En ple segle XXI, Sagunt s’ha convertit en un referent cultural que mira cap al passat per entendre millor el present. El Setembre Sefardita, que enguany arriba a la seua sisena edició, és molt més que una celebració folklòrica. És una oportunitat per reflexionar sobre la identitat, la convivència i la responsabilitat històrica. I en un context internacional marcat pel conflicte entre Israel i Palestina, la pregunta que plana sobre moltes consciències és si podem, o si hem de, celebrar el llegat jueu mentre es perpetuen injustícies en nom d’un estat que s’identifica com a jueu.
La història jueva de Sagunt és antiga, rica i complexa. Des de les làmines de plom amb inscripcions hebrees trobades al Museu del Castell, fins a la consolidació del Call medieval, la presència jueva ha deixat una empremta profunda en la ciutat. Durant l’edat mitjana, Sagunt —aleshores coneguda com Morvedre— acollia una aljama pròspera, amb jueus que exercien oficis urbans, com l’orfebreria, la medicina o el comerç. El Call, fortificat el 1321 amb permís de Jaume II, era un espai de vida, espiritualitat i resistència. Encara hui, el Portalet del Call ens recorda aquella comunitat que va ser expulsada el 1492, en un acte d’intolerància institucional que va marcar la fi d’una convivència fràgil però real.
Recuperar aquest llegat no és només una tasca arqueològica o turística. És un acte de justícia històrica. El Setembre Sefardita, amb les seues rutes guiades, concerts de música ladina, tastos gastronòmics i activitats educatives, ens convida a redescobrir una part de la nostra pròpia història valenciana. No es tracta de celebrar una identitat aliena, sinó de reconéixer que els jueus de Sagunt formaven part del teixit social, cultural i econòmic de la ciutat. Eren veïns, artesans, savis, i també víctimes d’un sistema que els va marginar i expulsar.
Ara bé, aquesta recuperació patrimonial no es pot fer des de la ingenuïtat ni des de la desconnexió amb el present. El conflicte a Gaza, amb milers de morts civils, amb bombardejos indiscriminats i amb una ocupació que vulnera drets humans, ha posat en qüestió la relació entre el fet jueu i l’Estat d’Israel. Moltes persones, especialment en l’àmbit acadèmic i activista, defensen que cal separar la identitat jueva —diversa, plural, històrica— del projecte polític sionista que ha derivat en un estat que exclou, reprimeix i colonitza. Altres, en canvi, consideren que l’existència d’Israel és una resposta legítima a segles de persecució, i que criticar-lo pot derivar en formes encobertes d’antisemitisme.
En aquest escenari, Sagunt té una responsabilitat especial. Celebrar el Setembre Sefardita no ha de ser un acte acrític ni decoratiu. Ha de ser una oportunitat per promoure el diàleg, la memòria i la pau. Les activitats culturals poden incorporar espais de reflexió sobre el conflicte actual, sobre la diversitat de les identitats jueves, i sobre la necessitat de construir societats inclusives. El lema que s’ha anat repetint en les edicions anteriors —Sagunt, ciutat que acull— ha de ser més que una frase bonica. Ha de traduir-se en accions concretes, en discursos valents, en compromisos reals.
La cultura sefardita, amb la seua música melancòlica, la seua gastronomia saborosa i la seua espiritualitat profunda, ens connecta amb una tradició que va sobreviure a l’exili, a la persecució i a l’oblit. Recuperar-la és també recuperar la capacitat de resistència, d’adaptació i de creativitat. Però no podem fer-ho sense reconéixer les ferides obertes, tant les del passat com les del present. No podem parlar de convivència medieval sense parlar de l’expulsió del 1492. No podem parlar de cultura jueva sense parlar de la Shoah. I no podem parlar de patrimoni sefardita sense parlar de Gaza.
Per això, cal que el Setembre Sefardita evolucione. Que no siga només una festa, sinó un espai de consciència. Que les rutes pel Call incloguen les veus silenciades. Que els concerts ladins s’acompanyen de testimonis actuals. Que la gastronomia sefardita convide a compartir, a escoltar, a dialogar. Que Sagunt siga, de veritat, una ciutat que acull, però també una ciutat que denuncia, que es posiciona, que actua.
La cultura no és neutral. El patrimoni no és innocu. I la memòria, si no és crítica, pot convertir-se en nostàlgia buida. Sagunt té l’oportunitat de fer del seu llegat jueu una eina per a la pau, per a la justícia i per a la transformació social. No es tracta de renunciar a la celebració, sinó de dotar-la de sentit. De reconéixer que el fet jueu és molt més que una identitat religiosa o ètnica. És una història de resistència, de creativitat, de dolor i d’esperança.
En temps convulsos, calen veus valentes. I Sagunt pot ser una d’elles. Pot ser un far que il·lumine el camí cap a una convivència real, cap a una memòria justa, cap a una cultura que no oblida ni oculta. El Setembre Sefardita pot ser molt més que una cita al calendari. Pot ser un compromís col·lectiu amb la dignitat, amb la veritat i amb la vida.