Durant dècades, el nostre territori ha sigut un mosaic de camps, hortes, séquies i mans que treballaven la terra amb una saviesa que no cabia en cap manual. Sagunt i el Camp de Morvedre han crescut entre tarongers, garroferes, hortalisses i una cultura agrícola que ha marcat el ritme de les famílies, de les festes i fins i tot del llenguatge. Però en els últims anys, aquesta relació s’ha anat afeblint. La globalització alimentària, la pressa, la desconnexió amb l’origen del que mengem i la precarització del sector primari han anat erosionant un patrimoni que no és només econòmic, sinó emocional i cultural.
Per això, parlar de producte de temporada i de proximitat no és una moda ni un eslògan. És una necessitat. És una manera de recordar-nos que la terra no és un decorat, sinó un organisme viu que ens alimenta i que necessita ser cuidat. I és també una manera de reconéixer la dignitat de les persones que la treballen, sovint invisibles, sovint mal pagades, però imprescindibles per a la nostra vida quotidiana.
La temporada com a brúixola
Quan comprem fruita i verdura de temporada, estem seguint el ritme natural de la terra. No forcem els cicles, no exigim miracles climàtics, no demanem que un aliment cresca quan no li toca. La temporada és una brúixola que ens recorda que no tot pot estar disponible sempre, que la natura té els seus temps i que respectar-los és una forma de sostenibilitat.
A més, el producte de temporada té més sabor, més nutrients i menys impacte ambiental. No necessita llargues cadenes de transport, ni hivernacles que funcionen a base d’energia intensiva, ni conservants que allarguen artificialment la seua vida. És un producte que arriba fresc, que conserva la seua essència i que ens connecta amb el territori d’una manera directa i honesta.
Quan mengem taronges a l’hivern, tomaques a l’estiu o carxofes a la tardor, no només estem triant millor qualitat. Estem participant d’un calendari ancestral que ha marcat generacions. Estem recuperant una relació amb la terra que ens fa més conscients i més responsables.
El valor del Km 0 i la proximitat
El concepte de Km 0 no és només una etiqueta ecològica. És una filosofia. Significa reduir distàncies, apostar per circuits curts de comercialització i donar suport a les persones productores locals. Significa que els diners que invertim en alimentació es queden al nostre entorn, generant ocupació, estabilitat i futur.
Quan comprem a una parada del mercat de Sagunt, quan entrem a una botiga de barri o quan comprem directament a una persona llauradora, estem fent molt més que una transacció econòmica. Estem reforçant una xarxa de confiança. Estem mantenint viu un teixit comercial que dona vida als carrers. Estem evitant que el nostre poble es convertisca en un espai homogeni, dominat per grans superfícies que no tenen arrelament ni compromís amb la comunitat.
La proximitat també és una forma de resistència. Resistència contra la despersonalització del consum. Resistència contra un model alimentari que prioritza el benefici immediat per damunt de la salut, del medi ambient i de la dignitat laboral. Resistència contra la idea que tot és substituïble, que tot és igual, que el lloc d’on ve un aliment no importa.
Les persones llauradores: un patrimoni viu
Parlar de producte local és parlar de les persones que el fan possible. Les llauradores i els llauradors del nostre territori són guardians d’un coneixement que no es pot improvisar. Coneixen la terra, el clima, les varietats, les plagues, els cicles i les necessitats de cada cultiu. Són persones que es lleven de matinada, que treballen amb calor, fred, vent o pluja, que assumeixen riscos constants i que, massa sovint, reben un preu injust pel seu esforç.
La precarització del sector primari és una de les grans contradiccions del nostre temps. Vivim en una societat que necessita aliments cada dia, però que no valora com cal a qui els produeix. Les grans distribuïdores imposen preus baixos, els costos de producció pugen, la burocràcia es multiplica i la rendibilitat es redueix. Moltes persones joves no veuen futur en el camp, i això posa en perill la continuïtat d’un sector essencial.
Donar suport a les persones llauradores no és un acte de nostàlgia. És una aposta pel futur. És garantir que continuarem tenint aliments de qualitat, paisatges cuidats i un territori equilibrat. És reconéixer que sense elles i ells, la nostra societat seria molt més vulnerable.
Els mercats de Sagunt: espais de vida i identitat
Els mercats municipals són molt més que llocs on comprar. Són espais de relació, de memòria i de comunitat. A Sagunt, tant el Mercat Municipal com les parades ambulants setmanals formen part del nostre ADN. Són llocs on la gent es troba, conversa, pregunta, recomana i comparteix. Són espais on el temps té un altre ritme, on la compra no és només un acte funcional, sinó una experiència humana.
Els mercats són també un termòmetre social. Quan un mercat està viu, el poble està viu. Quan un mercat es buida, alguna cosa s’està trencant. Per això és tan important defensar-los, dinamitzar-los i adaptar-los als nous temps sense perdre la seua essència. Necessiten suport institucional, però també necessiten que la ciutadania els continue triant.
Comprar al mercat és un acte de confiança. És mirar als ulls a qui t’està venent. És saber d’on ve el que menges. És formar part d’una cadena de valor que no es pot substituir per cap algoritme ni per cap plataforma digital.
Una mirada política i col·lectiva
La defensa del producte de temporada, del Km 0 i del comerç local no és només una qüestió individual. És una qüestió política en el sentit més ampli i noble del terme: té a veure amb com organitzem la nostra societat, amb quins valors prioritzem i amb quin futur volem construir.
Si volem un territori viu, necessitem polítiques valentes que protegixen el sector primari, que faciliten el relleu generacional, que reduïsquen la pressió urbanística sobre l’horta, que fomenten els circuits curts de comercialització i que donen suport real als mercats municipals. Necessitem educació alimentària, campanyes de sensibilització i espais de trobada entre productores i consumidores.
Però també necessitem una ciutadania conscient, que entenga que cada compra és un vot. Un vot per un model o per un altre. Un vot per la sostenibilitat o per la desconnexió. Un vot per la dignitat laboral o per la precarietat. Un vot per la proximitat o per la indiferència.
El futur que podem construir
Imaginem per un moment un futur on Sagunt siga referent en alimentació sostenible, en defensa del territori i en promoció del producte local. Imaginem mercats plens, comerços de barri forts, persones joves que tornen al camp perquè és viable i digne, i una ciutadania orgullosa de consumir allò que el seu territori produeix.
No és una utopia. És una possibilitat real si actuem de manera col·lectiva. Si entenem que la terra no és un recurs infinit, sinó un llegat que hem de transmetre. Si reconeixem que la proximitat no és un luxe, sinó una necessitat. Si valorem que darrere de cada taronja, de cada tomaca i de cada carabasseta hi ha una història humana que mereix ser respectada.
Conclusió: un gest que ho canvia tot
Triar producte de temporada i de proximitat és un gest senzill, però carregat de significat. És una manera de cuidar-nos, de cuidar el territori i de cuidar les persones que ens alimenten. És una forma de resistència quotidiana davant un model alimentari que sovint ens desconnecta de l’essencial. És una aposta pel futur, per la sostenibilitat i per la dignitat.
Els mercats de Sagunt, les persones llauradores del Camp de Morvedre i el comerç local són tres pilars que mereixen ser defensats amb convicció. No per romanticisme, sinó per justícia. No per tradició, sinó per coherència. No per costum, sinó per responsabilitat.
Cada vegada que comprem, decidim. I quan decidim amb consciència, el futur es transforma.