La Semana Europea de Prevenció del Càncer de Coll Uterí és una d’eixes fites que, any rere any, ens recorden que la salut pública no és una abstracció, sinó una responsabilitat compartida. I, sobretot, que els ajuntaments tenen un paper fonamental a l’hora de transformar els grans discursos en accions quotidianes, pròximes i efectives. Parlem d’un càncer que es pot previndre en gran mesura, i això ja ens marca el camí: si la prevenció és possible, la inacció no és una opció.
En l’àmbit municipal, la primera clau és entendre que la salut no és només una qüestió mèdica, sinó també social, cultural i arrelada al dia a dia de les persones. Un ajuntament pot convertir-se en un agent actiu que acosta la informació, que trenca silencis i que crea espais de confiança perquè la ciutadania puga prendre decisions informades. La prevenció del càncer de coll uterí passa per la vacunació, per les revisions periòdiques i per la detecció precoç, però també per una educació afectivosexual que trenque tabús i que done eines reals a les persones joves i adultes.
Una de les accions més potents que pot impulsar un municipi és la comunicació pública clara, accessible i en llenguatge inclusiu. No es tracta només de fer cartells o publicar missatges a les xarxes socials, sinó de construir una narrativa que situe la salut com un dret i no com una responsabilitat individual a soles. Quan un ajuntament parla amb naturalitat de la importància de les citologies, de les proves de detecció del virus del papil·loma humà o de la vacunació, està contribuint a normalitzar allò que encara genera vergonya o desconeixement en moltes persones.
També és fonamental que els municipis treballen colze a colze amb els centres de salut, les associacions de pacients, les entitats feministes i els col·lectius que treballen en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere. La prevenció del càncer de coll uterí no afecta només dones cis; afecta totes les persones amb coll uterí, i això implica ampliar la mirada i assegurar que ningú queda fora de la informació ni de l’acompanyament. Un municipi que escolta i que coopera és un municipi que salva vides.
La formació també és un pilar essencial. Els ajuntaments poden impulsar tallers, xarrades i espais de divulgació dirigits a diferents franges d’edat. A l’adolescència, per exemple, és clau parlar de sexualitat des del respecte, la diversitat i la responsabilitat compartida. En l’edat adulta, cal recordar la importància de les revisions periòdiques i de no deixar passar els senyals d’alarma. I en les persones majors, cal garantir que la informació arriba sense barreres, amb un llenguatge proper i amb espais adaptats.
Un altre àmbit on els municipis poden marcar la diferència és en la reducció de desigualtats. No totes les persones tenen el mateix accés a la informació, als recursos o als serveis sanitaris. Les persones migrants, les que viuen en situació de vulnerabilitat econòmica, les que tenen dificultats lingüístiques o les que no disposen d’un entorn de suport poden quedar al marge de la prevenció. Un ajuntament pot actuar com a pont, facilitant traduccions, mediació social, campanyes específiques o programes d’acompanyament que garantisquen que la prevenció arriba a totes les cases.
La cultura i l’espai públic també poden ser aliats. Convertir la ciutat en un espai que parla de salut, que trenca estigmes i que reivindica la importància de cuidar-nos col·lectivament és una manera poderosa de fer prevenció. Exposicions, intervencions artístiques, activitats esportives, rutes saludables o actes simbòlics poden ajudar a posar el tema en el centre de la conversa social. Quan la ciutat parla, la ciutadania escolta.
No podem oblidar tampoc el paper de les escoles i instituts. Els ajuntaments, en coordinació amb la comunitat educativa, poden impulsar programes d’educació afectivosexual que siguen rigorosos, respectuosos i adaptats a la realitat actual. Parlar del virus del papil·loma humà, de la importància de la vacunació o de la necessitat de cuidar la salut sexual no ha de ser un tema tabú. Al contrari, ha de formar part de l’educació integral de les persones joves, perquè la prevenció comença molt abans que els problemes apareguen.
La Semana Europea de Prevenció del Càncer de Coll Uterí és una oportunitat per recordar que la salut pública és una construcció col·lectiva. Els ajuntaments poden liderar, impulsar i coordinar, però la força real naix quan la gent s’implica. Quan les persones entenen que cuidar-se és un acte de responsabilitat compartida, i que la informació és una eina de llibertat, la prevenció es converteix en una realitat.
En definitiva, un municipi pot fer molt més del que sovint imaginem. Pot informar, formar, acompanyar, visibilitzar, coordinar i transformar. Pot convertir la prevenció en una política pública estable i no en una campanya puntual. Pot garantir que totes les persones, siguen com siguen i vinguen d’on vinguen, tinguen accés a la informació i als recursos necessaris per cuidar la seua salut.
La prevenció del càncer de coll uterí és una causa que ens interpel·la com a societat. I els municipis, com a espais de vida quotidiana, tenen la capacitat de convertir-la en una prioritat real. No es tracta només de celebrar una setmana, sinó de construir un futur on la salut siga un dret garantit i compartit. Un futur on la informació arribe a totes les persones, on la por no siga un obstacle i on la prevenció siga una realitat quotidiana. Un futur que comença, sempre, des de la proximitat i des de la implicació de totes i tots.