Joaquín Rodrigo és, sens dubte, una de les figures més rellevants de la música espanyola del segle XX. La seua obra ha marcat generacions i ha transcendit fronteres, amb el Concierto de Aranjuez com a icona universal de la música clàssica. No obstant això, rere la brillantor del mestre es troba una figura essencial que ha estat sovint relegada a l’ombra: la seua esposa Victoria Kamhi.
Victoria Kamhi no va ser només la dona de Rodrigo, sinó el seu suport incondicional, la seua musa i la seua força vital. En una societat que, per dècades, ha invisibilitzat el paper de les dones, és fonamental posar de manifest la importància que va tindre en la vida i obra del compositor.
El seu paper no es limitava a acompanyar Rodrigo en els actes socials ni a cuidar-lo en la seua ceguesa; ella va ser la seua mà dreta en la gestió artística, la seua crítica i consellera, i una dona profundament culta que va renunciar a una carrera pròpia per impulsar la del seu marit. Això ens porta a una reflexió necessària sobre el rol de les dones a la història i el seu oblit sistemàtic.
A Sagunt, el reconeixement a Victoria Kamhi ha sigut just però insuficient. La seua distinció com l'única filla adoptiva en la història de la ciutat és un gest necessari, però cal visibilitzar encara més la seua contribució a la cultura. La seua influència sobre Rodrigo no va ser un fet merament circumstancial, sinó una col·laboració profunda i constant que va marcar la trajectòria del compositor.
Rodrigo i Kamhi formaven un duet indissoluble, una simbiosi perfecta on l’art i la vida es fusionaven. La música de Rodrigo no existiria tal com la coneixem sense la presència activa de Victoria. La seua implicació en la revisió de partitures, en la gestió dels concerts, en la correspondència amb editors i músics, demostra que el seu paper va anar molt més enllà del suport emocional.
Les dones com Victoria Kamhi han sigut grans intel·lectuals a l’ombra, invisibilitzades pel relat patriarcal que sempre ha situat els homes com a protagonistes únics de la història. La seua tasca, el seu sacrifici i el seu talent han quedat amagats rere el nom d’un marit, d’un fill, d’un pare. Recuperar la seua figura no és només un acte de justícia, sinó un imperatiu històric.
En la reivindicació del paper de les dones a la cultura, hem de qüestionar per què noms com el de Kamhi no apareixen amb la mateixa força que els dels seus marits o col·laboradors masculins. És una tasca que requereix no només homenatges institucionals, sinó també una revisió del discurs sobre l’art i la història.
Sagunt té una oportunitat única de convertir-se en un referent de la memòria de les dones oblidades, posant en valor figures com Kamhi i establint espais per a la divulgació del seu llegat. La ciutat, que ha donat tanta importància a Rodrigo, ha de fer el mateix amb la dona que va ser el seu pilar fonamental.
La influència de Kamhi en Rodrigo també és un recordatori del pes que tenen les dones en l’impuls de la creativitat dels homes de la seua generació. Molts artistes, escriptors, músics, han estat acompanyats per dones invisibles, però essencials. És hora que la història les mire de cara.
En la construcció d’una cultura més equitativa, és imprescindible resseguir els passos de figures com Kamhi i donar-los el reconeixement que mereixen. No com a secundàries en una història d’homes, sinó com a protagonistes d’una història pròpia.
Rodrigo va ser un gran compositor, però la seua obra no es pot entendre sense la presència constant de Victoria. Com podem continuar parlant del mestre sense honrar la seua companya? Com podem refer la història sense donar espai a les dones que l’han sostingut en silenci?
Honrar Kamhi no és només celebrar el seu paper com a esposa i col·laboradora; és reivindicar un model de dona valenta i erudita, que va saber navegar una societat adversa per construir un llegat cultural i humà de valor incalculable.
El llegat de Rodrigo i Kamhi és indissociable, i en la revisió de la història, hem de recordar que ella va ser molt més que la dona d’un geni: va ser una peça clau en l’engranatge d’un èxit compartit.
Sagunt té el deure de continuar reivindicant el nom de Victoria Kamhi i assegurant que no quede com una nota a peu de pàgina en la biografia del seu marit, sinó com una figura indispensable en la història de la música.
Recuperar les dones oblidades no és una moda, és una necessitat social. Kamhi és només un exemple d’una llarga llista de dones que han estat silenciades, però no inexistents.
I si un Concierto de Aranjuez va ser un símbol d’amor i inspiració, que l’homenatge a Victoria siga el nostre concerto de justícia.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.