La paraula festa prové del llatí festum, que significa dia de celebració. Però en la nostra cultura, la festa és molt més que un dia especial: és un moment de suspensió de la rutina, un temps en què el poble es converteix en protagonista i en què la memòria col·lectiva es fa visible. És un espai de reconeixement mutu, de transmissió de valors i de creativitat compartida. Quan la festa perd aquest sentit profund i es converteix en un producte per a consumir, es desconnecta de les seues arrels i deixa de ser significativa. I això, malauradament, ha passat en molts indrets del territori valencià, on la massificació, la saturació sonora i la banalització dels símbols han desvirtuat celebracions que haurien de ser espais de convivència i identitat.
Sagunt, però, ha fet un pas diferent. Des de 2015, les festes han anat recuperant espais que havien quedat relegats o infrautilitzats. La decisió de traure els casals del centre i crear un espai penyes ha estat clau per descongestionar carrers, millorar la convivència i fer que la festa siga més habitable. Aquest canvi ha permés que el veïnat recupere tranquil·litat, que la mobilitat siga més fluida i que les celebracions tinguen un espai propi, pensat per a la participació i la cohesió. No es tracta només d’un canvi logístic, sinó d’una aposta per un model de festa que respecta el descans, que cuida l’entorn i que entén la cultura com un dret i no com una mercaderia.
La innovació en les festes no hauria de significar afegir més escenaris, incrementar la despesa en pirotècnia o allargar els dies de celebració sense criteri. Innovar és escoltar les persones que viuen la festa dia a dia: les que organitzen, les famílies, la gent gran, la joventut crítica, els infants. És garantir que les celebracions no deixen els carrers plens de plàstics, que no generen actes d’incivisme i que no convertisquen l’espai públic en un territori privatitzat. És apostar per un model sostenible, inclusiu i respectuós amb la diversitat.
Les festes poden ser una eina poderosa per reforçar vincles socials i transmetre valors com la solidaritat, el respecte i la pluralitat. Però per aconseguir-ho, cal que les administracions i la ciutadania treballen conjuntament amb criteris clars de mobilitat, neteja i participació. La cultura no pot ser tractada com un producte turístic que es ven al millor postor. Si una festa ha de ser d’interés turístic, que ho siga perquè representa de manera honesta una ciutat viva, crítica i compromesa amb el seu patrimoni, no perquè acumula espectacles sense sentit.
És fonamental que les festes recuperen el seu caràcter pedagògic i transformador. Han de ser espais on es visibilitzen les lluites socials, les cultures minoritzades i les expressions artístiques alternatives. Això implica obrir les programacions a col·lectius que sovint queden fora del relat oficial, i garantir que la festa no excloga, sinó que abrace. Quan les celebracions es construeixen des de baix, amb diàleg i respecte, es converteixen en motor de canvi i en reflex de la pluralitat que defineix un poble.
Sagunt ha demostrat que és possible avançar en aquesta direcció. La reorganització dels espais festius, la creació d’un espai penyes i la recuperació d’àrees que havien quedat invisibilitzades són exemples de com la festa pot evolucionar sense perdre la seua essència. Aquest model, lluny de la massificació i del soroll sense sentit, aposta per una convivència real, per una cultura compartida i per una celebració que enforteix la comunitat.
No tot val en nom de la tradició ni del turisme. La saturació sonora, la privatització de l’espai públic o la banalització dels símbols culturals són símptomes d’un model que cal revisar. Apostar per festes habitables és apostar per un futur on la cultura siga compartida, respectuosa i arrelada. És una oportunitat per imaginar celebracions que no sols ens entretinguen, sinó que ens enfortisquen com a ciutat.
No hem de conformar-nos amb repetir cada any un guió esgotat. Tenim la força, la creativitat i la riquesa humana per repensar les festes i convertir-les en un referent de convivència i dignitat col·lectiva. El futur de les nostres celebracions dependrà de la nostra capacitat per escoltar-nos, respectar-nos i imaginar conjuntament formes més justes i sostenibles de compartir l’alegria. Fer-ho possible no sols és desitjable, sinó que seria, sens dubte, digne de reconeixement.