«El poder no és cosa d’homes, sinó de voluntats fermes.» Aquesta frase, pronunciada per Germana de Foix, virreina de València, continua ressonant amb força en el nostre temps. Amb aquestes paraules, desafia les concepcions tradicionals del poder i ens convida a reflexionar sobre el lideratge i la igualtat de gènere.
Durant segles, el poder ha estat associat gairebé exclusivament als homes. Les estructures patriarcals han consolidat la idea que només ells són capaços de liderar, de prendre decisions importants i de dirigir societats. Aquesta visió ha exclòs sistemàticament les dones de les esferes de poder, negant-los l’oportunitat de demostrar les seues capacitats i de contribuir plenament a la vida pública.
Tot i això, la història ens ofereix nombrosos exemples de dones que han trencat aquestes barreres i han demostrat que el poder no depèn del gènere, sinó de la determinació, la intel·ligència i el coratge. Germana de Foix n’és una mostra clara. En el seu paper com a virreina, va exercir el poder amb fermesa i saviesa, evidenciant que les dones poden ser líders tan competents com qualsevol home.
El lideratge exercit per dones sovint aporta una mirada diferent, enriquida per les seues experiències i desafiaments. Aquesta perspectiva pot traduir-se en una comprensió més profunda de les necessitats de les comunitats i en una empatia que afavoreix la connexió amb les persones. Aquestes qualitats són fonamentals per a un lideratge realment transformador.
Moltes dones líders també tendeixen a adoptar un estil més col·laboratiu i inclusiu. En lloc de veure el poder com una eina per imposar, el conceben com una oportunitat per construir conjuntament, per escoltar i per sumar esforços. Aquesta manera d’entendre el poder com una força compartida pot contribuir a crear societats més justes i equitatives.
Tanmateix, malgrat els avenços aconseguits, les dones encara troben molts obstacles per accedir a posicions de responsabilitat. Les barreres estructurals, els prejudicis de gènere i la manca de suport continuen limitant les seues oportunitats. Per això, és imprescindible continuar treballant per eliminar aquests impediments i garantir que totes les persones, independentment del seu gènere, tinguen les mateixes possibilitats de liderar.
El feminisme ha estat una eina fonamental en aquesta lluita. Ha defensat els drets de les dones, ha qüestionat les estructures de poder establertes i ha obert camins en tots els àmbits de la societat. Però la feina no està acabada. Encara queda molt per fer per assolir una igualtat real i efectiva.
En aquest context, la frase de Germana de Foix pren una rellevància especial. Ens recorda que el poder no és una qüestió de gènere, sinó de voluntat. Ens encoratja a desafiar les normes establertes i a construir un món on tothom puga fer sentir la seua veu i exercir el seu lideratge.
També cal entendre que el poder no es limita a les grans posicions de comandament. Es manifesta en la vida quotidiana, en les decisions que prenem, en les relacions que establim i en la manera com ens relacionem amb el món. Totes les persones tenen la capacitat de fer una diferència, de lluitar per la justícia i de contribuir a una societat més equitativa.
Per això, és essencial que les dones reconeguen el seu propi poder i s’empoderen. Això vol dir no només aspirar a liderar, sinó també valorar les seues aportacions en tots els àmbits de la vida i desafiar els estereotips que encara persisteixen. I igualment important és que els homes s’impliquen en aquesta lluita. La igualtat de gènere no és només una qüestió de dones, sinó de justícia i de drets humans. Els homes tenen un paper clau en la promoció d’aquesta igualtat, ja siga defensant els drets de les dones, combatent els prejudicis o fomentant entorns inclusius.
La cultura, l’educació i els mitjans de comunicació tenen també un paper fonamental en aquest procés. Cal visibilitzar referents femenins, promoure narratives que trenquen amb els rols de gènere tradicionals i educar les noves generacions en la igualtat i el respecte. Només així podrem transformar les mentalitats i construir una societat més justa des de la base.
A més, cal reconèixer que la diversitat dins del lideratge no només beneficia les dones, sinó tota la societat. Quan s’inclouen veus diverses en la presa de decisions, es generen solucions més creatives, més justes i més eficaces. El lideratge inclusiu no és només una qüestió d’equitat, sinó també d’eficiència i de qualitat democràtica.
çççççla frase de Germana de Foix ens interpel·la personalment. Ens convida a mirar dins nostre i a reconèixer la força de la nostra pròpia voluntat. Ens recorda que el poder no és un privilegi reservat, sinó una capacitat que totes i tots podem exercir per transformar el món que ens envolta.