Fa un any vaig assumir la responsabilitat de ser nomenat secretari local de Compromís en esta ciutat. Aquell moment va ser molt més que un simple relleu orgànic o un canvi de noms en un organigrama intern. Va ser l’inici d’una etapa que m’ha obligat a mirar la ciutat amb uns altres ulls, a escoltar amb més atenció i a entendre que la política local, quan es fa amb honestedat i amb vocació de servei, és una de les eines més poderoses que tenim per transformar la realitat quotidiana de la gent. En dotze mesos he vist com els reptes es multiplicaven, com les expectatives creixien i com la necessitat de construir un projecte sòlid, valent i coherent es feia cada vegada més evident.
Quan una persona assumeix una responsabilitat política, especialment en l’àmbit local, ho fa sabent que la proximitat és un arma de doble tall. La gent et coneix, et veu, et troba al carrer, et parla sense filtres i t’interpel·la directament. No hi ha distància, no hi ha escenaris artificials, no hi ha discursos preparats per a grans auditoris. Hi ha la realitat nua i crua d’una ciutat que demana respostes, que exigeix coherència i que espera que la política siga útil. I és precisament en eixa proximitat on he trobat el sentit profund d’este any de treball: la convicció que la política municipal és l’espai on més clarament es pot demostrar que un altre model és possible.
Hui falten 497 dies per a les eleccions locals del 23 de maig de 2027. Este compte arrere no és un simple exercici de calendari ni una dada anecdòtica. És un recordatori constant que el temps passa, que les oportunitats no esperen i que cada decisió que prenem hui té conseqüències en el futur que construirem demà. Les eleccions no són només una cita amb les urnes, són una oportunitat per redefinir el rumb de la ciutat, per decidir quin model volem i per triar quines prioritats han de guiar les polítiques públiques dels pròxims anys.
En este context, l’ADN de Compromís continua sent un far que orienta, una brúixola que marca el nord i un compromís que no es pot desdibuixar. Parlem d’un ADN que defensa el benestar de les persones, la dignitat col·lectiva, la igualtat real, la sostenibilitat, la protecció del territori, la promoció de la llengua i la cultura, i la necessitat de posar les persones al centre de totes les decisions. No és un eslògan, no és una frase bonica per a un cartell. És una manera d’entendre la política i la vida en comunitat. És la convicció que una ciutat no és només un conjunt de carrers i edificis, sinó una xarxa de relacions, de memòries compartides, de lluites i d’esperances.
Quan pense en el futur d’esta ciutat, pense en un projecte que siga capaç de mirar més enllà de les urgències del present. Un projecte que no es limite a gestionar el dia a dia, sinó que siga capaç de plantejar una visió a llarg termini. Una ciutat que aposte per un urbanisme humà, que recupere espais per a les persones, que defense el comerç local, que cuide els barris i que garantisca que totes les persones, siguen d’on siguen i vinguen d’on vinguen, tinguen les mateixes oportunitats. Una ciutat que entenga que la cultura no és un luxe, sinó una necessitat. Que la llengua és un patrimoni viu que cal protegir i impulsar. Que la sostenibilitat no és una moda, sinó una obligació moral amb les generacions futures.
En els últims anys, hem vist com moltes ciutats han caigut en la temptació de la política fàcil, aquella que promet solucions ràpides a problemes complexos, aquella que es construeix sobre titulars i no sobre projectes, aquella que confon gestió amb improvisació. Però també hem vist com altres ciutats han sigut capaces de transformar-se gràcies a projectes valents, coherents i arrelats al territori. Ciutats que han apostat per la mobilitat sostenible, per la cultura, per la innovació social, per la participació ciutadana i per la defensa dels serveis públics. Ciutats que han entés que el futur no es construeix amb por, sinó amb esperança i amb valentia.
Esta ciutat té tot el potencial per ser una d’eixes ciutats que avancen. Té història, té identitat, té talent, té diversitat i té una ciutadania que, quan se li dona l’oportunitat, respon amb compromís i amb orgull. Però perquè això siga possible, cal un projecte polític que estiga a l’altura. Un projecte que no tinga por de dir les coses pel seu nom, que no es deixe arrossegar per la inèrcia i que siga capaç de posar damunt la taula les decisions que realment importen. Un projecte que no es conforme amb gestionar, sinó que aspire a transformar.
Vaig assumir esta etapa amb il·lusió, determinació i una convicció profunda: esta ciutat necessita un projecte valent, coherent i fidel a la seua gent. No es tracta només de guanyar unes eleccions, es tracta de construir una alternativa que siga útil, que siga creïble i que siga capaç de donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania. En els pròxims mesos, el treball serà intens. Caldrà escoltar, dialogar, construir aliances, explicar propostes i, sobretot, demostrar que hi ha una manera diferent de fer política. Una manera que no es basa en la confrontació estèril, sinó en la construcció col·lectiva. Una manera que no busca dividir, sinó sumar. Una manera que no es mou per interessos personals, sinó per conviccions profundes.
La política local és, en essència, política de proximitat. És la política que es fa als carrers, als mercats, als centres educatius, als espais culturals, als barris i a les places. És la política que es construeix escoltant la gent, entenent les seues preocupacions i treballant colze a colze per trobar solucions. És la política que no necessita grans discursos, sinó gestos concrets. És la política que es nota quan un barri millora, quan un servei públic funciona, quan una família troba suport, quan una persona major se sent acompanyada, quan una jove veu futur en la seua ciutat.
Per això, quan pense en els pròxims 497 dies, no pense només en una campanya electoral. Pense en un procés col·lectiu de construcció, en una oportunitat per repensar la ciutat, en un moment per reivindicar el que som i el que podem ser. Pense en la necessitat de defensar els serveis públics com a pilar fonamental de la igualtat. Pense en la importància de garantir que totes les persones tinguen accés a una vivenda digna. Pense en la urgència de protegir el territori davant de models especulatius que només busquen beneficis immediats. Pense en la necessitat de reforçar la cultura com a espai de cohesió i de llibertat. Pense en la importància de la llengua com a element de pertinença i de dignitat. Pense en la sostenibilitat com a condició imprescindible per a qualsevol projecte de futur.
Esta ciutat mereix un projecte que parle clar, que no tinga por de dir que la política ha de servir per millorar la vida de la gent. Un projecte que entenga que la igualtat no és negociable, que la diversitat és una riquesa i que la justícia social és una obligació. Un projecte que defense que la ciutat ha de ser un espai per viure, no només per consumir. Un projecte que aposte per un model econòmic que siga sostenible, que genere oportunitats i que no deixe ningú enrere. Un projecte que entenga que la participació ciutadana no és un tràmit, sinó una manera de fer política.
És hora d’alçar la veu. És hora de reivindicar el que som i el que podem ser. És hora de fer que esta ciutat avance amb valentia, amb esperança i amb coherència. No serà fàcil, perquè res que valga la pena ho és. Però és possible. I és necessari. I és urgent.
Els pròxims mesos seran decisius. Seran mesos de treball intens, de trobades, de converses, de propostes i de decisions. Seran mesos per demostrar que la política local pot ser una eina de transformació real. Seran mesos per construir un projecte que siga capaç de mirar als ulls de la ciutadania i dir-li: estem ací per vosaltres, estem ací amb vosaltres, estem ací perquè creiem en esta ciutat i en el seu futur.
Quan arribe el 23 de maig de 2027, no vull mirar arrere i pensar que vam perdre una oportunitat. Vull mirar arrere i saber que vam fer tot el que estava en les nostres mans. Que vam treballar amb honestedat, amb coherència i amb passió. Que vam escoltar, que vam aprendre i que vam construir. Que vam ser fidels a l’ADN de Compromís i que vam demostrar que la política pot ser una força transformadora.
Esta ciutat mereix un futur millor. Mereix un projecte que la cuide, que la respecte i que la faça avançar. Mereix una política que pose les persones al centre. Mereix un govern que crega en ella. I eixe és el compromís que assumisc hui, a 497 dies d’una cita que pot marcar un abans i un després.
El futur no està escrit. El futur es construeix. I el construirem juntes i junts.