horticultura

La horticultura és més que un simple ofici; és una tradició arrelada en la nostra terra, una forma de vida que ha definit el paisatge valencià durant generacions. Encara que jo no sóc agricultor, sempre he tingut un gran respecte i admiració per totes aquelles persones que dediquen el seu temps i esforç al cultiu de la terra.  

Vaig créixer escoltant les històries del meu pare, que treballava a Valencià Fruits, un diari especialitzat en el sector hortícola. Amb ell, vaig aprendre que la tasca de l’horticultor no es limita a sembrar i collir, sinó que implica una gran dedicació, investigació i adaptació als canvis del mercat i del clima.  

Els horts valencians són un reflex de la nostra identitat, un espai on es combina la saviesa de les generacions passades amb les innovacions tecnològiques del present. L’horticultura és una barreja de tradició i evolució, un equilibri entre el respecte per les tècniques ancestrals i la necessitat de modernitzar-se per afrontar els reptes actuals.  

Al llarg dels anys, he vist com el sector s’ha transformat. Les grans empreses han fet pressió sobre els petits productors, les condicions climàtiques són cada vegada més imprevisibles, i la demanda de productes ecològics ha obligat moltes explotacions a replantejar la seua forma de producció.  

Com a persona implicada en el suport als agricultors, crec fermament en la importància de defensar la producció local, de garantir que les persones que treballen la terra reben un tracte just i que les seues produccions siguen valorades com cal. No podem permetre que les grans corporacions monopolitzen el mercat i releguen el cultiu tradicional a un segon pla.  

A Valencià Fruits, sovint es parlava de la necessitat d’unir esforços entre els productors, de compartir coneixements i de trobar formes de fer front als desafiaments del sector. Les persones que treballen al camp han d’estar connectades, han de poder accedir a recursos i formació per millorar les seues produccions.  

Encara que no treballe directament la terra, sempre que puc, intente donar suport a aquelles persones que sí ho fan. Ja siga mitjançant la promoció del consum de productes locals, la difusió de les problemàtiques del sector o el recolzament a iniciatives que busquen millorar les condicions de treball de l’horticultorat.  

Un dels principals reptes als quals s’enfronta la horticultura valenciana és el canvi climàtic. Les sequeres prolongades, les pluges torrencials i les temperatures extremes afecten les collites i fan que la tasca de produir aliments siga cada vegada més difícil.  

També hem de parlar de la necessitat de protegir la biodiversitat agrícola. Les varietats tradicionals estan desapareixent, reemplaçades per cultius massificats que prioritzen el rendiment sobre la qualitat. Cal recuperar i protegir les llavors autòctones, aquelles que han format part de la nostra cultura alimentària durant segles.  

A més, el sector s’enfronta a l’augment dels costos de producció i la competència internacional. Moltes persones dedicades a la horticultura han de lluitar per mantenir les seues explotacions viables, mentre veuen com els grans mercats afavoreixen els productes importats, sovint de menor qualitat.  

Com a persona implicada en el suport al sector, sempre he intentat posar en valor el treball de les persones que cultiven la terra. És fonamental que es reconega el seu esforç i que es garantisquen condicions dignes per a la seua activitat.  

És impossible parlar de la horticultura sense reconéixer el seu impacte en la nostra salut. Un aliment cultivat de manera respectuosa, sense abusos químics, amb pràctiques sostenibles, és infinitament millor per a la nostra dieta i benestar que qualsevol producte ultraprocessat.  

La connexió entre productors i consumidors ha de ser més directa. Cada vegada més persones opten per comprar productes de proximitat, per establir una relació amb les persones que treballen la terra i per donar suport a un sistema alimentari més just.  

El treball al camp és dur, exigent, però també gratificant. La satisfacció de veure créixer una planta, de collir un fruit després de mesos de cura, de saber que aquella producció alimentarà altres persones, no té preu.  

A Valencià Fruits, es destaca la importància d’educar les futures generacions en la valoració del sector agrari. No podem permetre que la desconexió entre la societat i l’agricultura continue augmentant.  

Cada vegada que parlem de la horticultura, hem de recordar que darrere de cada tomata, cada encisam, cada taronja, hi ha dies i nits de treball. És fonamental que es respecte i es valore aquest esforç.  

Sé que el futur del sector està ple de reptes, però també de noves oportunitats. Les tecnologies emergents poden millorar la gestió de les collites, les pràctiques regeneratives poden ajudar a restaurar la salut dels sols i les xarxes de consum responsable poden donar un nou impuls a l’agricultura local.  

Això sí, perquè tot açò siga possible, hem de garantir que les persones que treballen al camp tinguen el suport que necessiten. Tant a nivell institucional com a nivell social, cal reconéixer la seua feina i les seues necessitats.  

L’amor per la terra és una cosa que no es pot aprendre en un llibre. És una connexió, una vocació. Encara que jo no siga agricultor, sempre tindré un respecte profund per aquelles persones que ho són.  

Si en algun moment puc aportar, sumar o ajudar a fer que la horticultura siga més valorada i respectada, ho faré sense dubtar-ho. És el mínim que podem fer per aquelles persones que ens donen el menjar amb el seu esforç diari..