Arriben el 18 i 19 de març i, any rere any, Sagunt i el Port de Sagunt deixen de ser dos espais diferenciats per convertir-se en una sola emoció compartida. Els carrers es preparen, les bandes entonen les primeres notes i el perfum de les flors anuncia que està a punt de començar un dels moments més intensos de les Falles: l’Ofrena.
Ací, a casa nostra, l’Ofrena té una personalitat pròpia. Naix de la unió de barris diferents, de realitats diverses, de maneres d’entendre la vida que conviuen i es complementen. Sagunt, amb la seua llarga història, i el Port, amb el seu esperit obrer i acollidor, desfilen cap al mateix símbol compartit. És com si, durant dos vesprades, tota la ciutat fera una pausa per mirar-se dins i recordar-se que la identitat també es teixeix amb gestos d’afecte.
Cada fallera i cada faller que desfila porta amb ell molt més que un ramell. Porta el record d’anys de convivència, de jornades al casal, d’esmorzars interminables, de converses que només es poden tindre entre amics de falla. Porta també la història d’un poble que ha crescut amb la tradició però que ha aprés a fer-la seua d’una manera oberta i humana. A Sagunt i al Port, l’Ofrena és un espai on cap tothom, siga quin siga el seu origen, la seua edat o la seua manera d’entendre la festa.
Hi ha una emoció especial quan els grups avancen pels carrers estrets de Sagunt, amb les façanes antigues observant-los com si foren vells guardians del ritual. I hi ha també una emoció diferent però igual de profunda quan les comissions del Port recorren avingudes i places més amples, plenes de vida, d’un batec que sempre ha sabut acollir gent vinguda de molts llocs. Dos maneres d’arribar, però un mateix sentiment en arribar.
Quan els rams van formant el mantell, siga al peu del castell o a tocar del mar, la ciutat respira d’una manera distinta. Els més majors recorden quan desfilaven ells, potser amb un vestit prestat o amb un ram senzill, però amb el mateix orgull que hui porten les noves generacions. Els xiquets miren al seu voltant, descobrint que les Falles són molt més que coets i monuments: són persones caminant juntes, compartint un trosset del que són.
L’Ofrena és també un aprenentatge col·lectiu. Ens recorda que la valenciania no s’imposa, es viu. Que ser faller o fallera no és una etiqueta, sinó una manera de participar d’una comunitat que t’acull si la mires amb respecte i estima. Que Sagunt i el Port són llocs on la identitat es construeix sumant, mai restant.
Quan el silenci s’imposa per un instant i algú deixa el seu ram amb una mirada plena de sentiment, es veu clar: ací cabem totes les persones que estimem esta terra, siga d’on siga el nostre nom o on haja començat la nostra història. L’Ofrena és un gest senzill però immens: oferir bellesa, esperança i memòria en forma de flor.
I així, quan es fa de nit i les falles encara bateguen en cada casal, quedem amb la sensació dolça que, per unes hores, tota la ciutat ha caminat al mateix pas. Sagunt i el Port units, com sempre que ens ho creguem, com sempre que celebrem el que ens unix més que el que ens separa.
L’Ofrena és, en definitiva, el record que som un poble que sap emocionar-se compartint el camí. Un poble que cada 18 i 19 de març es retroba, es reconeix i es diu, amb flors, que vol continuar caminant junt.