La recent incorporació de diverses persones del Camp de Morvedre a la nova Academia Valenciana de Cronistes Oficials és una notícia que reforça el paper del nostre territori en la preservació de la memòria col·lectiva. Que Josep Catalunya, Helios Borja i Juan Antonio Millón passen a formar part d’un organisme que vol dignificar la investigació local és una mostra clara que el Camp de Morvedre disposa d’un teixit historiogràfic viu, rigorós i compromés amb el patrimoni.
Aquest pas endavant convida a obrir un debat necessari a Sagunt. Una ciutat amb més de dos mil anys d’història, amb un patrimoni material i immaterial excepcional, amb una diversitat cultural que ha marcat èpoques i identitats, no pot continuar sense una figura estable que articule, preserve i divulgue la seua memòria. O, fins i tot, sense un equip plural de cronistes que represente la complexitat del municipi, com ja ocorre en altres ciutats del país.
Sagunt és una ciutat amb múltiples capes: la romana, la medieval, la industrial, la marítima, la festiva, la obrera, la agrícola, la patrimonial, la cultural i la contemporània. Pretendre que una sola persona puga abastar-ho tot és, probablement, una exigència desmesurada. Per això, el model de València, amb diverses persones cronistes especialitzades en àmbits diferents, pot ser una inspiració útil. Un equip de cronistes permetria una mirada coral, més completa i més justa amb la pluralitat de la ciutat.
La figura del o de la cronista no és només un càrrec honorífic. És una eina de cohesió social, de transmissió de coneixement i de defensa del patrimoni. És una veu que documenta el present perquè el futur puga entendre d’on venim. És una garantia que la memòria no quede dispersa, fragmentada o sotmesa a l’oblit. I és, també, una manera de reconéixer públicament la tasca de tantes persones que, des de l’arxiu, la recerca, la divulgació o la cultura popular, han treballat durant dècades per mantindre viva la història de Sagunt.
La creació d’una figura de cronista, o d’un equip plural de cronistes, seria un pas coherent amb el moment que viu la ciutat. Sagunt aspira a projectar-se com a referent cultural, patrimonial i educatiu. Per a fer-ho, necessita reforçar els mecanismes que garantisquen una mirada crítica, documentada i arrelada al territori. Necessita persones que puguen explicar-nos, amb rigor i sensibilitat, què som i per què som així.
La nova Academia Valenciana de Cronistes Oficials ha obert una porta. El Camp de Morvedre ja hi té una presència destacada. Ara és el moment que Sagunt, com a capital històrica i cultural del territori, faça el pas que li correspon. No per protocol, sinó per convicció. No per tradició, sinó per futur.