Cada vegada que es commemora el Dia Internacional de l'Arqueologia convé recordar una veritat que sovint passa desapercebuda: l'arqueologia no és una disciplina destinada exclusivament als experts ni una activitat reservada als museus. És una ferramenta fonamental per entendre qui som, d'on venim i quina història compartim com a societat. I si hi ha una ciutat on esta afirmació cobra un sentit especial, eixa és Sagunt.
Poques ciutats valencianes poden presumir d'un patrimoni arqueològic tan extraordinari. Ibers, romans, visigots, musulmans i cristians han deixat la seua empremta en una ciutat que acumula més de dos mil anys d'història documentada. El castell, el teatre romà, les restes del fòrum, les vies antigues o les contínues troballes que apareixen en nombroses intervencions urbanes converteixen Sagunt en un autèntic llibre d'història a l'aire lliure.
Tanmateix, l'arqueologia no consisteix únicament a descobrir objectes antics. La seua vertadera importància resideix en la capacitat de reconstruir vides. Darrere de cada mur, de cada ceràmica o de cada inscripció hi ha persones reals que van habitar els mateixos carrers que hui recorrem. L'arqueologia ens ajuda a entendre com vivien, què menjaven, com comerciaven o quines eren les seues creences.
A Sagunt, esta connexió amb el passat és especialment intensa. Els veïns conviuen cada dia amb monuments que formen part de la seua identitat col·lectiva. No és habitual que una ciutat moderna conserve un llegat tan potent integrat dins de la seua vida quotidiana. Però esta riquesa també comporta una responsabilitat. El patrimoni no es conserva per inèrcia. Necessita inversió, investigació, manteniment i, sobretot, estima.
De vegades sembla que només ens recordem de l'arqueologia quan apareix una troballa espectacular o quan s'anuncia una nova excavació. Però la protecció del patrimoni hauria de ser una prioritat permanent. Cada resta destruïda, cada espoliació o cada intervenció inadequada representa una pàgina de la nostra història que desapareix per sempre. El patrimoni arqueològic és un recurs irreemplaçable.
A més, l'arqueologia també és una oportunitat de futur. Sagunt pot convertir la seua herència històrica en un motor cultural, educatiu i econòmic. El turisme patrimonial genera activitat, crea ocupació i projecta una imatge de qualitat de la ciutat. Però per aconseguir-ho cal fugir de la simple explotació turística i apostar per la divulgació rigorosa, l'educació i la investigació científica.
Resulta paradoxal que moltes persones viatgen milers de quilòmetres per visitar jaciments arqueològics mentre alguns ciutadans passen cada dia davant del castell o del teatre sense ser plenament conscients de la seua transcendència. Per això és tan important acostar l'arqueologia a les escoles, als barris i a la ciutadania. Conéixer el patrimoni és el primer pas per protegir-lo.
En una època marcada per la immediatesa i les xarxes socials, l'arqueologia ens ensenya una lliçó valuosa: les societats no es construïxen d'un dia per a un altre. Cada generació deixa una empremta que serà observada per les que vindran després. Els saguntins actuals som hereus d'una història mil·lenària, però també responsables de transmetre-la en les millors condicions possibles.
Per això, celebrar el Dia Internacional de l'Arqueologia a Sagunt hauria de ser molt més que una efemèride. Hauria de servir per reflexionar sobre el valor del nostre patrimoni i sobre la necessitat de protegir-lo de manera decidida. Perquè cada pedra del castell, cada fragment ceràmic recuperat i cada excavació no ens parlen només del passat. També ens ajuden a imaginar el futur d'una ciutat que té en la seua història una de les seues majors fortaleses.
Sagunt no seria Sagunt sense la seua arqueologia. I precisament per això, defensar el patrimoni arqueològic no és una qüestió de nostàlgia. És un acte de responsabilitat amb la nostra identitat, amb la cultura i amb les generacions que encara estan per vindre.