Si la xifra de 40.000 milions d’euros anuals atribuïda a la corrupció durant l’etapa de Mariano Rajoy s’acosta a la realitat, estem davant d’un saqueig que va més enllà de casos aïllats: és una pèrdua massiva de recursos públics que va empobrir la col·lectivitat mentre es justificaven retallades en salaris, prestacions i serveis essencials. Quan cada dia es desviaven milions d’euros, les conseqüències no eren només comptables; eren escoles amb menys recursos, hospitals amb llistes d’espera més llargues i famílies que van perdre seguretat econòmica.
Aquesta contradicció —robar a gran escala i, al mateix temps, retallar drets— revela una política que no només és corrupta sinó profundament injusta. La corrupció destrueix la confiança en les institucions i alimenta la desafecció política. Quan la gestió pública deixa de ser un instrument per al bé comú i esdevé una màquina per protegir privilegis, la democràcia es debilita i la convivència social es ressent.
Denunciar la corrupció és imprescindible, però cal evitar que la denúncia es converteixi en una arma retòrica buida. Quan dirigents com Feijóo utilitzen la corrupció com a ariet per atacar l’adversari, existeix el risc que el problema es banalitze i que la crítica es quedi en titulars sense propostes reals de canvi. La instrumentalització partidista pot desviar l’atenció de la necessitat de reformes institucionals profundes i de responsabilitats efectives.
El que cal és exigència i propostes concretes. No n’hi ha prou amb indignar-se; cal reclamar transparència veritable en les adjudicacions públiques, organismes independents amb recursos per investigar i perseguir irregularitats, i mecanismes que garanteixin responsabilitat penal i administrativa per a qui malversi fons públics. També cal posar en marxa polítiques socials que reparin el dany causat per anys de retallades i recuperar la centralitat de la vida de les persones en la política.
La ciutadania té un paper clau: fiscalitzar, organitzar-se i votar amb criteri. Les institucions no es transformen soles; les transformem entre totes i tots. Donar suport a iniciatives de transparència, pressionar perquè les reformes es tradueixin en canvis reals i exigir comptes són passos imprescindibles per recuperar la confiança i la justícia social.
Si aquestes xifres són certes, parlem d’un saqueig sistemàtic que va empobrir la societat i va legitimar retallades injustes. La denúncia és una obligació democràtica, però ha d’anar acompanyada d’un compromís col·lectiu per reconstruir les institucions i posar la vida de les persones al centre de la política. Utilitzar la corrupció només com a arma partidista és una traca retòrica que no arregla res; la ciutadania mereix justícia, transparència i polítiques que defensin el bé comú.