El País Valencià es troba en una situació de vulnerabilitat ambiental que cada vegada és més preocupant. La desertificació i la sequera no són només fenòmens naturals derivats del clima mediterrani, sinó que es veuen agreujats per la gestió inadequada dels recursos i l’activitat humana. En el context del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, que enguany porta el lema "Restaurar la terra genera oportunitats", és fonamental analitzar com aquests reptes afecten el nostre territori i quines solucions podem posar en marxa per revertir aquesta situació.
Una problemàtica que s'agreuja
El País Valencià es caracteritza per un clima semiàrid en moltes zones, amb precipitacions irregulars i períodes de sequera prolongats. En les darreres dècades, el canvi climàtic ha intensificat aquests fenòmens, provocant una disminució de la disponibilitat d’aigua i una erosió accelerada del sòl. Segons diversos estudis, més del setanta per cent del territori valencià està en risc de desertificació, una dada que posa en relleu la urgència de prendre mesures.
A això cal afegir-hi la sobreexplotació de recursos hídrics, la gestió deficient dels aqüífers, la urbanització descontrolada i la pèrdua de coberta vegetal a causa dels incendis forestals i l’agricultura intensiva. Tot plegat contribueix a la degradació de la terra i a la reducció de la seua capacitat per retenir aigua i nutrients.
Les conseqüències socials i econòmiques
La desertificació no és només un problema ambiental, sinó que té repercussions directes sobre la societat i l’economia. Al País Valencià, moltes poblacions rurals pateixen la disminució de la productivitat agrària, fet que provoca l’abandonament de terres i l’èxode de persones cap a les ciutats. Això comporta una pèrdua del patrimoni agrari i cultural i agreuja el despoblament de les zones interiors.
D’altra banda, la sequera afecta el subministrament d’aigua potable a les poblacions i la disponibilitat per a usos agraris i industrials. Aquesta escassetat incrementa els costos de producció i genera tensions entre sectors que competeixen per un recurs cada vegada més limitat.
Solucions sostenibles: restaurar la terra per generar oportunitats
Davant d’aquest panorama, és essencial apostar per estratègies de restauració i gestió sostenible del territori. L’agroecologia es presenta com una eina fonamental per a la regeneració dels sòls i la millora de la seua resiliència. Pràctiques com la rotació de cultius, la diversificació agrària i la conservació de cobertes vegetals poden reduir l’erosió i augmentar la capacitat hídrica del sòl.
A nivell institucional, és imprescindible que el pla de lluita contra la desertificació contemple accions concretes per al País Valencià, com la reforestació amb espècies autòctones, la recuperació d’aqüífers i la millora de la gestió dels recursos hídrics. A més, cal fomentar la investigació i l’ús de tecnologies innovadores per a l’estalvi d’aigua i la reutilització en sectors clau com l’agricultura i la indústria.
Un repte i una responsabilitat compartida
El futur del País Valencià depén de la capacitat d’afrontar la desertificació i la sequera amb una visió de llarg termini. La restauració del territori no és només una necessitat ambiental, sinó una oportunitat per transformar el model econòmic i social, fent-lo més resilient i sostenible.
La responsabilitat no recau només en les institucions i les empreses, sinó també en la ciutadania. La conscienciació sobre el consum responsable de l’aigua, la protecció dels ecosistemes i el suport a pràctiques agràries sostenibles són accions que totes les persones poden adoptar per contribuir a la preservació del territori.
Si realment volem garantir un futur verd i productiu per al País Valencià, cal actuar ara. Restaurar la terra no és només un deure, sinó també una gran oportunitat per crear una societat més equilibrada, autosuficient i preparada per als reptes climàtics del segle XXI.