9.8.26

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Sagunt és una oportunitat
^

La implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Sagunt ha obert un debat intens, sovint carregat d’emoció, desinformació i resistències comprensibles. Però, més enllà del soroll, hi ha una realitat incontestable: la qualitat de l’aire és un factor de salut pública, i Europa ha decidit que ja no podem continuar mirant cap a un altre costat. La nova Directiva europea sobre qualitat de l’aire, aprovada el 2024, endureix de manera dràstica els límits de contaminants com el NO₂ i les partícules fines. No és un caprici tecnocràtic: és una resposta a dècades d’evidència científica que relaciona la contaminació amb malalties respiratòries, cardiovasculars i mortalitat prematura. Sagunt, com qualsevol municipi europeu, està obligat a complir aquests nous valors límit abans de 2030. I això implica actuar sobre les fonts principals de pol·lució, entre les quals el trànsit és una de les més rellevants.

La ZBE no és, per tant, una ocurrència local ni una imposició arbitrària. És una peça dins d’un engranatge europeu que busca garantir que totes les ciutats, grans i petites, avancen cap a un aire més net. La Directiva no obliga a crear una ZBE concreta, però sí a demostrar resultats. Si el trànsit contamina, cal reduir-lo. Si els nivells de NO₂ superen els límits, cal intervenir. I si no es fa, les sancions poden arribar. Sagunt, amb dos nuclis densos, una mobilitat complexa i una activitat industrial i logística notable, no és una excepció. La ciutat necessita planificar, anticipar i adaptar-se.

La proposta municipal de desplegar la ZBE fins a 2033, amb fases informatives, perímetres diferenciats i una aplicació gradual, és una manera pedagògica d’afrontar el repte. No es tracta d’entrar a colp de sanció, sinó d’acompanyar la ciutadania en una transició que, inevitablement, requerirà canvis d’hàbits. La fase inicial sense multes és una invitació a entendre el perquè, a familiaritzar-se amb els perímetres i a comprovar que la mesura no busca castigar ningú, sinó protegir la salut col·lectiva.

És important recordar que la contaminació atmosfèrica no és un concepte abstracte. Afecta especialment infants, persones majors i persones amb malalties respiratòries. Les partícules fines penetren als pulmons i passen al torrent sanguini. El NO₂ irrita les vies respiratòries i empitjora l’asma. Quan parlem de ZBE, parlem de reduir hospitalitzacions, de prevenir malalties, de millorar la qualitat de vida. Parlem de salut, no de ideologia.

També parlem de futur. Les ciutats europees que no s’adapten a les noves exigències quedaran enrere en competitivitat, en accés a fons europeus i en capacitat d’atraure activitat econòmica sostenible. Sagunt, que viu un moment de transformació industrial i logística, necessita demostrar que és capaç de complir els estàndards europeus. La ZBE és una peça més en aquest relat de modernització.

És comprensible que hi haja dubtes, inquietuds i fins i tot rebuig inicial. Qualsevol canvi que afecta la mobilitat genera resistències. Però també és cert que les ciutats que han implantat ZBE fa anys —Barcelona, Madrid, València, París, Milà— han vist reduccions significatives de contaminants i una millora general de la qualitat de vida. Sagunt no inventa res: simplement s’alinea amb el que ja és norma a Europa.

La pregunta clau és: volem una ciutat que respire millor? Volem que els nostres fills cresquen en un entorn més saludable? Volem evitar sancions europees i garantir que Sagunt avança al ritme que marca el continent? Si la resposta és sí, la ZBE és una eina necessària. No és l’única, però és una de les més eficaces.

La ZBE de Sagunt és una oportunitat. Una oportunitat per protegir la salut, per complir Europa, per modernitzar la mobilitat i per construir una ciutat més amable. No és una imposició: és una responsabilitat compartida. I com tota responsabilitat, requereix informació, pedagogia i voluntat de mirar més enllà del curt termini. Sagunt té davant un repte, però també un horitzó: un aire més net, una ciutat més sana i un futur més europeu.