És una pregunta legítima. L'ONU ha rebut nombroses crítiques al llarg dels anys. Se l'acusa de ser excessivament burocràtica, lenta en la presa de decisions i, en ocasions, impotent davant de guerres, crisis humanitàries o vulneracions dels drets humans. Quan esclata un conflicte internacional, sovint es posa en dubte la seua capacitat real d'actuació.
Tanmateix, reduir l'ONU als debats diplomàtics seria un error. Més enllà de la seua dimensió política, l'organització desenvolupa una tasca constant en àmbits tan diversos com la salut, l'educació, l'alimentació, la protecció de la infància, els drets humans o la cooperació al desenvolupament. Milions de persones es beneficien cada any de programes impulsats directament o indirectament per les Nacions Unides.
Un dels projectes més importants dels darrers anys ha sigut l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta iniciativa estableix una sèrie d'objectius globals orientats a combatre la pobresa, protegir el medi ambient, garantir una educació de qualitat, promoure la igualtat d'oportunitats i fomentar un creixement econòmic compatible amb la sostenibilitat.
La filosofia que inspira aquesta agenda és senzilla: els grans problemes del segle XXI no poden ser resolts per un únic país. El canvi climàtic, les migracions, les pandèmies, les crisis energètiques o la seguretat alimentària afecten conjuntament tota la humanitat. Per això resulta necessària una coordinació internacional que permeta compartir recursos, experiències i objectius comuns.
Ara bé, també és cert que els resultats aconseguits fins ara estan lluny de les expectatives inicials. Les desigualtats continuen existint, la pobresa no ha desaparegut i els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents. Alguns crítics consideren que les declaracions i els compromisos internacionals no sempre es tradueixen en accions concretes.
Però cal preguntar-se què ocorreria si l'ONU no existira. Sense un fòrum global de diàleg, els desacords internacionals serien encara més difícils de gestionar. Sense organismes de coordinació, els esforços per combatre malalties, atendre emergències humanitàries o impulsar projectes de desenvolupament serien molt més limitats.
La realitat és que el món actual està més interconnectat que mai. Una decisió presa en qualsevol punt del planeta pot tindre conseqüències econòmiques, ambientals o socials a milers de quilòmetres de distància. Aquesta interdependència fa que la cooperació internacional no siga un luxe, sinó una necessitat.
L'ONU no és perfecta. Necessita reformes, més agilitat i una major capacitat d'adaptació als nous reptes globals. Però continua sent l'única organització que reuneix pràcticament tots els països del món al voltant d'uns objectius compartits.
Per això, la pregunta potser no és si l'ONU és necessària, sinó com podem fer que siga més útil i efectiva. Mentre existisquen problemes que transcendisquen les fronteres nacionals, continuarà sent imprescindible disposar d'espais de cooperació internacional. I, malgrat les seues limitacions, les Nacions Unides continuen representant l'intent més ambiciós de construir solucions comunes per a desafiaments globals.