Sagunt no pot esperar més: el patrimoni exigeix acció

Sagunt és una ciutat amb una riquesa patrimonial que moltes altres localitats envejarien. Però esta riquesa, lluny de ser cuidada com mereix, continua patint una deixadesa institucional que clama al cel.

El Castell de Sagunt, declarat Monument Nacional des de 1931, és un símbol de la nostra història. No obstant això, en ple 2025, presenta un estat que no fa justícia al seu valor cultural ni al seu potencial turístic.

La diputada autonòmica de Compromís, Verònica Ruiz, ha posat damunt la taula una realitat que moltes persones del municipi fa temps que denuncien: la falta de recursos i de voluntat política per protegir el nostre patrimoni.

Ruiz ha presentat esmenes als pressupostos autonòmics per exigir partides específiques destinades a la conservació i dinamització del patrimoni saguntí. Una acció que arriba tard, però que és absolutament necessària.

No es tracta només del Castell. El Teatre Romà, la Gerència del Port, l’alqueria de l’Aigua Fresca, les torres de vigilància, la Nave de Tallers, els museus arqueològic i epigràfic, i les termes romanes de Gausa formen part d’un conjunt patrimonial únic.

Cada un d’estos espais conta una part de la nostra història. Però sense inversió, sense manteniment i sense un pla integral, corren el risc de convertir-se en ruïnes oblidades.

Maria Josep Picó, portaveu de Compromís per Sagunt, ha reivindicat la necessitat d’un Pla Director actualitzat que aborde les mancances estructurals i de seguretat que afecten tant a les persones visitants com a les treballadores.

És inadmissible que, en ple segle XXI, hi haja muralles en estat ruïnós i zones del castell que suposen un perill per a qui les recorre. El patrimoni no pot ser un decorat abandonat.

A més, cal una aposta decidida per la investigació arqueològica. Sense estudis rigorosos i continuats, no podrem entendre ni posar en valor tot el que Sagunt té per oferir.

El patrimoni no és només pedra i història. És també una eina de desenvolupament econòmic, de creació d’ocupació i de dinamització cultural. Però per a això, calen recursos i una gestió eficient.

Ruiz ha sigut clara: “No podem permetre que béns de tant de valor continuen en situació de deixadesa”. I té tota la raó. La Generalitat ha de passar de les paraules als fets.

Les esmenes presentades per Compromís són una oportunitat per revertir anys d’abandonament. Però caldrà veure si la resta de forces polítiques estan disposades a sumar-se a esta reivindicació.

El patrimoni no pot ser una qüestió partidista. És una responsabilitat col·lectiva que afecta el conjunt de la societat i que hauria d’unir a totes les institucions.

També és fonamental que la ciutadania tinga un paper actiu. Sense pressió social, sense veus que reclamen el que és just, és fàcil que les prioritats polítiques es desvien.

Sagunt ha de ser un referent en la gestió del patrimoni. Té tots els ingredients per ser-ho: història, espais emblemàtics i una comunitat compromesa.

Però sense inversió, sense manteniment i sense una visió de futur, tot això es pot perdre. I amb ell, una part fonamental de la nostra identitat.

No podem permetre que el Castell continue deteriorant-se. No podem acceptar que el Teatre Romà siga només un escenari per a fotos, mentre s’esquerda per dins.

Cal un pla integral, amb participació local, que convertisca el patrimoni en un motor viu de cultura i economia. No volem monuments morts, volem espais vius.

Sagunt mereix molt més del que rep. I el seu patrimoni, també. És hora de passar a l’acció, amb valentia i amb compromís.

Perquè cuidar el patrimoni no és mirar al passat. És construir un futur amb arrels, amb orgull i amb dignitat.