Hi ha reivindicacions que no naixen d’un caprici, ni d’una moda, ni d’un debat puntual. Hi ha reivindicacions que formen part de la identitat d’un poble perquè responen a una necessitat profunda, persistent i perfectament justificada. El tren de Rodalies fins al Port de Sagunt és una d’eixes reivindicacions. Una demanda que ha travessat governs, legislatures, promeses i decepcions. Una demanda que ha resistit el pas del temps perquè el problema que intenta resoldre no sols continua existint, sinó que s’ha agreujat fins a límits insostenibles.
El Port de Sagunt és el nucli més poblat del municipi, el motor industrial i logístic de la comarca, un espai en expansió que ha esdevingut referent europeu gràcies a la transformació productiva i a l’arribada de projectes estratègics com la Gigafactoria. Però, paradoxalment, continua sent un territori sense tren. Un territori que depén d’un sistema d’autobusos saturat, insuficient i incapaç de donar resposta a les necessitats reals de mobilitat. Un territori que veu com cada dia milers de persones pateixen retards, massificació i un transport públic que no està a l’altura del segle XXI.
Una mobilitat que fa aigües
La situació és tan evident que ja no admet maquillatges. Les línies d’autobús que connecten el Port amb València i amb altres punts estratègics estan col·lapsades. Les hores punta són un malson per a estudiants, treballadors i famílies. Les cues, els retards i la impossibilitat de pujar a un vehicle que ja va ple s’han convertit en rutina. I mentre això passa, el Ministeri continua parlant d’autobusos, com si la solució al problema fora afegir més vehicles a una carretera que ja no dona més de si.
La realitat és tossuda: el Port de Sagunt necessita tren. No un dia. No en un futur indeterminat. No quan algú a Madrid tinga a bé recordar que existim. El necessita ara.
Un estudi que ja és història
En 2015, la Generalitat Valenciana va encarregar a INECO un estudi funcional sobre la prolongació de la xarxa de Rodalies fins al Port de Sagunt. L’estudi concloïa que la connexió era viable, tècnicament assumible i econòmicament raonable. Proposava solucions concretes i demostrava que hi havia capacitat suficient per absorbir la demanda prevista.
Però han passat deu anys. I en deu anys, Sagunt ha canviat més que en les tres dècades anteriors. Parc Sagunt s’ha convertit en un pol industrial de primer ordre. La Gigafactoria ha situat el municipi en el centre de la transició energètica europea. El port marítim ha ampliat la seua activitat. La població ha crescut. Els fluxos de mobilitat s’han multiplicat. I el que en 2015 era una necessitat, en 2026 és una urgència.
Per això és imprescindible actualitzar aquell estudi. No per tornar a començar de zero, sinó per adaptar-lo a la realitat actual. Perquè les dades de fa una dècada ja no serveixen. Perquè la demanda potencial s’ha disparat. I perquè el tren ja no és només una opció raonable: és l’única opció possible.
Coherència institucional: quan sí és sí a tot arreu
Davant d’esta realitat, hi ha qui ha actuat amb coherència i hi ha qui ha actuat amb conveniència. I és important dir-ho clar, perquè la ciutadania té dret a saber qui defensa el tren sempre i a tot arreu, i qui només ho fa quan li convé políticament.
Compromís ha defensat el tren al Port de Sagunt en totes les institucions on ha tingut representació. Al Congrés dels Diputats, s’han registrat preguntes i iniciatives per exigir al Ministeri que estudie la connexió ferroviària i que aprofite els accessos existents. A les Corts Valencianes, es va treballar sobre l’estudi d’INECO i es va defensar que la connexió era viable i necessària. A la Generalitat, es va plantejar formalment la creació d’una línia València–Sagunt–Port de Sagunt. A la Diputació de València, s’han presentat propostes per exigir al Govern central que incloga esta infraestructura en els plans d’inversió. I a l’Ajuntament de Sagunt, la defensa del tren ha estat constant i clara.
També s’ha reclamat la transferència de Rodalies a la Generalitat, perquè només amb gestió valenciana es podrà garantir un servei digne i adaptat al nostre territori. Però quan això s’ha votat, PP i PSOE han dit que no. I després, ací, alguns venen a fer discursos a favor del tren mentre a Madrid bloquegen les eines que el farien possible. Eixa incoherència la paguem nosaltres, la paga Sagunt i la paga el Port.
El Ministeri: reunions, paraules i cap compromís
En els últims mesos, representants municipals han mantingut reunions amb el Ministeri de Transports. Reunions que, segons s’ha explicat, tenien com a objectiu millorar la connectivitat ferroviària i “cosir la ciutat”. Però en eixes reunions, el tren al Port de Sagunt no ha estat damunt la taula. No s’ha plantejat actualitzar l’estudi. No s’ha parlat d’incloure la connexió en el pla d’inversions 2026–2030. No s’ha abordat la necessitat real del municipi.
El Ministeri ha parlat d’autobusos. Ha parlat de millorar la connexió amb l’estació del nucli històric. Ha parlat de solucions parcials, insuficients i que no resolen el problema de fons. I mentre parla d’autobusos, el Port continua sense tren. I mentre parla de “cosir la ciutat”, la ciutat continua partida per la falta d’infraestructures.
La responsabilitat de dir prou
Arriba un moment en què un poble ha de dir prou. Prou d’excuses. Prou de promeses buides. Prou de ser tractat com un territori de segona. Prou de ser recordat només quan toca fer campanya. Prou de ser ignorat quan toca invertir.
El Port de Sagunt no pot continuar depenent d’un sistema de mobilitat que ja no funciona. No pot continuar esperant que algú a Madrid recorde que existim. No pot continuar acceptant que el tren siga una promesa eterna.
El tren és una qüestió de dignitat. De justícia territorial. De reconeixement. De futur.
Un futur que no pot esperar més
Sagunt està en un moment clau de la seua història. La transformació industrial, la transició energètica, el creixement demogràfic i la projecció internacional del municipi exigeixen una planificació a l’altura. No podem continuar depenent d’un sistema de mobilitat que ja no dona més de si. No podem continuar acceptant pedaços. No podem continuar confiant en promeses que mai arriben.
El futur del Port de Sagunt passa pel tren. I el futur comença exigint-lo amb tota la força institucional, social i política que este municipi és capaç de mobilitzar.
Perquè quan un poble sap el que vol, quan ho defensa amb coherència i quan ho exigeix amb dignitat, no hi ha Ministeri que puga ignorar-lo per sempre.