Carrers

 Els noms dels carrers són més que una simple referència geogràfica, són una representació de la memòria col·lectiva, dels valors i de la història d’una ciutat. Però si passegem per qualsevol municipi del País Valencià, ens trobem amb una realitat que ha de canviar: la gran majoria dels noms de carrers estan dedicats a hòmens, mentre que les dones han sigut sistemàticament invisibilitzades en l’espai urbà.  

Esta desigualtat no és casual, sinó el resultat d’una societat que durant segles ha marginat el paper de les dones en la política, la cultura, la ciència i la vida pública. Quan els noms dels carrers només recorden figures masculines, el missatge és clar: la història pareix haver sigut escrita per hòmens, mentre que les dones queden relegades a l’oblit.  

Sagunt, com tantes altres ciutats valencianes, no és una excepció. Els seus carrers honren reis, militars, escriptors i arquitectes, però són pocs els espais que porten noms de dones que han deixat empremta en la societat. És una injustícia que cal corregir per reconéixer el llegat de les valencianes que han contribuït a la construcció d’un futur millor.  

Dedicant carrers a dones, no només dignifiquem les seues trajectòries, sinó que també oferim referents a les noves generacions. Quan una xiqueta camina per una ciutat on els noms dels carrers fan honor a dones que han destacat en la història, comprén que ella també pot deixar la seua marca en el món.  

És urgent una revisió del nomenclàtor urbà per corregir esta desigualtat i donar protagonisme a les dones que han fet història. Sagunt, per exemple, té una llarga tradició de dones destacades en diversos àmbits, des de l’activisme fins a la cultura, i el seu llegat ha de ser reivindicat.  

Els ajuntaments han de posar en marxa polítiques per actualitzar els noms dels carrers i garantir que les dones tinguen un reconeixement proporcional a la seua contribució en la societat. Alguns municipis han fet passos en esta direcció, però la transformació encara és insuficient.  

No es tracta de substituir uns noms per altres, sinó d’ampliar la mirada i reconéixer la diversitat de figures que han deixat empremta en la història valenciana. Algunes ciutats han començat a incorporar referents femenins en el nomenclàtor, però encara queda molt de treball per fer.  

Omplir les ciutats de noms de dones és una acció de justícia històrica i de memòria col·lectiva. No podem permetre que el llegat de les científiques, les escriptores, les activistes i les líders desaparega pel simple fet de no haver sigut reivindicat.  

Sagunt té una gran oportunitat de liderar este canvi. Un projecte de revisió del nomenclàtor podria convertir-se en una iniciativa exemplar per a altres municipis valencians. Es podria dedicar carrers a dones que han sigut clau en la història local, donant-los la visibilitat que mereixen.  

Podem començar per figures emblemàtiques de la història com Hipòlita Roís de Liori, noble valenciana que va participar en la Germania, una revolta contra el poder feudal. O Isabel de Villena, escriptora i abadessa en el segle XV, autora de Vita Christi, una obra pionera que aportava una mirada feminista en plena època medieval.  

També és imprescindible reconéixer les dones que han contribuït en la ciència, com María Blasco Marhuenda, investigadora valenciana en el camp de la biomedicina. Així com activistes com Clementina Arderiu, defensora dels drets de les dones durant el segle XX.  

Més enllà de les grans figures històriques, també és necessari honorar el treball col·lectiu de les dones que han fet història des de l’anonimat: les treballadores de les fàbriques de Morvedre, les mestres que han educat generacions, les dones que han mantingut viva la cultura popular.  

Els noms dels carrers tenen un impacte real en la percepció de la societat. Quan una dona veu el seu nom en un carrer, sent el reconeixement del seu esforç i la seua lluita. Quan una xiqueta creix en una ciutat amb carrers dedicats a referents femenins, comprén que ella també pot fer història.  

Este canvi ha de ser impulsat per la societat en conjunt. No és una reivindicació exclusiva de les dones, sinó un compromís col·lectiu per construir una societat més justa i inclusiva.  

Les institucions, les organitzacions culturals i la ciutadania han d’unir esforços per accelerar este canvi. No es tracta només de reconéixer el problema, sinó d’actuar per solucionar-lo.  

Els nous carrers han de portar noms femenins, els espais emblemàtics han de ser rebatejats en homenatge a dones que han fet història, i els llibres de toponímia han de revisar-se per donar el protagonisme que mereixen.  

La falta de noms femenins en les ciutats és un reflex d’una desigualtat estructural que encara persisteix. Per corregir esta situació, cal compromís, voluntat política i acció.  

Sagunt i les altres ciutats del País Valencià han de ser capdavanteres en este canvi. No es tracta només d’una qüestió de memòria, sinó d’un pas necessari cap a la igualtat real.  

Si els carrers conten la història d’una ciutat, fem que també conten la història de les dones que han lluitat per la justícia i el progrés. És moment de reconéixer-les i garantir que el seu llegat perdure en la memòria col·lectiva.