Cada 17 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, una jornada destinada a recordar una cosa tan evident com sovint oblidada: la sanitat existeix per a protegir les persones, no per a embellir estadístiques. Però enguany aquesta commemoració arriba marcada per unes informacions especialment preocupants sobre la possible manipulació de les llistes d'espera en un hospital públic de la Comunitat de Madrid, on s'ha denunciat que es va rebaixar la prioritat clínica de desenes de pacients per a millorar artificialment els indicadors de gestió.
La pregunta és inevitable: estem realment segurs?
La seguretat del pacient no és només evitar errors quirúrgics, infeccions hospitalàries o equivocacions en la medicació. També significa garantir que les decisions mèdiques es prenen exclusivament segons criteris clínics. Quan una etiqueta administrativa pot determinar si una persona espera 90 dies o 180 per a una operació, estem parlant de salut, de qualitat de vida i, en alguns casos, de supervivència. Les informacions publicades assenyalen que almenys 57 pacients haurien vist modificada la seua prioritat sense una nova valoració mèdica individualitzada.
El més alarmant no és només la denúncia concreta. El vertader problema és la sospita que el sistema premia més el compliment d'objectius burocràtics que la transparència assistencial. Si un gestor sanitari rep pressions per reduir els temps d'espera oficials, la temptació de convertir les estadístiques en una ferramenta política és enorme. Però canviar una dada no canvia la realitat. Un pacient continua patint encara que el seu expedient informàtic diga una altra cosa.
La confiança és el pilar fonamental de qualsevol sistema sanitari públic. Quan una persona entra en un centre de salut ha de saber que les decisions sobre el seu tractament estan guiades per l'evidència científica i pel criteri professional dels metges. Si els ciutadans comencen a sospitar que darrere d'algunes dades hi ha interessos polítics o de gestió, es deteriora una confiança que costa dècades construir i només uns dies destruir.
Per això, el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient hauria de servir per a exigir alguna cosa més que campanyes institucionals i eslògans benintencionats. Cal transparència absoluta en les llistes d'espera, auditories independents, protecció efectiva dels professionals denunciants i publicació clara dels criteris de priorització. La seguretat també consisteix a garantir que qui alça la veu davant una possible irregularitat no patisca represàlies.
La sanitat pública és una de les grans conquestes socials del nostre temps. Precisament per això ha de ser sotmesa a un nivell d'exigència encara més alt. Els errors es poden corregir; les manipulacions, si es confirmen, no poden normalitzar-se. Darrere de cada número hi ha una persona amb dolor, una família preocupada i una espera que es fa eterna.
En aquest Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, la millor reivindicació és recordar que cap indicador, cap gràfic i cap titular pot estar per damunt de la dignitat humana. Perquè la seguretat del pacient comença quan la veritat ocupa el primer lloc. I sense veritat, simplement, no hi ha seguretat.