El Dia Mundial de la Bicicleta, celebrat cada 3 de juny, és una oportunitat per reflexionar sobre la importància d’este mitjà de transport sostenible i saludable. Des que va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides en 2018, este dia ha servit per conscienciar sobre els beneficis de la bicicleta en la mobilitat urbana, la salut i la preservació del medi ambient.
La bicicleta no és només un vehicle, sinó una ferramenta de transformació social. En un món on la contaminació i el canvi climàtic són reptes urgents, fomentar el seu ús pot ser una solució efectiva per reduir les emissions de gasos contaminants i millorar la qualitat de vida en les ciutats.
L’origen de la bicicleta es remunta al segle XIX, quan es van fer diversos intents per crear un vehicle de dos rodes. El primer model, desenvolupat a Alemanya, estava fet de fusta i s’havia d’impulsar amb els peus. No va ser fins a 1861, quan Ernest Michaux va introduir els pedals davanters, que la bicicleta va començar a evolucionar cap al disseny actual.
Amb el temps, la bicicleta ha passat de ser un simple mitjà de transport a convertir-se en un símbol de sostenibilitat i llibertat. En moltes ciutats, s’han implementat polítiques per fomentar el seu ús, com la creació de carrils bici, sistemes de bicicletes compartides i incentius per a les persones que opten per este mitjà en lloc del cotxe.
El ciclisme també té una dimensió esportiva que ha captivat moltes persones arreu del món. Competicions com el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta a Espanya són esdeveniments de gran prestigi que posen en valor la resistència i habilitat de les persones ciclistes.
A més de ser un esport, la bicicleta és una ferramenta de cohesió social. En moltes comunitats, s’organitzen passejos ciclistes per promoure la convivència i la consciència ambiental. Estes iniciatives ajuden a reforçar el sentiment de pertinença i a fomentar un estil de vida més actiu i saludable.
Els beneficis de la bicicleta van més enllà de la mobilitat. Estudis han demostrat que el ciclisme regular millora la salut cardiovascular, redueix l’estrés i contribueix a la prevenció de malalties cròniques. A més, és una alternativa econòmica que permet estalviar en combustible i manteniment.
El Dia Mundial de la Bicicleta és també una ocasió per recordar la necessitat de millorar la infraestructura per a les persones ciclistes. Encara que en moltes ciutats s’han fet avanços, en altres encara falta garantir la seguretat de les persones que opten per este mitjà de transport.
La bicicleta és un símbol de llibertat i autonomia. A diferència dels vehicles motoritzats, permet desplaçar-se sense dependre de combustibles fòssils, reduint així la petjada ecològica i contribuint a un planeta més net.
Durant l’etapa de Joan Ribó com a alcalde de València, sota el govern de Compromís, la bicicleta va adquirir un paper central en les polítiques de mobilitat de la ciutat. Des del primer dia, Ribó va voler donar exemple arribant a l’Ajuntament en bicicleta, un gest simbòlic que marcava la voluntat de transformar la mobilitat urbana.
Una de les iniciatives més destacades va ser l’expansió de la xarxa de carrils bici, que va créixer de manera significativa durant el seu mandat. Es van habilitar nous trams per connectar diferents barris i facilitar el desplaçament segur de les persones que optaven per este mitjà de transport. Això va generar un augment en l’ús de la bicicleta, convertint-la en una alternativa real al cotxe en molts trajectes urbans.
A més de la infraestructura, es van impulsar campanyes de conscienciació per fomentar l’ús de la bicicleta i promoure una mobilitat més sostenible. Es van organitzar esdeveniments com el Dia de la Bicicleta de València, on es destacava la importància d’este mitjà per reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida a la ciutat.
No obstant això, la gestió de Ribó també va generar controvèrsia. Malgrat la seua aposta inicial per la bicicleta, es va evidenciar que el seu ús del cotxe oficial era més freqüent del que s’esperava. En 2022, es va registrar que va realitzar més d’un centenar de viatges en cotxe oficial, una xifra que contrastava amb la seua imatge pública com a defensor de la mobilitat sostenible.
La transformació de València en una ciutat més adaptada a la bicicleta va ser un dels objectius de Ribó, que aspirava a convertir-la en una referència mediterrània en este àmbit. Va expressar la voluntat d’aproximar-se a models com Amsterdam o Copenhaguen, on la bicicleta és el mitjà de transport predominant.
Durant el seu mandat, es van implementar mesures per reduir el trànsit de vehicles motoritzats en algunes zones, afavorint la mobilitat ciclista i de vianants. Això va generar un debat entre les persones que consideraven que les restriccions eren excessives i les que veien en estes polítiques una oportunitat per millorar la qualitat de l’aire i la seguretat viària.
La bicicleta també es va convertir en un element de diferenciació política. Compromís va defensar la seua aposta per la mobilitat sostenible com una alternativa als models tradicionals basats en el cotxe, mentre que altres sectors criticaven algunes de les mesures implementades, considerant-les poc pràctiques o massa restrictives.
Malgrat les crítiques, l’ús de la bicicleta a València va augmentar de manera notable durant l’etapa de Ribó. La combinació de millores en la infraestructura, campanyes de sensibilització i incentius per a la mobilitat sostenible va contribuir a consolidar la bicicleta com una opció viable per a moltes persones.
Amb el canvi de govern, es va obrir un nou debat sobre el futur de la mobilitat a València. Les polítiques impulsades per Ribó van deixar una empremta en la ciutat, però també van generar discussions sobre com equilibrar la promoció de la bicicleta amb les necessitats de mobilitat de la resta de la població.
El Dia Mundial de la Bicicleta és una oportunitat per reflexionar sobre estos canvis i sobre com les ciutats poden continuar avançant cap a models de mobilitat més sostenibles. València, amb les transformacions impulsades durant l’etapa de Ribó, es va convertir en un exemple de com la bicicleta pot ser una peça clau en la configuració d’una ciutat més habitable i respectuosa amb el medi ambient.
Quina és la teua experiència amb la bicicleta? La consideres una alternativa viable per a la mobilitat sostenible?