Hi ha drets que solem donar per garantits perquè formen part de la normalitat de moltes societats occidentals. Un d'ells és el dret a decidir si volem ser mares o pares, quan volem ser-ho i quantes vegades. Tanmateix, no hauríem d'oblidar que la planificació familiar continua sent una reivindicació vigent i necessària.
La meua opinió és clara: l'accés a la planificació familiar no és un luxe, ni una qüestió secundària, ni una concessió de les administracions. És un dret fonamental que hauria d'estar garantit per a totes les persones, independentment de la seua situació econòmica, del lloc on viuen o de les seues circumstàncies personals.
Sovint es parla de la natalitat, de l'envelliment de la població o de les necessitats del mercat laboral, però massa poques vegades es posa el focus sobre la llibertat individual. Cap govern, cap religió, cap tradició i cap pressió social haurien de decidir sobre un aspecte tan íntim i transcendental de la vida humana. Les persones han de ser les úniques propietàries de les seues decisions reproductives.
Per això em preocupa especialment l'existència de discursos que intenten qüestionar l'educació sexual o limitar l'accés als mètodes anticonceptius. La ignorància mai ha evitat els embarassos no desitjats. Al contrari. La falta d'informació només genera més vulnerabilitat, més desigualtat i més sofriment. Educar no és adoctrinar. Educar és oferir coneixements perquè cada persona puga prendre decisions responsables i conscients.
També considere que la planificació familiar és una eina poderosa per a combatre les desigualtats socials. Qui té recursos econòmics sol trobar alternatives encara que existisquen obstacles. En canvi, les persones més vulnerables són les que pateixen amb més intensitat les conseqüències de la falta d'accés a serveis sanitaris, informació o anticonceptius. Quan es retallen drets reproductius, quasi mai pateixen els més privilegiats; pateixen els qui tenen menys oportunitats.
Hi ha, a més, una qüestió de perspectiva de gènere que no podem ignorar. Durant massa temps el pes de la reproducció i de la contracepció ha recaigut principalment sobre les dones. Encara avui, moltes decisions continuen condicionades per rols tradicionals que limiten la llibertat femenina. Avançar en planificació familiar també significa avançar en igualtat, corresponsabilitat i autonomia personal.
Defensar la planificació familiar no significa estar en contra de la maternitat o la paternitat. Tot el contrari. Significa defensar que cada fill o filla arribe quan hi haja un desig real, una decisió conscient i unes condicions adequades per a oferir-li una vida digna. La maternitat i la paternitat són experiències massa importants perquè siguen resultat de la desinformació, de la pressió o de la falta d'alternatives.
Per això crec que les institucions públiques han d'apostar decididament per una educació afectivosexual de qualitat, per una sanitat accessible i per la gratuïtat dels recursos bàsics relacionats amb la salut reproductiva. No és una despesa. És una inversió en salut, en igualtat i en llibertat.
La planificació familiar és molt més que una qüestió sanitària. És una qüestió de drets humans. Una societat és més lliure quan les persones poden construir el seu projecte de vida sense imposicions ni barreres. I poques decisions són tan importants per a aquest projecte com la de decidir si volem tindre fills, quants en volem tindre i quan volem fer el pas. Defensar la planificació familiar és, al cap i a la fi, defensar la llibertat de les persones per a escriure la seua pròpia història.