Sant Jaume el Major, considerat una de les persones més properes a Jesús, fou fill de Zebedeu i germà de Joan. Era pescador al llac de Galilea, i va ser present en moments decisius de la vida de Jesús, com la transfiguració i l'agonia a Getsemaní. La seua mort, per decapitació a Jerusalem l'any 44, el convertí en el primer entre les seguidores i seguidors de Jesús que patí martiri.
Tot i que no hi ha cap evidència històrica que confirme la seua estada a la península Ibèrica, la tradició medieval sosté que Jaume va predicar a Hispània. Aquesta creença esdevingué el fonament espiritual del culte compostel·là. Després de morir, la llegenda conta que el seu cos fou traslladat en una barca de pedra fins a Galícia, on es va enterrar prop d’Iria Flavia. Al segle IX, un ermita que es deia Pelai va afirmar haver vist unes llums misterioses que l’encaminaren al lloc de la tomba, fet que conduí a la construcció del que avui és la catedral de Santiago. Així, Sant Jaume es convertí en una figura venerada arreu i en patró de les terres peninsulars.
Durant la Reconquesta, el personatge adquirí una dimensió nova i més bèl·lica. Se’l representà com a guerrer celestial que apareixia en batalles com la de Clavijo, per defensar els regnes cristians contra l’islam. Aquesta imatge reforçà el seu rol protector dins les societats medievals.
L’origen i difusió de la llegenda de Sant Jaume tenen profundes motivacions religioses, polítiques, culturals i econòmiques. Donar a la península Ibèrica un apòstol íntim de Jesús legitimava l’espiritualitat dels seus habitants. La figura servia per reforçar la identitat dels regnes cristians davant Al-Àndalus, i el Camí de Sant Jaume, travessant Europa, impulsava el contacte entre persones, les relacions comercials i el creixement cultural. Autors eclesiàstics de l’època recolliren aquesta llegenda i l’embelliren fins a convertir-la en doctrina popular.
Tot i les incerteses sobre la seua presència real, el llegat de Sant Jaume és indiscutible. El moviment de pelegrinatge cap a Compostel·la continua viu avui dia, en una barreja preciosa de fe, tradició, cultura i descobriment personal.