La commemoració del 750é aniversari de la mort de Jaume I ens arriba com una porta que s’obri de bat a bat cap al passat. No és una porta solemne ni polsosa, sinó una d’aquelles que, en obrir-se, deixen entrar aire fresc i obliguen a revisar què tenim dins de casa. El País Valencià, i Sagunt en particular, es troben en un moment en què convé tornar a mirar els fonaments que ens sostenen com a comunitat, no per nostàlgia, sinó per entendre millor el present i encarar amb més consciència el futur.
Recordar Jaume I és recordar el naixement del Regne de València, però també és reconéixer que aquell projecte polític i social va ser una obra coral. Entre les veus que el feren possible destaca la de na Violant d’Hongria, massa temps relegada a un segon pla. Hui sabem que la seua influència en la governança i la diplomàcia del regne va ser decisiva. Parlar de Jaume I sense parlar de Violant és com voler explicar una sinfonia només amb la melodia principal: el resultat és incomplet i injust amb la complexitat real de la història.
La Carta Pobla de Morvedre és un altre element que ens connecta directament amb aquell temps fundacional. No és un simple document antic, sinó una peça que va ordenar la convivència, la gestió del territori i la vida quotidiana de la nostra ciutat. Aquell text va contribuir a construir un espai plural i obert, amb institucions pròpies i amb una idea de comunitat que encara ressona en la Sagunt actual. Reivindicar-lo és recordar que les ciutats no es fan només amb pedres, sinó amb acords, normes i voluntats compartides.
El testament de Jaume I, amb aquella crida a estimar i protegir totes les persones, a fer regnar la justícia i a evitar que els poderosos oprimisquen els més vulnerables, continua sent sorprenentment vigent. En un temps marcat per desigualtats i tensions, recuperar eixe missatge és més que un gest commemoratiu: és un posicionament polític i ètic. Sagunt, ciutat de cruïlles i de convivència entre diversitats, sap que la justícia i el respecte no són conceptes abstractes, sinó pràctiques quotidianes.
Per això és important que la ciutat s’integre plenament en les commemoracions de l’Any Jaume I. No es tracta només d’actes institucionals o de col·locar una placa, encara que també siguen gestos necessaris. Es tracta d’impulsar activitats que ajuden a comprendre el llegat jaumí en tota la seua complexitat: conferències, rutes històriques, tallers escolars, espais de debat i reflexió. Es tracta de fer que la història deixe de ser un decorat i es convertisca en una eina per pensar-nos com a comunitat.
Sagunt té l’oportunitat de situar-se en el centre d’aquesta commemoració, no com a espectadora, sinó com a protagonista. Reivindicar el passat no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de reforçar la identitat, d’enfortir el teixit social i de projectar una ciutat que sap d’on ve i que té clar cap a on vol caminar. Celebrar el 750é aniversari de la mort de Jaume I és, en definitiva, una manera de recordar-nos que la història continua viva cada vegada que una comunitat decideix obrir la porta del passat i deixar que el seu aire renove el present.