19.11.26

250 arbres per a 73.000 habitants: Sagunt necessita més ombra i menys propaganda verda

Plantar arbres sempre és una bona notícia. Però quan una ciutat de més de 73.000 habitants, amb un terme municipal de 132,36 quilòmetres quadrats, anuncia la plantació de 250 arbres, convé posar les xifres en context. Parlem d'un arbre per cada 292 habitants. Una actuació positiva, sens dubte, però insuficient per a considerar-la, per si mateixa, una transformació ambiental significativa.

Sagunt necessita molt més que plantacions puntuals. Necessita una política verda ambiciosa, planificada i sostinguda en el temps. Perquè el canvi climàtic no espera fotografies institucionals ni entén de titulars triomfalistes. Les temperatures augmenten, els estius es fan més difícils i molts carrers continuen sense l'ombra necessària per a caminar amb comoditat.

Només cal passejar pel Port de Sagunt, Baladre, la Vila o qualsevol barri durant els mesos de calor per a comprendre que l'arbratge urbà no és un luxe ornamental. És una necessitat de salut pública, una ferramenta contra les desigualtats i un element imprescindible per a millorar la qualitat de vida.

L'ombra no hauria de ser un privilegi reservat a determinats carrers. Hauria de ser un dret de tota la ciutadania.

Per això, la pregunta no és únicament quants arbres es planten, sinó on es planten, quants sobreviuen i quina superfície d'ombra generaran. També hauríem de saber quants arbres han desaparegut, quants s'han reposat i quin és el balanç real de l'arbratge municipal.

Sense aquestes dades, qualsevol anunci corre el risc de convertir-se en propaganda verda.

Sagunt necessita un pla integral de renaturalització urbana, amb un inventari públic de l'arbratge, un mapa de zones sense ombra, objectius anuals verificables i pressupostos suficients per al manteniment. Cal prioritzar els entorns escolars, les places, els itineraris de vianants i els barris amb menys vegetació.

No es tracta simplement de plantar més arbres, sinó de transformar el model de ciutat. Menys ciment, més sòl permeable, més refugis climàtics i més espais públics pensats per a les persones.

I això exigeix voluntat política, inversió i transparència. No podem proclamar compromisos climàtics ambiciosos mentre acceptem actuacions que, aïlladament, tenen un abast limitat.

Plantar 250 arbres està bé. Però no podem conformar-nos amb això. Si formen part d'un projecte més ampli, cal explicar-ne els objectius, els terminis i els recursos. Si són una actuació puntual, cal reconéixer-ne honestament les limitacions.

La política ambiental no hauria de mesurar-se pel nombre de fotografies publicades, sinó pels resultats aconseguits.

Volem una ciutat on les persones majors puguen passejar a l'estiu, on la infància jugue protegida del sol i on els barris disposen d'espais verds dignes.

Sagunt no necessita arbres per a decorar discursos. Necessita arbres per a construir futur.

Perquè 250 arbres poden ser un començament, però mai haurien de representar el sostre de la nostra ambició.

Menys autocomplaença institucional. Més ombra, més verd i més justícia climàtica.