Territoris No Autònoms

L’Assemblea Nacional de les Nacions Unides va proclamar l’última setmana de maig com la Setmana Internacional de Solidaritat amb els Pobles dels Territoris No Autònoms, un període destinat a recordar la lluita dels pobles que encara no han assolit la plena autonomia en el seu govern. Aquesta commemoració no és només una data simbòlica, sinó una reivindicació històrica sobre la necessitat de garantir el dret a la lliure determinació d’aquestes comunitats.  

Dins d’aquest marc, el cas del Sàhara Occidental és, sense dubte, un dels més greus i urgents. Aquest territori, inclòs en la llista de les Nacions Unides com a territori no autònom, continua esperant una solució justa després de dècades d’ocupació i conflicte polític. La comunitat internacional té la responsabilitat d’assegurar que el poble sahrauí reba el suport necessari per a decidir el seu futur.  

Un conflicte prolongat i la responsabilitat internacional  

El Sàhara Occidental és un clar exemple de colonialisme modern. Després de la retirada d’Espanya en 1975, el Marroc va ocupar aquest territori en un acte que contradiu el principi de lliure determinació. Des d’aleshores, el poble sahrauí viu sota ocupació, patint repressió, desplaçament forçat i vulneracions sistemàtiques dels seus drets humans.  

Malgrat els nombrosos pronunciaments de les Nacions Unides i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia que va reconéixer, en 1975, que el Marroc no tenia sobirania legítima sobre el Sàhara, la comunitat internacional ha sigut incapaç de prendre mesures eficaces per a solucionar aquest conflicte. La manca d’accions concretes i el bloqueig diplomàtic han convertit aquest problema en una ferida oberta en la política mundial.  

El dret a la lliure determinació: un principi fonamental  

La Carta de les Nacions Unides estableix clarament que qualsevol poble sota ocupació o domini estranger té el dret inalienable a la lliure determinació. No obstant això, en el cas del Sàhara Occidental, aquest principi ha sigut obstaculitzat per interessos geopolítics i econòmics. El govern marroquí, amb el suport d’algunes potències internacionals, ha evitat qualsevol possibilitat real de celebrar un referèndum lliure i just perquè el poble sahrauí puga decidir el seu destí.  

El Consell de Seguretat de l’ONU ha reafirmat aquest dret en nombroses resolucions, però la falta de compromís ferm ha permés que l’ocupació continue. No són suficients els pronunciaments diplomàtics; cal exercir una pressió real sobre el govern marroquí i exigir que respecte el dret internacional.  

El patiment del poble sahrauí: una crisi humanitària  

Milers de sahrauís viuen en camps de refugiats a Tinduf, Algèria, en condicions extremament dures. Aïllades, amb escassos recursos i depenent de l’ajuda humanitària, aquestes persones han sigut privades d’una vida digna. D’altra banda, aquelles que romanen en el Sàhara Occidental sota ocupació marroquina pateixen repressió constant, restriccions de llibertats i persecució per manifestar la seua identitat i les seues aspiracions d’independència.  

Aquesta realitat, que hauria de ser inacceptable en el segle XXI, continua sent ignorada per gran part de la comunitat internacional. Mentre que altres conflictes reben una àmplia cobertura mediàtica i atenció diplomàtica, el sofriment del poble sahrauí queda relegat a un segon pla. La Setmana Internacional de Solidaritat ha de servir per a situar aquesta injustícia en el centre del debat global i exigir solucions concretes.  

El paper d’Europa i d’Espanya  

Espanya té una responsabilitat històrica en el conflicte sahrauí. Com a antiga potència colonitzadora, va abandonar el Sàhara sense garantir-ne la independència, incomplint així els seus compromisos internacionals. Hui en dia, els diferents governs espanyols continuen sense adoptar una postura clara i valenta en defensa del poble sahrauí.  

La Unió Europea, per la seua banda, ha mantingut acords comercials amb el Marroc que inclouen recursos naturals extrets del Sàhara Occidental, perpetuant l’explotació d’un territori que no pertany a Rabat. Aquesta complicitat econòmica i política és un impediment per a la resolució del conflicte i reflecteix la hipocresia de les potències occidentals, que proclamen la defensa dels drets humans però els ignoren quan hi ha interessos comercials en joc.  

La necessitat d’una acció global  

La Setmana Internacional de Solidaritat amb els Territoris No Autònoms no ha de ser només una commemoració simbòlica, sinó un veritable crit de denúncia. Les Nacions Unides han de reforçar els seus esforços per a garantir un referèndum d’autodeterminació real, transparent i sense interferències. Els països que tenen influència sobre el Marroc han de deixar d’avalar una ocupació il·legal i exigir que es respecten els drets del poble sahrauí.  

La societat civil, les organitzacions de drets humans i els mitjans de comunicació han d’amplificar la veu d’aquest poble i exigir justícia. Cada dia que passa sense solucions representa un dia més de patiment per a milers de sahrauís que esperen recuperar la llibertat.  

Un compromís ètic i polític  

El cas del Sàhara Occidental no és només un problema diplomàtic, sinó una qüestió de dignitat, justícia i drets fonamentals. La Setmana Internacional de Solidaritat ha de ser una oportunitat per a exigir mesures reals i efectives que posen fi a dècades d’injustícia.  

El món no pot continuar ignorant la veu d’un poble que només reclama el que li pertoca: el dret a decidir el seu futur. Si la comunitat internacional realment defensa l’autodeterminació, el Sàhara Occidental ha de ser una prioritat. La inacció no té justificació; cada gest compta en la lluita per la llibertat.  

El futur del poble sahrauí encara està per escriure. La pregunta que queda per fer-nos és si serem còmplices de la seua opressió o defensores de la seua alliberació.