Vivim en un món on les ciutats es projecten en miniatures digitals. Un emoji és un símbol que viatja, que es comparteix, que es converteix en llenguatge global. I Sagunt, amb més de dos mil anys de memòria, continua sense tindre el seu. No és casualitat: és conseqüència d’una política cultural erràtica, d’una Generalitat que —sota el Partit Popular— ha reduït la cultura a decorat, a protocol, a foto sense projecte.
Per això cal una campanya. I cal fer-la bé.
El Teatre Romà seria el primer candidat. No només perquè és bell, sinó perquè és un espai que ha resistit segles, polèmiques, reconstruccions i debats eterns. És la prova que Sagunt és una ciutat que dialoga amb el temps. Un emoji del Teatre Romà seria una manera de dir al món: “Som Mediterrani, som història, som cultura viva”.
La Porta d’Almenara, en canvi, és un símbol més subtil però igualment poderós. És la porta que connecta la ciutat amb la marjal, amb la memòria agrícola, amb la identitat que no sempre ix a les postals. Convertir-la en emoji seria reivindicar que Sagunt no és només pedra romana: és paisatge, és territori, és vida quotidiana.
I després hi ha l’Alt Forn, la icona obrera. La columna que recorda que el Port és lluita, suor, siderúrgia, bombardejos, dignitat de classe. En un moment en què la política del PP tendeix a esborrar la memòria industrial, a convertir-la en anècdota o en obstacle, un emoji de l’Alt Forn seria una declaració: “La nostra història obrera importa. I no la pensem amagar”.
Els tres símbols formen un triangle perfecte: cultura clàssica, identitat territorial i memòria obrera. Sagunt és això. I un emoji hauria de ser això.
La campanya no seria només per aconseguir un dibuixet al teclat. Seria per dir al món que Sagunt existeix, que té veu, que té patrimoni, que té una història que no es pot simplificar ni ignorar. Seria per contrarestar una política cultural que sovint ens vol petits, silenciosos, folklòrics.
Un emoji és una llavor.
Sagunt ja fa massa temps esperant que algú la plante en el mapa emocional del món digital.