Absentisme laboral

L’absentisme laboral a Europa i Espanya s’ha convertit en un problema estructural que afecta la productivitat, la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones treballadores. En els últims anys, s’ha registrat un increment significatiu d’este fenomen, destacant Espanya per tindre una taxa superior a la mitjana europea. Davant d’esta situació, patronals, administracions i sindicats han plantejat diferents enfocaments i mesures per abordar la qüestió.

Des d’una perspectiva sindical, la prioritat no és únicament reduir l’absentisme, sinó garantir que les polítiques aplicades respecten els drets laborals, la salut i la qualitat del treball. Un dels principals factors que expliquen l’augment de l’absentisme és l’empitjorament de les condicions laborals, marcat per la sobrecàrrega de faena, la precarietat contractual i una pressió creixent sobre les persones empleades. Estes condicions afavorixen l’aparició d’estrés, problemes de salut mental i física, i un increment de les baixes mèdiques.

Una primera mesura que es pot impulsar des del sindicalisme és la millora de la prevenció de riscos laborals. Això inclou un reforç de les inspeccions de treball, la implementació de polítiques de prevenció més eficients i la creació de serveis mèdics dins de les empreses per evitar que problemes de salut derivar en incapacitats prolongades. També és fonamental reclamar una reducció de la precarietat laboral mitjançant la promoció de contractes més estables i condicions salarials dignes que permeten a les persones treballadores viure sense la incertesa de la temporalitat.

Un altre aspecte clau és la conciliació entre la vida laboral i personal. Encara que el teletreball s’ha presentat com una eina per reduir l’absentisme, cal evitar que es convertisca en una excusa per intensificar la jornada laboral o per precaritzar el treball. La flexibilitat horària és una de les millors estratègies per garantir que les persones treballadores puguen atendre les seues necessitats sense haver de recórrer a una baixa injustificada.

El diàleg social i la negociació col·lectiva també són fonamentals. Els sindicats han de participar activament en la definició de polítiques sobre l’absentisme, evitant que es convertisquen en instruments de sanció i repressió. La transparència en les estadístiques i la realització d’estudis independents sobre les causes reals del fenomen són essencials per evitar una visió parcial del problema.

A més, s’ha de tindre en compte els biaixos de gènere i nacionalitat en l’absentisme laboral. Les dones solen registrar una taxa d’absentisme més elevada, especialment en sectors com la sanitat, l’educació i el comerç. Una de les raons és la càrrega de cures, que recau de manera desproporcionada sobre elles. La falta de polítiques efectives de conciliació fa que moltes treballadores hagen de recórrer a baixes mèdiques per atendre criatures, persones dependents o altres responsabilitats domèstiques. Esta situació alimenta la percepció errònia que les dones són menys productives o més propenses a faltar a la faena, fet que pot derivar en discriminació en contractacions i promocions.

Pel que fa a la nacionalitat, el col·lectiu immigrant és sovint estigmatitzat en relació amb l’absentisme. Algunes empreses perceben de manera errònia que les persones treballadores immigrants tenen menys implicació o sol·liciten baixes amb més freqüència. No obstant això, moltes d’estes persones treballen en condicions més precàries, en sectors amb alta càrrega física i sense accés adequat a serveis mèdics, la qual cosa fa que l’absentisme siga, en molts casos, una qüestió de salut i supervivència.

Les polítiques laborals han de garantir que l’absentisme es regule amb criteris objectius, sense que existisca una discriminació per raó de gènere o origen. Els sindicats tenen la responsabilitat de denunciar estes diferències i de promoure un marc legal que evite que les empreses apliquen mesures restrictives de manera desigual.

També es dona el fenomen del doble estàndard en l'absentisme laboral. Quan un home falta per malaltia, se sol percebre com un fet puntual i justificat, mentre que quan una dona ho fa, es pot considerar que es tracta d'una conducta reiterativa o poc compromesa amb el treball. Això fa que moltes dones hagen de sobrecompensar l'absentisme assumint una càrrega laboral superior.

La por a represàlies o a la pèrdua del treball fa que moltes persones migrants eviten sol·licitar baixes mèdiques encara que tinguen problemes greus de salut. Això no només posa en risc la seua integritat física, sinó que perpetua la idea que el col·lectiu immigrant té menys absentisme, reforçant la pressió sobre les persones migrants a continuar treballant en condicions poc saludables.

Les mesures per abordar estos biaixos han d’incloure reformes estructurals del mercat laboral. Cal impulsar polítiques efectives de conciliació, mecanismes de protecció per als col·lectius més vulnerables i una regulació més estricta per evitar la discriminació. Els sindicats tenen un paper clau en esta lluita, i la negociació col·lectiva ha d’incloure clàusules específiques per protegir les dones i les persones immigrants, així com garantir que l’absentisme no es convertisca en una excusa per precaritzar encara més estos grups.

L'absentisme laboral és un repte complex que necessita solucions equilibrades. No es pot abordar exclusivament des d’una perspectiva empresarial ni només des d’un punt de vista sindical. La clau està en trobar mecanismes que garantisquen la productivitat sense vulnerar els drets laborals i socials de les persones treballadores. Per això, el sindicalisme ha de jugar un paper fonamental en la definició d’estes polítiques.