Construir ciutats per a la gent major no és només una qüestió d’urbanisme, sinó de justícia social. Les persones grans han dedicat tota una vida a construir la societat en què vivim, i és deure de les institucions garantir que puguen gaudir d’una ciutat accessible, segura i adaptada a les seues necessitats. Sagunt no pot ser una excepció en este repte.
Les ciutats han de ser espais inclusius, i això vol dir pensar en la mobilitat, l’accessibilitat i els serveis essencials per a la gent gran. No es tracta només de posar bancs als carrers o rampes en alguns edificis, sinó de dissenyar una ciutat que realment els permeta viure amb autonomia i dignitat.
El problema de la manca d’espais i ferramentes per a la gent gran a Sagunt és una qüestió que ve de lluny. No és un fet casual, sinó el resultat d’una falta de planificació i d’un desinterés per part de governs que han prioritzat altres qüestions abans que el benestar de les persones majors.
Un exemple clar d’esta situació és el Centre Especialitzat d’Atenció a Majors (CEAM) projectat a l’antic economat de la fàbrica, un projecte que podria ser un referent en l’atenció a la gent gran però que encara està per fer. Este espai no només hauria de servir com a centre d’atenció, sinó que també podria ser un punt de trobada, socialització i suport per a moltes persones majors.
Este CEAM impulsat per Compromís no és només un recurs assistencial, sinó una eina social que permetria a moltes persones majors accedir a serveis adaptats a les seues necessitats, fomentant la convivència i el suport mutu. No obstant això, la paràlisi institucional ha fet que este projecte no avance al ritme que hauria de fer-ho.
Els governs del PP i del PSOE han tingut diverses oportunitats per fer realitat este projecte, però la seua desídia ha tingut conseqüències directes en la vida de les persones majors del municipi. La manca de voluntat política és un dels principals obstacles per a la construcció d’una ciutat més justa i equitativa.
L’existència d’un CEAM completament funcional en el Port de Sagunt seria un pas endavant per garantir que la gent major no se senta exclosa. A més, este espai hauria d’estar concebut com un lloc de cultura, aprenentatge i socialització per a les persones grans, evitant així la soledat que moltes vegades les acompanya.
La soledat no desitjada és una realitat que afecta moltes persones majors i que té un impacte profund en el seu benestar emocional i físic. La societat, cada vegada més orientada a la immediatesa i al ritme frenètic, sovint oblida les necessitats de les persones que han dedicat la seua vida a construir el món en què vivim. Quan la xarxa social es va fent més estreta i les oportunitats de socialització disminueixen, la soledat es converteix en una càrrega difícil de portar, afectant la salut mental i física.
Per combatre la soledat, les ciutats han de ser espais que fomenten la connexió entre les persones. No es tracta només de garantir un accés a serveis assistencials, sinó de crear entorns on la gent major puga participar activament, compartir experiències i sentir-se part d’una comunitat. Programes culturals, espais de trobada i iniciatives socials són fonamentals per evitar que la gent gran se senta aïllada. La presència d’un CEAM ben gestionat pot ser una peça clau per construir eixa xarxa de suport i relacions que tant necessiten.
La solitud és un dels grans problemes que afronta la gent major. Les ciutats han de disposar d’espais on puguen compartir experiències, establir relacions socials i continuar creixent com a persones. Un CEAM ben gestionat podria ser un instrument fonamental per combatre la soledat i el desarrelament.
A més, cal adaptar els carrers de Sagunt perquè siguen accessibles per a totes i tots. Massa voreres estretes, passos de vianants poc visibles i barreres arquitectòniques dificulten el dia a dia de les persones majors. La mobilitat no pot ser un luxe; ha de ser un dret.
El disseny urbanístic de la ciutat ha de prioritzar l’accessibilitat, incloent carrers més transitables, més espais verds i zones de descans ben distribuïdes. Els itineraris urbans han de tenir en compte la diversitat de necessitats i garantir una circulació còmoda i segura.
Un altre aspecte clau és el transport públic. Un sistema eficient, amb freqüències adaptades i amb vehicles accessibles, és fonamental perquè les persones majors puguen desplaçar-se amb autonomia. No poden dependre de la família o d’amics per moure’s per la seua pròpia ciutat.
La digitalització també ha de tindre en compte la gent gran. L’accés als serveis públics i sanitaris ha de ser intuïtiu i comprensible per a qui no està familiaritzat amb les noves tecnologies. La inclusió digital és part de la inclusió social.
Les ciutats no han de ser només espais de treball i consum, sinó llocs per viure, per sentir-se part d’una comunitat i per poder gaudir d’una vida plena fins a l’últim dia. Això és un repte que Sagunt ha d’afrontar amb decisió.
La creació de programes culturals i educatius per a les persones majors és essencial. No podem oblidar que aprendre i créixer no són activitats reservades a la joventut; són drets que han de ser garantits a qualsevol edat.
La política municipal ha de deixar de considerar la gent major com un sector passiu i començar a veure-la com a part activa de la societat. Les seues veus, les seues necessitats i les seues reivindicacions han de ser escoltades i incorporades en les decisions urbanístiques i socials.
La construcció d’una ciutat adaptada a la gent gran no és una utopia; és una necessitat. Sagunt ha d’assumir el repte i transformar la seua infraestructura per convertir-se en un referent en inclusió i benestar.
El CEAM del Port de Sagunt, si es gestionara adequadament, podria ser un punt d’inflexió en la manera en què la ciutat tracta les persones majors. Amb voluntat política, este projecte es pot fer realitat i convertir-se en un model a seguir.
No podem seguir deixant que la desídia política afecte la vida dels qui més han donat per la nostra societat. És hora d’actuar, d’impulsar polítiques valentes i d’assegurar que la gent major tinga un futur digne en la seua pròpia ciutat.
Sagunt pot i ha de ser un exemple en la construcció d’una ciutat inclusiva. La gent gran mereix espais, ferramentes i carrers adaptats per viure en plenitud i autonomia. La política no pot continuar donant l’esquena a esta realitat.