Sanitat Pública

La sanitat pública és un dret fonamental que cal protegir i reforçar. No sols garanteix que tota la població tinga accés a l’atenció sanitària, sinó que també representa un compromís col·lectiu amb la justícia social i la igualtat d’oportunitats.  

En un context on la privatització dels serveis sanitaris avança de manera preocupant, defendre la sanitat pública és més necessari que mai. Un sistema sanitari accessible assegura que ningú es quede enrere per motius econòmics i evita que la salut es convertisca en un privilegi per a uns pocs.  

La sanitat pública és clau en la prevenció de malalties. La promoció de la salut, les campanyes de vacunació i el seguiment de patologies cròniques funcionen millor quan es gestionen de manera universal. Per contra, un sistema privat prioritza els beneficis econòmics per damunt del benestar general.  

Els professionals sanitaris són el cor d’aquest sistema. Metgesses, infermeres, administratives i altres especialistes treballen amb vocació i dedicació, malgrat les condicions difícils. La falta de recursos provoca retards i sobrecàrrega de faena, afectant tant el personal com les persones usuàries.  

Les retallades en sanitat tenen conseqüències greus. Quan es redueixen pressupostos, es tanquen hospitals, s’ajornen tractaments i es precaritzen les condicions laborals dels sanitaris. Tot això repercuteix directament en la població, que veu com la seua salut es converteix en una qüestió secundària enfront d’interessos polítics i econòmics.  

El sistema ha de ser sostenible i adaptat als reptes actuals. L’envelliment de la població, el creixement de les malalties cròniques i la necessitat d’inversions tecnològiques fan imprescindible una planificació estratègica a llarg termini.  

L’atenció primària és fonamental, encara que sovint es deixa en segon pla. La prevenció i el diagnòstic precoç eviten complicacions futures i reduïxen la saturació dels hospitals, per la qual cosa cal reforçar els recursos en este àmbit.  

La digitalització, la telemedicina i la intel·ligència artificial poden agilitzar diagnòstics i millorar la qualitat assistencial. La innovació tecnològica ha d’ajudar a optimitzar el sistema sanitari, no a excloure qui no puga pagar serveis privats.  

La sanitat pública té una dimensió social i humanitària. En una societat desigual, garantir l’accés universal a la salut és una qüestió de justícia. Tota persona ha de tindre atenció sanitària independentment de la seua situació econòmica.  

És imprescindible un compromís ferm per part dels governs i la societat. La sanitat pública no hauria de ser mai un privilegi, sinó un dret fonamental que cal protegir davant les temptatives de privatització i retallada.  

La mobilització social és clau. La manifestació de les quatre columnes de Madrid va ser un exemple de la lluita per la sanitat pública. Després de la imputació de quatre alts càrrecs per la gestió de les residències durant la pandèmia, la protesta es va convertir en un crit massiu per la transparència i la justícia.  

Milers de persones es van unir en un rebuig categòric a la precarització del sistema sanitari. Els cartells i les consignes reivindicaven que la sanitat pública no pot estar supeditada a interessos econòmics o partidistes.  

Un moment especialment emotiu va ser la presència de familiars de les persones que van patir negligències en residències. Amb dolor i indignació, exigien responsabilitats i recordaven que darrere de cada número hi ha una vida truncada.  

Les quatre columnes de manifestants van mostrar la força de la lluita col·lectiva per una sanitat digna. Procedents de diferents punts de la ciutat, es van reunir en el centre en una demostració d’unitat i resistència.  

A més de denunciar la gestió de la pandèmia, la manifestació va servir per reclamar més recursos per a l’atenció primària i millores laborals per als sanitaris. La saturació i la precarietat afecten tant el personal com la ciutadania i calen solucions urgents.  

La lluita per la sanitat pública no es pot reduir a moments puntuals. És una reivindicació constant per evitar que la salut es convertisca en un privilegi d’uns pocs.  

En molts llocs, la privatització ha agreujat les desigualtats. Hi ha qui no pot permetre’s tractaments essencials mentre les corporacions sanitàries fan negoci amb la salut de la gent. 

Cada retallada posa en perill vides. Per això, és imprescindible defensar activament un sistema sanitari accessible i de qualitat per a tota la població.  

Sense una sanitat pública forta, no hi ha igualtat ni justícia social. La mobilització és necessària per protegir-la i garantir que la salut no es convertisca en un privilegi.