La justícia social, filla, és una manera de mirar el món que comença per una idea molt senzilla: totes les persones mereixen les mateixes oportunitats per créixer, viure i ser felices. No vol dir que totes hàgem de ser iguals ni fer les mateixes coses, sinó que ningú hauria de quedar arrere per culpa del lloc on ha nascut, de com és, de com estima o de les dificultats que troba pel camí.
Imagina el pati de l’escola. Hi ha xiquets que corren amb facilitat, altres que necessiten ajuda. Alguns tenen una motxilla plena de recursos i altres duen només el just. La justícia social no consisteix a donar-li a cadascú el mateix, sinó a assegurar que tots puguen arribar on volen sense que les circumstàncies els ho impedisquen. És donar la mà quan cal, és posar un pont quan el camí és massa estret, és escoltar quan algú no té força per parlar.
És important perquè el món no és neutral. Hi ha persones que, sense haver fet res dolent, han de lluitar el doble per aconseguir el que altres aconsegueixen amb facilitat. Això no és fruit de la casualitat, sinó de desigualtats que s’han anat creant durant molts anys i que continuen fent mal. La justícia social mira de front aquestes desigualtats i diu que no és correcte que un infant nasca amb menys oportunitats que un altre. Que no és just que algú siga tractat amb menyspreu per la seua forma de ser. Que no és admissible que hi haja persones que passen fam, por o vergonya perquè la societat no ha sabut protegir-les.
Quan a classe la teua mestra adapta una explicació perquè algú no ho ha entés a la primera, està fent justícia social. Quan tu comparteixes l’esmorzar amb una companya que l’ha oblidat, també. Quan defenses algú a qui estan tractant malament, encara més. I quan dones la mà a algú que no coneixes perquè veus que ho necessita, estàs plantant una llavor que farà créixer un futur més humà.
La justícia social no és caritat. La caritat és donar allò que et sobra. La justícia social és construir un món on ningú haja de dependre de la generositat dels altres per viure dignament. És entendre que els drets no són un regal, són una garantia. I que la igualtat no és un somni naïf, sinó una responsabilitat col·lectiva.
També implica coratge. Perquè hi haurà moments en què callar serà més fàcil. Quan sentes un comentari injust, quan veus una burla, quan detectes una discriminació. El món està ple de silencis que fan mal. I jo vull que tu sigues d’aquelles que trien parlar, actuar i estar al costat de qui ho necessita. La justícia social demana posar-se a la pell de l’altre i preguntar-se: com em sentiria jo si fóra ella? I, sobretot, què puc fer perquè això no torne a passar?
Vull explicar-t’ho perquè el món que et trobaràs tindrà coses meravelloses, però també moltes que no són tan justes. I sé que tens un cor gran, capaç d’entendre i de cuidar. M’agradaria que, a mesura que creixes, també entengues que tens un poder: el poder de fer el bé. El poder de canviar amb gestos menuts la vida d’algú. El poder de mirar sempre amb respecte, de preguntar-te si hi ha una millor manera de fer les coses i de no acostumar-te mai a la injustícia.
Mirem al nostre voltant. Cada vegada que defenses algú, estàs fent que siga més fàcil que un altre dia algú defense una tercera persona. Cada vegada que saludes amb respecte algú que és diferent a tu, obris una finestra perquè altres ho facen. Cada vegada que no et rens davant del que és injust, estàs enviant un missatge potent: el món no ha d’estar construït només per als forts o els privilegiats; ha d’estar pensat per a totes les persones.
La justícia social és això, filla: un camí que recorrem junts. No és una paraula complicada d’un llibre d’adults, és una manera de viure. Una manera de fer que els altres se senten segurs, valorats i respectats. Una manera de construir un futur on totes les persones puguen dir: ací tinc un lloc i ací puc ser jo mateixa.
I jo, al teu costat, vull acompanyar-te perquè continues sent aquesta llum que ja eres, perquè entengues que cada gest compta i que, si cada persona fa la seua part, el món pot ser millor del que imaginem. La justícia social no és un somni llunyà. Comença en tu. Comença en cada mirada neta, en cada mà estesa, en cada decisió que tries fer amb amor i amb respecte. I jo sé que tu, filla meua, seràs capaç de convertir-la en realitat.