Ens parlen de daily, sprints, deliverables, performance reviews i ownership per evitar parlar del que realment importa: salaris dignes, temps de vida, estabilitat, salut mental i respecte. Els anglicismes no són innocents: són una cortina de fum per evitar dir “hores extres”, “pressió”, “precarietat” o “responsabilitats empresarials”.
Hem aconseguit un conveni. Sí. Un conveni necessari, fruit de lluita i organització. Però un conveni no és un trofeu per penjar a la paret: és una base mínima. I en un sector que canvia cada sis mesos, un conveni recent ja necessita revisió. Perquè si no s’actualitza, queda vell. I si queda vell, deixa de protegir. I si deixa de protegir, el sector retrocedeix.
I ara, la IA. La gran promesa. La gran amenaça. La IA pot ser una eina poderosa, però també pot convertir-se en l’excusa perfecta per retallar, substituir, externalitzar o degradar condicions. Pot automatitzar tasques, però també pot automatitzar acomiadaments. Pot augmentar la productivitat, però també pot augmentar la pressió fins a límits insostenibles.
La IA no és neutral. Depén de qui la controla, de per a què s’utilitza i de quins drets tenim per defensar-nos. Sense sindicats forts, la IA no serà futur: serà una màquina de triturar persones.
I encara hi ha qui diu que el sindicalisme és antic. Antic? Antic és explotar. Antic és amagar precarietat darrere de flexibility. Antic és exigir commitment mentre s’ignora la salut mental. Antic és voler treballadors cansats, desinformats i desorganitzats.
Quan un projecte es tanca de sobte, quan una consultora incompleix un conveni, quan un equip és deslocalitzat, quan la IA s’utilitza per justificar retallades, quan un salari no dona per viure, el sindicalisme no és una opció: és l’últim tallafoc. L’únic mur entre la dignitat i la voracitat.
El sector TIC és estratègic, sí. Però no per a les empreses: per a la societat. I una societat no pot construir el seu futur sobre persones exhaustes, precàries o invisibilitzades.
Per això, aquest 1 de Maig cal afirmar:
– Que els drets no són benefits: són conquests.
– Que la unitat no és un claim: és una força real.
– Que el conveni és un punt de partida, no un punt final.
– Que la IA ha de servir les persones, no substituir-les.
– Que el talent no és un recurs: és gent.
– Que l’expertise no es regala: es respecta.
– Que el sector TIC no avançarà si ho fa a costa de la seua pròpia gent.
No retrocedirem. No abaixarem el cap. No permetrem que el futur es construïsca amb persones trencades.
El sector TIC és estratègic, però la dignitat laboral ho és més.