La recent decisió del Tribunal Constitucional de suspendre part de la Llei de Concordia aprovada pel PP i VOX al País Valencià és molt més que una qüestió jurídica. És una defensa de la memòria, de la veritat i de la dignitat de totes aquelles persones que van patir la repressió franquista.
Aquesta llei, presentada com una norma de reconciliació, és en realitat un intent descarat de reescriure la història i de blanquejar un règim dictatorial que va vulnerar sistemàticament els drets humans.
No es pot parlar de concòrdia quan s’intenta equiparar un règim democràtic amb una dictadura que va nàixer d’un colp d’estat, va afusellar milers de persones i va imposar el silenci durant dècades.
La Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, aprovada pel govern del Botànic amb el suport de Compromís, era una eina de justícia, reparació i reconeixement. Una llei que posava les víctimes al centre.
Amb aquella norma, el País Valencià avançava en la localització de fosses comunes, la retirada de símbols feixistes i la promoció d’una cultura democràtica basada en la veritat i la memòria.
Però el govern de Mazón, amb el suport entusiasta de VOX, ha decidit trencar aquest camí i imposar una visió revisionista que nega el patiment de milers de famílies.
La nova llei no busca la pau, sinó la submissió. No busca la convivència, sinó la imposició d’un relat que pretén silenciar la història i invisibilitzar les víctimes.
El Tribunal Constitucional ha actuat com a fre davant aquesta deriva autoritària, suspenent els articles més greus de la llei, aquells que vulneren drets fonamentals i desprotegeixen les víctimes.
Aquesta sentència és una victòria per a totes les persones que han lluitat per la memòria democràtica, des de les associacions de familiars fins als ajuntaments que han treballat per la reparació.
També és un toc d’atenció a un govern que ha creuat totes les línies roges, posant en perill la convivència i el consens democràtic construït durant anys.
Des de Compromís ho vam advertir des del primer moment: aquesta llei era una vergonya per al poble valencià i una humiliació per a les víctimes del franquisme.
No es pot parlar de llibertat mentre es retallen drets i es censura la història. No es pot parlar de pau mentre es nega el dret a recuperar els cossos dels familiars desapareguts.
No es pot parlar de concòrdia mentre es pretén imposar una visió única i esbiaixada del passat, ignorant el dolor i la lluita de tantes persones.
El govern de Mazón ha actuat com a còmplice d’una agenda ultra que només busca dividir, enfrontar i imposar el silenci. Ha abandonat el seu deure institucional de protegir la memòria democràtica.
Però la memòria no es pot esborrar amb una llei. Viu en les famílies, en els arxius, en les escoles i en la dignitat de qui lluita cada dia per la veritat i la justícia.
La memòria democràtica no és una opció ideològica. És una obligació moral, legal i històrica. És un deure amb les víctimes i amb les generacions futures.
Cal recuperar la llei anterior, la que posava les persones al centre i reconeixia el dolor de tantes generacions silenciades.
Cal tornar a caminar cap a una societat que no oblida, que no perdona la injustícia i que construeix des de la veritat, la memòria i la dignitat.
Compromís continuarà defensant una memòria viva, feminista, antifeixista i valenciana. Perquè només des del reconeixement del passat podem construir un futur millor.
No callarem davant l’intent de blanquejar el franquisme ni de convertir les institucions públiques en altaveus de l’oblit i la manipulació.
La memòria és també una eina de futur. Ens ajuda a entendre d’on venim, a reconéixer els errors i a evitar que es repetisquen.
Per això, celebrem la decisió del Constitucional i exigim la retirada definitiva d’aquesta llei de la vergonya.
El País Valencià mereix un govern que mire al futur amb dignitat, no que revise el passat amb vergonya.
Les víctimes del franquisme no poden ser oblidades ni menyspreades. El seu patiment mereix reconeixement, no manipulació.
La democràcia es construeix amb memòria, amb justícia i amb veritat. I això és el que defensarem sempre.
Perquè sense memòria, no hi ha justícia. I sense justícia, no hi ha democràcia.