A Sagunt, ciutat de cruïlla i de memòria, la literatura ha anat creixent com una mata que arrela en terrenys diversos. El port, el nucli històric, els barris nous i els espais industrials han generat veus molt diferents, però totes amb una mateixa voluntat: contar qui som i què ens passa. Autores i autors saguntins han sabut convertir el paisatge local en matèria literària, però també han sabut mirar més enllà, cap a realitats socials, polítiques i emocionals que transcendeixen el terme municipal.
La literatura feta des de Sagunt té una particularitat que la fa singular: la convivència de tradicions. La romanitat, la memòria obrera, la presència de comunitats diverses i la vida quotidiana d’un poble que ha crescut entre fàbriques, mar i muntanya generen un imaginari ric i ple de matisos. Les persones que escriuen des d’ací ho fan amb una mirada que combina orgull local i consciència global, i això es nota tant en la poesia com en la narrativa, el teatre o l’assaig.
També cal reconéixer el paper de les iniciatives culturals que han anat fent costat a esta creativitat. Presentacions de llibres, clubs de lectura, festivals, biblioteques actives i col·lectius que aposten per la cultura de base han contribuït a crear un ecosistema on les autores i els autors poden créixer i trobar públic. Sense este teixit, la literatura local quedaria reduïda a esforços individuals; amb ell, es converteix en un moviment compartit.
El Dia de les Escriptors i els Escriptors és, per tant, una oportunitat per posar en valor tot este treball i per recordar que la literatura no és només un producte final, sinó un procés col·lectiu. Cada llibre que naix a Sagunt o al conjunt del País Valencià és fruit d’una comunitat que llegeix, que escolta i que dona suport a la creació. I també és una invitació a continuar escrivint, llegint i fent créixer la nostra llengua en tots els seus registres i formes possibles.
En un moment en què les presses i els sorolls digitals ho envaeixen tot, parar un instant per celebrar les persones que escriuen és una manera de reivindicar el valor de la calma, de la reflexió i de la paraula ben dita. I és també una manera de dir que la cultura valenciana continua viva, diversa i en moviment.