7.10.24

Entre el Compromís i el comboi

En els darrers mesos, la situació política a la Comunitat Valenciana ha experimentat canvis significatius, especialment pel que fa a Compromís. Segons una enquesta recent, el partit ha vist una disminució en el seu suport electoral, passant de 15 a 11 escons. Aquest descens es pot atribuir a diversos factors clau.

La situació judicial de Mónica Oltra, una figura històrica dins de Compromís, ha tingut un impacte negatiu en la percepció del partit. Tot i que la seua situació processal ja era greu durant les darreres eleccions, la contínua atenció mediàtica i les implicacions legals han erosionat la confiança dels votants.

Des que Compromís va passar a l'oposició, el seu rendiment ha estat qüestionat. Després de dues legislatures al Consell del Botànic, el partit ha mostrat inconsistències en la seua estratègia, incloent-hi acords amb el PP que han restat credibilitat davant el seu electorat. Aquests "bandazos" han generat desconfiança i descontentament entre els seus seguidors.

La sortida de figures clau com l'exconseller Vicent Marzà ha deixat un buit en el lideratge del partit. La marxa d'aquests referents ha estat percebuda com una "fugida", cosa que ha contribuït a la desil·lusió dels votants nacionalistes.

El context polític general també ha jugat un paper important. L'avenç del PP valencià, que ha superat el 40% en intenció de vot, i la lleugera millora del PSPV sota la nova direcció de Diana Morant, han creat un entorn polític desafiant per a Compromís. L'estratègia d'oposició contundent del PP davant el Govern de Pedro Sánchez ha ressonat més entre els votants, deixant Compromís en una posició debilitada.

Actualment, Compromís està intentant redefinir el seu paper en l'oposició al PP. La coalició ha plantejat un "front europeu" per mobilitzar el seu electorat progressista, destacant les vulneracions de les normes europees per part de les lleis proposades pel PP i Vox. Aquesta estratègia busca reforçar la seua posició com a defensor dels drets i les llibertats en l'àmbit europeu, alhora que intenta recuperar la confiança dels seus votants.

Un altre aspecte que ha afectat Compromís és la manca de visibilitat dels seus representants a Madrid. Tot i tenir presència al Congrés, només Joan Baldoví ha aconseguit una notorietat significativa. Això contrasta amb altres líders com Carlos Mazón, que ha augmentat el seu grau de coneixement gràcies a una agenda frenètica i una forta presència a les xarxes socials. La falta d'explotació de la plataforma de Madrid per part d'altres membres de Compromís ha limitat la seua capacitat per catapultar-se com a figures destacades en l'àmbit nacional.

A més, els vuit anys de govern de Compromís no han servit per a consolidar una base de líders reconeguts. Això es deu, en part, a la manca d'una estratègia de comunicació efectiva que pose en valor els seus èxits i figures clau. En comparació, Mazón ha aconseguit augmentar la seua notorietat en un any gràcies a una combinació d'activitat intensa i una estratègia de comunicació ben definida.

Els canvis de consellers, diputats i síndics dins de Compromís també reflecteixen una manca d'alternatives clares i una necessitat de renovació interna. La rotació de càrrecs pot ser vista com un intent de revitalitzar el partit i presentar noves cares al públic, però també pot indicar una falta de lideratge consolidat i una estratègia a llarg termini. Aquesta situació contrasta amb altres partits que han aconseguit mantenir una línia de lideratge més estable i reconeguda.

La combinació d'aquests factors ha portat a una disminució significativa en el suport a Compromís. Per recuperar terreny, el partit necessitarà abordar aquests desafiaments de manera efectiva, reforçant el seu lideratge, clarificant la seua estratègia i reconnectant amb la seua base electoral.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.