La construcció política i simbòlica del País Valencià medieval s’explica a partir de la interacció entre la conquesta feudal, la reorganització territorial i la implantació d’un imaginari cristià que legitimava el nou poder. En aquest marc, Sagunt, coneguda com a Morvedre en època medieval, esdevé un espai fonamental per entendre la formació del regne i la consolidació d’una identitat política pròpia. La presència de Sant Jordi com a patró, el paper de Jaume I en la reorganització del territori, la construcció de l’Església del Salvador i la creació del Centenar de la Ploma durant el segle XIV formen un conjunt de processos que, interrelacionats, expliquen la centralitat de Morvedre en la història valenciana. Aquest article analitza com aquests elements s’entrellacen i com contribueixen a configurar un espai de memòria que encara projecta significats en la contemporaneïtat.
La conquesta de Morvedre per Jaume I comportà una transformació profunda del teixit urbà i social. La ciutat, situada estratègicament entre València i la via de comunicació cap a Catalunya i Aragó, es convertí en un nucli de repoblació cristiana immediatament després de 1238. La reorganització impulsada pel monarca no fou només administrativa, sinó també simbòlica i religiosa. En aquest context s’erigeix l’Església del Salvador, un dels temples més antics de la diòcesi valenciana, construït al segle XIII com a part del programa de consolidació del nou ordre cristià. El temple respon a la tipologia d’esglésies de reconquesta, amb una sola nau, arcs diafragma i un absis poligonal, i simbolitza la implantació d’una nova estructura de poder en un antic arrabal islàmic. Les excavacions recents han revelat restes d’una estructura anterior, possiblement vinculada a la tradició que atribueix al Cid una primitiva església romànica en el mateix indret, fet que reforça la continuïtat sacral del lloc i la seua importància com a espai de transició entre comunitats i sistemes polítics.
La devoció a Sant Jordi arriba als territoris valencians a través de la Corona d’Aragó i és especialment promoguda per Jaume I, que el considera protector de la seua empresa militar. La figura del sant, associada a la victòria i a la defensa de la fe, esdevé un element cohesionador en un territori en procés de cristianització i repoblació. La seua iconografia, centrada en el combat contra el drac, reforça la idea d’un ordre cristià que s’imposa sobre un passat considerat infidel, i alhora ofereix un model de cavalleria i virtut que s’adapta perfectament a les necessitats polítiques del moment. A Morvedre, aquesta presència simbòlica s’articula tant en l’espai religiós, amb la consolidació de parròquies i confraries, com en la memòria col·lectiva de la ciutat, que esdevé escenari de diversos episodis bèl·lics en els segles posteriors.
El vincle més directe entre Sagunt i Sant Jordi es produeix en el context de la Guerra dels Dos Peres, entre 1356 i 1369. Durant el setge de Morvedre de 1365, el rei Pere el Cerimoniós crea una milícia d’elit formada per cent ballesters: el Centenar del Gloriós Sant Jordi, conegut popularment com el Centenar de la Ploma. Aquesta institució militar, encarregada de custodiar la Senyera Reial de València, representa una de les expressions més singulars de la identitat política valenciana medieval. La seua fundació en el marc de la defensa de Morvedre reforça el paper de la ciutat com a espai clau en la geopolítica del regne i consolida la figura de Sant Jordi com a patró protector. El Centenar de la Ploma no fou només una unitat militar, sinó també una institució amb una forta càrrega simbòlica, que articulava la defensa del territori amb la representació del poder reial i amb la identitat urbana de València i del seu entorn.
La interrelació entre aquests elements converteix Morvedre en un espai de memòria on es superposen conquestes, repoblacions i resistències. L’Església del Salvador, amb la seua arquitectura de frontera, testimonia la primera etapa de reorganització cristiana i la voluntat de consolidar un nou ordre social. El Centenar de la Ploma, nascut en el territori saguntí, simbolitza la defensa del regne i la consolidació d’una identitat pròpia que combina fidelitat al monarca, orgull urbà i devoció religiosa. Sant Jordi actua com a fil conductor que uneix religió, política i militarització, i que permet interpretar la història de Morvedre com un procés continu de construcció simbòlica.
Sagunt no és només un escenari de la història valenciana, sinó un dels seus nodes fundacionals. La presència de Sant Jordi com a patró, la intervenció de Jaume I en la configuració del territori, la construcció de l’Església del Salvador i la creació del Centenar de la Ploma durant el setge de 1365 formen un conjunt coherent que explica la centralitat de Morvedre en la formació del País Valencià medieval. Aquesta articulació entre espai, símbol i poder continua projectant-se en la identitat contemporània del territori, que encara reconeix en Sagunt un dels seus bressols històrics més significatius. La ciutat, amb el seu patrimoni arqueològic, medieval i modern, manté viva una memòria que combina llegenda i història, i que permet comprendre com els relats fundacionals continuen influint en la percepció del territori i en la construcció d’identitats col·lectives.