Sagunt necessita molt més que plantacions puntuals. Necessita una política verda ambiciosa, planificada i sostinguda en el temps. Perquè el canvi climàtic no espera fotografies institucionals ni entén de titulars triomfalistes. Les temperatures augmenten, els estius es fan més difícils i molts carrers continuen sense l'ombra necessària per a caminar amb comoditat.
Només cal passejar pel Port de Sagunt, Baladre, la Vila o qualsevol barri durant els mesos de calor per a comprendre que l'arbratge urbà no és un luxe ornamental. És una necessitat de salut pública, una ferramenta contra les desigualtats i un element imprescindible per a millorar la qualitat de vida.
L'ombra no hauria de ser un privilegi reservat a determinats carrers. Hauria de ser un dret de tota la ciutadania.
Per això, la pregunta no és únicament quants arbres es planten, sinó on es planten, quants sobreviuen i quina superfície d'ombra generaran. També hauríem de saber quants arbres han desaparegut, quants s'han reposat i quin és el balanç real de l'arbratge municipal.
Sense aquestes dades, qualsevol anunci corre el risc de convertir-se en propaganda verda.
Sagunt necessita un pla integral de renaturalització urbana, amb un inventari públic de l'arbratge, un mapa de zones sense ombra, objectius anuals verificables i pressupostos suficients per al manteniment. Cal prioritzar els entorns escolars, les places, els itineraris de vianants i els barris amb menys vegetació.
No es tracta simplement de plantar més arbres, sinó de transformar el model de ciutat. Menys ciment, més sòl permeable, més refugis climàtics i més espais públics pensats per a les persones.
I això exigeix voluntat política, inversió i transparència. No podem proclamar compromisos climàtics ambiciosos mentre acceptem actuacions que, aïlladament, tenen un abast limitat.
Plantar 250 arbres està bé. Però no podem conformar-nos amb això. Si formen part d'un projecte més ampli, cal explicar-ne els objectius, els terminis i els recursos. Si són una actuació puntual, cal reconéixer-ne honestament les limitacions.
La política ambiental no hauria de mesurar-se pel nombre de fotografies publicades, sinó pels resultats aconseguits.
Volem una ciutat on les persones majors puguen passejar a l'estiu, on la infància jugue protegida del sol i on els barris disposen d'espais verds dignes.
Sagunt no necessita arbres per a decorar discursos. Necessita arbres per a construir futur.
Perquè 250 arbres poden ser un començament, però mai haurien de representar el sostre de la nostra ambició.
Menys autocomplaença institucional. Més ombra, més verd i més justícia climàtica.
