21.7.26

El corredor Sagunt-Terol no pot continuar sent una infraestructura de segona ^

La decisió de descartar la doble via electrificada entre Sagunt i Terol ha generat una profunda preocupació entre el teixit empresarial i industrial vinculat al Corredor Cantàbric-Mediterrani. La reacció d'ASECAM, de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana i de les organitzacions empresarials aragoneses reflecteix un malestar que va molt més enllà d'una simple discrepància tècnica: posa de manifest una sensació de dècades d'infrafinançament i d'oportunitats perdudes.

El Camp de Morvedre viu un moment de fort creixement industrial i logístic. Les inversions productives, l'expansió de les àrees empresarials i el paper estratègic del port de Sagunt exigeixen infraestructures capaces de respondre a les necessitats presents i futures. En aquest context, resulta difícil entendre que una infraestructura concebuda per vertebrar territoris, impulsar mercaderies i afavorir el transport sostenible no aposte per la màxima capacitat possible.

Les empreses reclamen una visió de llarg termini. Les infraestructures ferroviàries no es construeixen per a cinc anys; es projecten per a diverses generacions. Renunciar ara a la doble via pot significar que dins d'uns anys siga necessari tornar a invertir milions d'euros per corregir una limitació que ja s'havia detectat des del principi.

La reivindicació no és exclusivament valenciana. També afecta Aragó i, en definitiva, la competitivitat del conjunt de l'Estat. La connexió entre Saragossa, Terol i Sagunt és un eix fonamental per al transport de mercaderies i per a la reducció de la dependència de la carretera. A més, contribueix als objectius de descarbonització que les administracions afirmen defensar.

Resulta especialment frustrant que després d'anys d'espera i d'un llarg període d'obres, les expectatives generades no es corresponguen amb el resultat final plantejat. El missatge que reben empreses, treballadors i inversors és preocupant: mentre altres corredors avancen amb ambició, aquest territori continua havent de justificar una vegada i una altra la necessitat d'unes infraestructures que ja haurien d'estar garantides.

El debat no hauria de ser si la doble via electrificada és necessària, sinó com accelerar la seua execució. El futur industrial del Camp de Morvedre, de Terol i de tot el corredor logístic depén de decisions valentes, planificades i coherents amb les necessitats reals del territori.

Per això, les al·legacions anunciades per ASECAM representen una reclamació legítima: exigir que les infraestructures estratègiques es projecten amb criteris de futur i no amb una visió limitada que puga hipotecar el desenvolupament econòmic de les pròximes dècades. La competitivitat, l'ocupació i la cohesió territorial mereixen una aposta a l'altura dels reptes que té davant el corredor Sagunt-Terol-Saragossa.