix la combinació de predisposicions innates i condicionants externs sense reduir la complexitat humana a una sola causa.
La celebració i la reivindicació contemporània
En l’actualitat, el Dia Internacional de la Zurdera se celebra cada 13 d’agost com una jornada de conscienciació i reivindicació. Aquesta data va néixer l’any 1976 amb la finalitat de visibilitzar les barreres de disseny que encara obstaculitzen la vida quotidiana de moltes persones zurdes, des d’instruments d’escriptura fins a aplicacions tecnològiques dissenyades sense tenir en compte la lateralitat.
La reivindicació va més enllà de l’aspecte simbòlic i reclama solucions concretes com estris ergonòmics, espais d’aprenentatge flexibles i programari accessible tant per a l’ús diestro com per a l’esquerra. Empreses i institucions han començat a incorporar criteris de disseny inclusiu, però encara queda camí per recórrer. Valorar la diversitat neurològica com un actiu pot traduir-se en major creativitat, millores en la productivitat i un entorn més just per a totes les persones.
A nivell cultural, la presència de narracions amb protagonistes zurdes en cinema, literatura i mitjans audiovisuals contribueix a normalitzar la condició i a desmuntar estereotips. Aquesta representació empodera els més joves i reforça la idea que la direccionalitat no defineix el valor ni el potencial individual, sinó simplement una de les múltiples maneres d’interactuar amb el món.
Propostes per avançar en inclusió i disseny universal
Per a garantir una societat més justa, cal implementar polítiques que promoguen la igualtat de condicions per a totes les lateralitats. És necessària l’elaboració de guies de disseny que incloguen aspectes com la simetria en la implementació d’eines i l’opció de configuració en dispositius electrònics, perquè puguen adaptar-se a l’ús de la mà esquerra sense modificacions externes.
En l’àmbit educatiu, la formació de professorat ha de contemplar el reconeixement de la diversitat neurocognitiva i la flexibilitat metodològica. Les aules d’aprenentatge actiu poden incorporar materials bidireccionals i estratègies d’avaluació que no penalitzen la preferència manual, sinó que la consideren un indicador de necessitats pedagògiques específiques. Així es potencia la creativitat inherent a cada individu i es garanteix la inclusió de tot l’alumnat.
També cal fomentar la investigació interdisciplinària entre neurologia, psicologia, pedagogia i disseny industrial per a desenvolupar solucions innovadores que beneficien la totalitat de la població. A través de col·laboració internacional i intercanvi de bones pràctiques, es podran establir estàndards globals de disseny universal que tinguen en compte la diversitat de lateralitats i altres característiques humanes.
Conclusió
L’exploració de la lateralitat esquerra revela una riquesa humana que va més enllà d’una simple preferència motriu. Les persones zurdes han contribuït decisivament a l’evolució de la cultura, la ciència, l’art i l’esport, aportant angles de visió i habilitats que han transformat la realitat. Reconéixer-les i donar suport a la seua diversitat no és solament un acte de justícia, sinó una oportunitat per a enriquir qualsevol àmbit de la vida col·lectiva.
Superar els prejudicis històrics i les barreres de disseny implica adoptar una visió inclusiva on cada forma d’interacció siga considerada en la planificació d’espais i productes. Això no només beneficia les persones zurdes, sinó que promou un enriquiment de perspectives que impulsa la innovació i potencia la creativitat global. En definitiva, defensar els drets de la diversitat neurològica és defensar el progrés i el benestar de tota la societat.