Quan arriba juliol, l’aire de Sagunt s’ompli d’una mena d’expectació antiga, arrelada al cor de la ciutat. Es respira tradició, devoció i comunitat. Els Sants de la Pedra, Abdó i Senén, tornen a ocupar un lloc central en les vides de saguntins i saguntines, amb un fervor que va molt més enllà d’un simple record religiós. La seua figura encarna una manera de viure, un relat compartit que ens parla de la importància de la terra, del treball agrícola, i del vincle entre la natura i la cultura.
La devoció als Sants de la Pedra té les seues arrels en la protecció contra les tempestes, les pedregades i els desastres que podrien destruir les collites. Durant segles, Sagunt ha viscut al ritme dels seus camps, i la imatge de dos sants que vigilen i protegeixen les collites no és només simbòlica, sinó que forma part del teixit emocional d’una població que sap que dependre de la terra significa també estar exposada a la seua fragilitat.
Històricament, Sagunt ha sigut una ciutat amb una forta vocació agrícola. Abans de ser un referent industrial i turístic, les hortes i els bancals definien el paisatge. Les tarongeres, les vinyes, les oliveres i els camps de cereals dibuixaven una geografia rica que nodria famílies, generacions senceres que vivien del treball al camp. L’agricultura no era només una activitat econòmica; era un estil de vida, un espai d’aprenentatge intergeneracional, un lloc on es compartien valors com l’esforç, la paciència i el respecte pel cicle natural.
És en aquest context que els Sants de la Pedra van trobar un lloc estable en el cor de Sagunt. La seua celebració no és només una festa patronal, sinó una trobada amb la pròpia història. Les processons, les misses, la decoració dels carrers, les danses i els actes culturals són molt més que rituals. Són la manera que té la comunitat de recordar d’on ve, de reconèixer el treball que ha forjat el caràcter del poble, i d’afirmar que encara hi ha espai per a la memòria en un món que avança ràpidament.
Si hi ha alguna cosa que distingeix la festivitat dels Sants de la Pedra a Sagunt és la capacitat de combinar el respecte per la tradició amb un esperit obert i acollidor. En les últimes dècades, la festa s’ha renovat en alguns aspectes, adaptant-se als temps i a les sensibilitats actuals. Les comissions de festes treballen perquè totes les persones se senten representades, incloses i benvingudes. Ja no es tracta només de repetir costums antics, sinó de revitalitzar-los amb una mirada plural que incloga les diverses realitats de la ciutat.
En aquest sentit, la dimensió inclusiva de les festes és especialment remarcable. Les associacions locals, els col·lectius culturals, les entitats educatives i les famílies participen activament en les activitats. Es dona espai a diverses formes d’expressió, des del folklore tradicional fins a les creacions contemporànies que busquen connectar el passat amb el present. La festa es converteix així en un laboratori de convivència, un moment privilegiat per compartir vivències, per enfortir els llaços comunitaris i per celebrar la diversitat.
També cal destacar que la festa té una dimensió pedagògica. Per a les generacions més joves, el vincle amb els Sants de la Pedra pot ser una porta d’entrada a la història agrícola de Sagunt, una manera d’entendre que el desenvolupament d’una ciutat no sempre s’ha construït des dels grans edificis o les fàbriques, sinó des de la constància del treball al camp. Les escoles aprofiten aquests dies per parlar de la importància de l’agricultura, per recuperar coneixements populars, i per fer visibles les persones que han contribuït al benestar col·lectiu a través del cultiu de la terra.
Hi ha, també, una dimensió emocional que no es pot obviar. La festa dels Sants de la Pedra és un moment de retrobament, d’unió familiar, d’intercanvi d’anècdotes, de retorn als orígens. Saguntins i saguntines que viuen fora tornen per participar en les celebracions, per saludar els veïns i les veïnes, per sentir que la ciutat encara parla el llenguatge dels records. Les places s’omplin de converses, els menuts juguen amb una llibertat que només es dona en el marc festiu, i les persones majors reviuen instants que pareixien perduts en el temps.
No podem parlar dels Sants de la Pedra sense mencionar la seua capacitat de crear sentit de pertinença. En un món marcat per la fragmentació, per la velocitat i per l’anonimat, les festes locals com aquesta funcionen com antídots simbòlics contra la desconnexió. Permeten reconéixer-se en l’altre, reforcen identitats compartides, i donen valor a allò que sovint passa desapercebut: el gest senzill, la paraula afectuosa, el record que habita en una cançó popular.
Des d’aquesta perspectiva, la celebració dels Sants de la Pedra no és només una manifestació religiosa. És una eina potent de cohesió social, un espai on s’entrellacen les emocions, les conviccions i les esperances. Quan els campanars repiquen en honor als sants, també sonen com a metàfora d’una ciutat que no vol oblidar les seues arrels. Els camps que una vegada definien l’economia local, ara deixen pas a altres formes de vida, però la seua memòria roman present a través dels relats orals, dels costums conservats i de les celebracions que ens recorden d’on venim.
Per últim, cal reconéixer que la festa té una dimensió estètica que captiva. Els carrers es guarnixen amb flors, banderoles i llums que creen una atmosfera especial. Tot contribueix a generar una experiència immersiva, un parèntesi en la rutina, un moment per a deixar-se portar per la màgia del costum. I enmig d’aquest escenari, els Sants de la Pedra tornen a ser els protagonistes, símbols de protecció i esperança, figures que connecten el sagunt del passat amb el sagunt del futur.
Celebrar-los és també afirmar que l’agricultura, tot i les dificultats actuals, continua sent una part essencial de la nostra identitat. És reconéixer que cultivar la terra no és només plantar hortalisses, sinó també sembrar memòria, cuidar el territori i estimar allò que ens defineix com a poble. Els Sants de la Pedra ens ho recorden cada any, amb la seua presència silenciosa però eloqüent. I Sagunt respon amb música, festa i estima.