Fervor i festa: l’ànima viva del País Valencià

En una societat cada vegada més globalitzada i accelerada, les festes populars continuen sent un dels últims bastions de la identitat col·lectiva. Al País Valencià, el binomi “fervor i festa” no és només una expressió bonica: és una manera de viure, de sentir i de construir comunitat.

El fervor és aquella emoció intensa, profunda i sincera que es viu des de dins. No es pot fingir ni fabricar. 

A Sagunt, per exemple, es fa palpable durant la Setmana Santa, una de les més destacades del territori valencià, on la passió religiosa es barreja amb el respecte pel patrimoni i la història. Aquesta celebració, declarada Festa d’Interés Turístic Nacional, no és només una mostra de devoció cristiana, sinó també un acte de memòria col·lectiva. Les confraries, les vestimentes, els passos i les marxes processionals evoquen segles de tradició i sentiment compartit.

Però el fervor no és exclusivament religiós. També pot ser cultural, emocional o simbòlic. És el que senten els fallers quan planten el monument, o els festers quan ixen al carrer vestits de moro o cristià. És una connexió íntima amb allò que ens representa. La festa, per la seua banda, és l’expressió externa d’aquest sentiment. És el moment en què els carrers s’omplin de música, pólvora, colors i gent. És alegria, però també és orgull, memòria i resistència.

Quan parlem de “fervor i festa” al País Valencià, parlem d’una simbiosi que es manifesta en celebracions com les Falles, les Festes de Moros i Cristians, les Festes Patronals, les Danses populars, les romeries i les festes de barri. A Sagunt, el fervor es viu també en les festes patronals en honor a Sant Roc i la Mare de Déu del Bon Succés, on la devoció es combina amb actes lúdics, taurins i culturals que impliquen tot el poble. És una festa que uneix tradició i modernitat, religió i convivència.

Les Falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, són un exemple claríssim d’aquesta dualitat. El fervor es veu en la dedicació de les comissions falleres, en la crítica social dels monuments, i la festa esclata amb la pólvora, la música i la germanor. Les Festes de Moros i Cristians, especialment a localitats com Alcoi, Ontinyent, El Campello o el Camp de Morvedre, són una altra mostra d’aquesta fusió. El fervor històric i simbòlic es transforma en una festa espectacular que uneix passat i present.

Aquestes celebracions no són només entreteniment. Són expressions d’identitat col·lectiva, rituals que connecten generacions i que mantenen viva la cultura pròpia davant els embats de la uniformització global. El fervor és també una forma de resistència. En temps difícils, les festes han servit per mantenir viva la llengua, la cultura i els vincles socials. Han estat espais de llibertat i d’afirmació col·lectiva.

La festa, en aquest sentit, és molt més que una celebració. És una eina de cohesió social, un espai de trobada intergeneracional, un moment per reforçar els llaços entre veïns, amics i famílies. El fervor i la festa tenen també una funció educativa. Ens ensenyen valors com la solidaritat, la responsabilitat col·lectiva, el respecte per la tradició i la importància de la participació activa.

Tanmateix, cal estar alerta. La mercantilització de les festes, la banalització del seu significat o la pèrdua de participació activa poden posar en perill aquest equilibri tan valuós. Sense fervor, la festa esdevé només espectacle. Per això, cal posar en valor el paper de les comissions, confraries, colles, agrupacions musicals i associacions culturals. Són elles qui mantenen viva la flama, qui transmeten el sentit profund de cada celebració.

També és fonamental educar en el respecte i el coneixement de les tradicions. El fervor no es pot imposar, però sí que es pot cultivar. I això comença des de la infància, vivint les festes des de dins, amb arrelament i estima. A Sagunt, moltes escoles i entitats ja treballen per transmetre aquest llegat. Tallers de dolçaina i tabal, danses tradicionals, visites guiades a la Juderia o al Teatre Romà, tot contribueix a reforçar el vincle entre passat i present.

En un futur cada cop més digital, el fervor i la festa poden semblar anacrònics. Però precisament per això són més necessaris que mai: ens recorden qui som, d’on venim i què compartim com a poble. No es tracta de quedar-se ancorats en el passat, sinó de fer evolucionar les festes amb respecte per la seua essència. Que siguen espais oberts, inclusius i vius, però sense perdre la seua ànima.

La inclusió de nous col·lectius, la sostenibilitat, la igualtat de gènere i la innovació poden conviure perfectament amb la tradició, sempre que es faça des del respecte i la participació. Les festes també poden ser espais de reflexió. Podem aprofitar-les per parlar de memòria històrica, de valors democràtics, de convivència i de futur. El fervor no ha de ser cec; pot ser crític i conscient.

A més, el turisme cultural pot ser una oportunitat si es gestiona amb cura. Mostrar el nostre fervor i la nostra festa al món pot reforçar l’autoestima col·lectiva i generar riquesa, sempre que no es perverteixi el sentit original. El repte és gran, però també ho és la força del poble valencià. La capacitat d’organització, la creativitat i la passió que es veu en cada festa són una mostra de la vitalitat d’aquesta terra.

Fervor i festa és molt més que una expressió. És una manera de viure, de sentir i de construir comunitat. A Sagunt i arreu del País Valencià, és el cor del poble que batega amb força, any rere any, plaça rere plaça. I mentre hi haja gent disposada a emocionar-se, a participar i a estimar la seua cultura, el fervor i la festa continuaran sent l’ànima viva del nostre poble.