Hi ha moments en què una comunitat es mira a l’espill i descobreix que la imatge que torna no és tan noble com pensava. Tres votacions i cinc anys de debat haurien d’haver sigut suficients per entendre que la igualtat no és una amenaça, sinó una oportunitat per enfortir allò que estimem. Però encara hi ha qui confon tradició amb exclusió, i qui defensa la identitat col·lectiva mentre nega drets a una part del mateix poble que diu representar.
La Cofradia de la Sang, arrelada al nucli històric i present en la memòria emocional de generacions, ha crescut gràcies a totes les persones que l’han sostinguda, no només a les que figuren en els llibres d’actes. Les mans que arreglen balcons, que netegen l’ermita, que organitzen famílies perquè criatures i joves puguen eixir a processonar, que ploren davant la Soledat i que entenen el dolor com un vincle compartit, també formen part d’aquesta història. Negar-los el dret a pertànyer-hi en igualtat és negar una part essencial del que la pròpia festa diu ser.
La decisió de celebrar una junta extraordinària barrejada amb la general no sols ha sigut un error de forma; ha sigut un error de fons. Ha projectat al món una imatge de tancament i por al canvi que no representa el caràcter obert i combatiu del nostre poble. I, malgrat les peticions de diàleg, la resposta ha sigut sempre la mateixa: una porta tancada i un discurs de tradició que s’utilitza com a escut per evitar parlar de drets.
Mentrestant, qui defensa la inclusió ha hagut de suportar comentaris feridors, insults i desqualificacions. S’ha atacat fins i tot a persones que, des de dins de la pròpia festa, han intentat construir ponts i fer pedagogia. Però la resistència no ha frenat el moviment; l’ha fet més fort. Cada dimarts, cada reunió, cada pas endavant és una mostra de dignitat col·lectiva.
El que està passant no és una anècdota. És un capítol important de la història contemporània de Sagunt. És la demostració que un poble pot estimar les seues tradicions i, alhora, exigir que siguen justes. Que pot honorar el passat sense condemnar el futur. Que pot defensar la fe, la cultura i la identitat sense excloure ningú.
La lluita per una Setmana Santa inclusiva no és només la lluita d’un grup concret; és la lluita per un model de convivència que volem deixar a les generacions que vindran. Un model on la igualtat no siga negociable, on la participació no depenga del gènere, i on la festa siga realment de totes les persones que la fan possible.
Sagunt és un poble que cau i es torna a alçar. Que sap unir-se quan cal. Que no té por de mirar de front les seues contradiccions. I és precisament eixa força la que farà possible que, més prompte que tard, la tradició i la igualtat caminen juntes.
Perquè la història no s’escriu només amb actes oficials. S’escriu amb coratge, amb perseverança i amb la convicció profunda que un poble és més digne quan ningú queda fora.
Puríssima Sang de Jesucrist.