Hi ha notícies que es reben amb una barreja d’emoció, sorpresa i gratitud. Per això, vull compartir l’alegria que ha suposat per a mi la nominació al I Certamen Vicent Vayà, organitzat per l’Associació d’Escriptors del Camp de Morvedre. Més enllà del resultat final, formar part d’esta iniciativa ja representa un honor que valore profundament.
Este certamen porta el nom de Vicent Vayà, una figura que va deixar una empremta inesborrable en la cultura popular de la nostra comarca, especialment en la poesia i en el món festiu. El seu llegat continua viu en la memòria col·lectiva i en totes aquelles persones que estimen la paraula escrita com una forma de preservar la identitat, les tradicions i les emocions compartides.
Tinc, a més, un record personal molt especial vinculat a ell. Vaig tindre la sort de coincidir amb Vicent Vayà en un acte que guarde amb molta estima: el 50 aniversari de la Junta Fallera de Sagunt, on vaig exercir com a mantenidor. Aquell moment em va permetre conéixer de prop una persona que transmetia estima per la cultura, per les festes i per la nostra terra. Amb el pas del temps, aquell record ha adquirit encara més valor.
Vull aprofitar també esta ocasió per a felicitar l’Associació d’Escriptors del Camp de Morvedre per la tasca extraordinària que està desenvolupant. En este tercer aniversari, mereixen un reconeixement molt especial. No és fàcil construir espais culturals que siguen capaços d’unir persones, generar complicitats i donar veu a nous talents. Ells ho estan aconseguint. Han creat un punt de trobada per a les persones escriptores de la comarca i han contribuït a mantindre viva una literatura arrelada al territori, però oberta al món.
Les associacions culturals són necessàries perquè fan possible que les idees circulen, que les històries es compartisquen i que les paraules arriben més lluny. En una època marcada per la immediatesa i la velocitat, apostar per la lectura i per l’escriptura és també una manera de resistir, de pensar i de construir comunitat.
El poema que ha rebut esta nominació es va presentar sota el pseudònim de Maria l’Alcamí, un nom darrere del qual hi ha una història que algun dia contaré. En els seus versos apareix una idea que m’acompanya sovint:
“encara avance, encara estime,
encara em trenque i encara em refaig”
Una afirmació que parla de la fragilitat humana, però també de la capacitat de continuar endavant malgrat les dificultats. I el poema conclou amb uns versos que resumeixen bona part del seu sentit:
“estimar és resistir, i resistir
és la manera més honesta de ser.”
Potser per això escrivim. Perquè les paraules ens permeten explicar el que som, conservar la memòria i compartir esperances. Escriure és una forma de resistència davant l’oblit, però també un acte de confiança en les persones que llegiran allò que hem volgut transmetre.
Independentment del resultat del certamen, esta nominació ja és una recompensa. És una invitació a continuar escrivint, llegint i creient en la força de la cultura. Per això, només puc acabar amb un sincer agraïment a totes les persones que escriuen, a les que lligen, a les que organitzen activitats culturals i a les que dediquen temps i esforç perquè la literatura continue tenint un espai entre nosaltres.
Gràcies per mantindre viva la flama de la paraula. Gràcies per continuar encenent la nit. ✍️🌙🍀