En teoria, la precampanya hauria de ser el temps de les idees. El moment en què les formacions polítiques reflexionen sobre els problemes reals de la societat, escolten la ciutadania i elaboren propostes per donar resposta als reptes col·lectius. Hauria de ser un espai per al debat seré, per a la participació i per a la construcció de projectes de futur.
La realitat, però, sovint és una altra. Les xarxes socials, la immediatesa informativa i la necessitat de captar l’atenció han convertit la precampanya en una competició permanent per generar titulars. De vegades sembla que importa més la frase impactant del dia que no la proposta que podria millorar la vida de les persones. La política corre el risc de transformar-se en una successió d’eslògans mentre els problemes estructurals continuen esperant solucions.
També és el temps de les expectatives. És quan apareixen nous lideratges, quan es produeixen moviments interns als partits i quan moltes persones decideixen fer un pas endavant per assumir responsabilitats. La precampanya és una oportunitat per renovar equips, incorporar talent i generar il·lusió col·lectiva. Sense il·lusió, és difícil mobilitzar una societat cada vegada més desencantada amb les institucions.
Però la il·lusió necessita anar acompanyada de credibilitat. La ciutadania és cada vegada més exigent i valora no sols allò que es promet, sinó també allò que s’ha fet. Els compromisos han de ser realistes, assumibles i coherents amb l’acció política desenvolupada al llarg dels anys. La confiança costa molt de guanyar i es perd amb una facilitat enorme.
En l’àmbit local, la precampanya adquireix una dimensió especial. Els veïns i les veïnes coneixen de prop els seus representants, saben qui ha estat al seu costat quan hi havia problemes i qui només apareix quan s’acosten les urnes. Les relacions personals, la presència als barris i la capacitat d’escoltar es converteixen en factors determinants.
Cal reivindicar una precampanya basada en el respecte. La discrepància és legítima i necessària en democràcia, però la confrontació permanent només contribueix a augmentar la desafecció. Les eleccions haurien de servir per contrastar projectes, no per alimentar enemistats. Una societat madura necessita debats intensos, però també honestedat, educació i voluntat d’entesa.
Al final, la precampanya és molt més que una etapa prèvia a la votació. És una oportunitat per definir quin tipus de política volem. Una política centrada en les persones, en les propostes i en el futur, o una política basada exclusivament en la confrontació i l’espectacle. La decisió correspon als partits, però també a la ciutadania, que amb la seua participació i el seu esperit crític marca el nivell d’exigència democràtica.
Perquè abans dels cartells, dels mítings i de les paperetes, hi ha una pregunta fonamental que tota precampanya hauria d’ajudar a respondre: quin futur volem construir entre totes i tots?