La mobilitat a Sagunt: una gestió fallida i sense solucions reals

La mobilitat a Sagunt continua sent un problema greu que afecta tant les persones residents com aquelles que es desplacen diàriament per treballar, estudiar o fer gestions. Malgrat les promeses del govern autonòmic i municipal, cap de les accions implementades ha donat resultats efectius, i la ciutadania es veu obligada a conviure amb un sistema de transport deficient, una xarxa viària congestionada i una manca de planificació que agreuja la situació.  

Durant els últims anys, s’ha anunciat en diverses ocasions la millora del servei de transport públic, però la realitat és que les persones usuàries continuen patint retards, freqüències insuficients i una cobertura que no s’adapta a les necessitats reals del territori. Els autobusos urbans i interurbans són insuficients per a la demanda, i la connexió amb València continua sent precària, cosa que obliga moltes persones a dependre del vehicle privat per a desplaçar-se.  

El servei de rodalies és un altre punt crític. Malgrat les promeses d’ampliació i millora del pla ferroviari valencià, els problemes persisteixen amb trens saturats, horaris que no responen a les necessitats de la població i una infraestructura ferroviària que no ha experimentat cap millora substancial. Les persones usuàries continuen patint les mateixes deficiències de sempre mentre les institucions autonòmiques continuen posposant solucions reals.  

L’ajuntament ha intentat impulsar mesures com la creació de nous aparcaments dissuasius, però la falta de coordinació i planificació ha fet que aquestes iniciatives no tinguen un impacte positiu. Molts d’aquests espais es troben mal ubicats o no estan adequadament integrats amb el transport públic, fet que limita la seua utilitat.  

La situació per a les persones que es desplacen en bicicleta tampoc ha millorat. La xarxa de carrils bici continua fragmentada i no connecta adequadament els principals punts de la ciutat. A més, la falta d’inversió en manteniment fa que moltes vies ciclistes siguen insegures o directament impracticables. Aquesta política erràtica ha desincentivat l’ús de la bicicleta com a alternativa real de mobilitat.  

El trànsit en el nucli urbà de Sagunt s’ha tornat insostenible. La manca de regulació efectiva ha fet que la ciutat es convertisca en un caos diari, amb embussos recurrents i una contaminació atmosfèrica que afecta la qualitat de vida de la ciutadania. Les mesures de pacificació del trànsit han sigut mínimes, i les propostes per fomentar el transport públic han quedat en declaracions sense accions concretes.  

L’impacte ambiental de la deficient mobilitat també és preocupant. L’increment del parc automobilístic, sense una política efectiva de transició cap a un model més sostenible, ha incrementat les emissions contaminants, posant en risc la salut pública i deteriorant el medi ambient. Ni el govern autonòmic ni el municipal han establit mecanismes per reduir la dependència del vehicle privat.  

Un altre aspecte que evidencia la gestió fallida és la falta de coordinació entre les administracions. Les decisions del govern valencià i de l’ajuntament sovint són incongruents, generant més confusió i deixant sense efecte les poques iniciatives que es posen en marxa. Aquesta desconnexió institucional provoca que la mobilitat continue sent un problema estructural sense perspectives de millora.  

Els problemes de mobilitat també afecten les persones amb diversitat funcional. Els sistemes d’accessibilitat són insuficients i les barreres arquitectòniques encara dificulten els desplaçaments de moltes persones. Les infraestructures de transport públic no estan adequadament adaptades, perpetuant una situació discriminatòria que impedeix la plena inclusió.  

La connectivitat entre el Port de Sagunt i el nucli històric de la ciutat és un altre punt dèbil. Malgrat que són dos pols urbans amb molta activitat, la mobilitat entre ells continua sent complicada i no existeix una estratègia clara per millorar-la. La falta de connexions eficients genera una separació artificial entre les dues zones i dificulta la cohesió del municipi.  

La falta d’aposta per sistemes de transport sostenible com el tramvia és una oportunitat perduda. Altres ciutats han implementat xarxes de tramvia amb èxit, reduint la dependència del vehicle privat i millorant la mobilitat urbana. Sagunt podria ser un referent en aquest model, però les institucions han ignorat sistemàticament aquesta possibilitat.  

A més, la mobilitat nocturna és pràcticament inexistent. Les persones que necessiten desplaçar-se de nit es troben amb una manca total de serveis de transport públic, obligant-les a utilitzar opcions privades més cares o a quedar-se sense alternatives. Això afecta especialment la població jove i les persones que treballen en horaris nocturns.  

Les zones rurals del municipi també pateixen una desconnexió total amb el centre urbà. La falta de serveis de transport públic per a aquestes zones ha deixat les persones residents en situació de desigualtat, sense opcions viables per accedir als recursos i serveis de la ciutat.  

La mobilitat laboral és un altre dels grans reptes. Amb un creixement industrial en la comarca, no s’han implementat sistemes de transport adequats per connectar les àrees de treball amb les zones residencials. Aquesta situació obliga les persones treballadores a utilitzar el vehicle privat, generant més trànsit i contaminació.  

Els anomenats plans de mobilitat sostenible han quedat en paper mullat. Ni el govern valencià ni l’ajuntament han executat programes que realment fomenten un canvi estructural en la manera de moure’s per la ciutat. La retòrica sobre sostenibilitat no s’ha traduït en mesures efectives.  

Els barris perifèrics també pateixen la falta de transport públic adequat. Algunes zones tenen una cobertura mínima, amb autobusos que passen cada molt de temps o serveis que no connecten correctament amb altres mitjans de transport. Aquesta situació genera desigualtat i exclou persones que depenen de la mobilitat per a la seua vida diària.  

Les infraestructures viàries, en general, estan deteriorades. El manteniment insuficient ha provocat que moltes carreteres i carrers estiguen en mal estat, generant problemes per al trànsit i augmentant el risc d’accidents. L’abandonament d’aquestes infraestructures reflecteix la manca d’inversió per part de les administracions.  

La gestió de la mobilitat a Sagunt ha sigut un fracàs rotund. Ni el govern autonòmic ni el municipal han sigut capaços de resoldre els problemes que afecten la ciutadania. Les promeses no s’han traduït en accions efectives, i la situació continua deteriorant-se sense una estratègia clara de millora.  

És imprescindible un canvi radical en la manera de planificar la mobilitat. Cal una aposta decidida per la sostenibilitat, la inclusió i l’eficiència, amb polítiques valentes que garantisquen una mobilitat real per a totes les persones. El moment d’actuar és ara.