Mireia, Aitana, hi ha paraules que durant molt de temps es van dir en veu baixa, com si parlar-ne fóra perillós o inconvenient. L’educació sexual n’és una. Però jo crec que, en realitat, és una manera d’aprendre a viure. No perquè parle només del cos, sinó perquè parla de la relació que tenim amb nosaltres mateixos i amb les altres persones. Quan pense en tot allò que m’agradaria que aprenguéreu sobre aquest tema, no pense primer en biologia ni en normes. Pense en respecte. Respecte pel vostre cos, pels vostres sentiments, pels vostres límits i pels límits dels altres. La resta, al capdavall, naix d’ací.
Quan eres menuda, Mireia, encara vius moltes coses amb una naturalitat que els adults sovint perdem. El cos és simplement el cos. Una mà és una mà. Una abraçada és una abraçada. Amb els anys, però, apareixen les vergonyes, les inseguretats i les comparacions. Aitana ja comença a conéixer aquest territori estrany on de sobte sembla que tothom opina sobre com has de ser, com has de vestir o com has de mostrar-te al món. I és precisament per això que l’educació sexual importa. Perquè us ajuda a entendre que el vostre valor no depén de cap mirada externa ni de cap model impossible.
Viviu en una època que parla constantment de sexe però molt poques vegades parla d’afecte. Hi ha imatges per tot arreu. Pantalles que mostren cossos perfectes, històries accelerades i relacions aparentment senzilles. Però la vida real no funciona així. La vida real està feta de dubtes, de converses, de silencis, de confiança i de respecte. Ningú ensenya massa que darrere de qualsevol relació sana hi ha escolta. Que voler una persona implica entendre que té els seus propis desitjos, les seues pròpies pors i la seua pròpia llibertat. Sense això, qualsevol relació acaba convertint-se en una forma de possessió.
Hi ha una idea que voldria que conservàreu sempre. Ningú té dret sobre el vostre cos. Ningú. Aquesta és una frase senzilla però enorme. Significa que podeu dir que no. Significa que no heu de fer res per agradar ningú. Significa que el consentiment no és una paraula moderna ni una moda nova, sinó una expressió profunda de la dignitat humana. També significa que heu d’aprendre a escoltar els no dels altres amb la mateixa naturalitat amb què espereu que escolten els vostres. El respecte no és una frontera que només ens protegeix; és també una frontera que nosaltres hem de protegir.
Quan jo era jove, moltes coses es transmetien des del silenci. Hi havia preguntes que costava formular i respostes que arribaven tard o no arribaven mai. Hui disposeu de més informació que qualsevol generació anterior, però això no significa necessàriament més comprensió. La informació és abundant. La saviesa continua sent escassa. Saber com funciona el cos és important, però comprendre què significa cuidar-se i cuidar els altres és encara més important. Per això l’educació sexual no hauria de limitar-se a evitar riscos. Hauria d’ajudar-nos a construir relacions honestes, responsables i lliures.
També voldria que entenguéreu que el desig és una part natural de la vida humana, igual que la tristesa, la joia o la por. No és una cosa bruta ni vergonyosa. Però tampoc és una força que haja de governar totes les decisions. Créixer consisteix, en gran part, a aprendre a conviure amb allò que sentim sense deixar de pensar. Molts problemes naixen quan confonem sentiments intensos amb decisions correctes. Sentir una cosa amb molta força no la converteix automàticament en bona. Aprendre a escoltar el cor sense apagar la consciència és una de les tasques més difícils de la vida.
Aitana, potser ara ja observes que moltes converses entre adolescents giren al voltant de la necessitat d’encaixar. Tindre experiències per no quedar enrere. Seguir ritmes que semblen marcats pel grup. Però cada persona té el seu temps. Cadascú descobreix les coses quan està preparat per a comprendre-les i viure-les. Comparar-se és una de les maneres més ràpides de perdre’s. Mireia encara no pensa en aquestes qüestions, i això també és perfecte. Hi ha etapes per a cada aprenentatge. Madurar no consisteix a arribar abans sinó a arribar amb més consciència.
Una bona educació sexual també ensenya a reconéixer les emocions. A entendre que estimar no és controlar. Que sentir gelosia no és una prova d’amor. Que exigir no és cuidar. Que la confiança necessita llibertat per a respirar. Massa vegades la societat ha disfressat de romanticisme actituds que en realitat eren formes de domini. M’agradaria que aprenguéreu a identificar aquesta diferència. Les persones que us estimen de veritat no intentaran reduir el vostre món. Procuraran que siga més ample. No us faran sentir més menudes. Us ajudaran a créixer.
I hi ha encara una altra qüestió que em sembla important. El cos canvia. Canviarà moltes vegades al llarg de la vostra vida. La joventut ens fa creure que hi ha una versió definitiva de nosaltres mateixos, però és una il·lusió. Les persones evolucionem. Per això convé construir una relació amable amb el propi cos. No basada en la perfecció, sinó en l’agraïment. El cos no és un aparador. És la casa on vivim. Ens acompanya quan riem, quan plorem, quan ens enamorem i quan ens equivoquem. Mereix més respecte que judici.
Potser algun dia rellegireu aquest text i pensareu que en realitat parla de moltes més coses que de sexualitat. I tindreu raó. Perquè l’educació sexual és també una educació sobre la llibertat, els límits, la responsabilitat i la manera com ens relacionem amb el món. És aprendre que cap persona és un objecte. Que cada cos conté una història. Que cada decisió deixa una petjada. I que la maduresa no consisteix a saber-ho tot, sinó a tractar-nos a nosaltres mateixos i als altres amb una combinació difícil i preciosa de respecte, tendresa i veritat. Això és, almenys, el que espere que descobriu mentre aneu construint la vostra pròpia mirada sobre la vida.