Francesc

El papa Francesc, nascut Jorge Mario Bergoglio, ha estat una figura clau en la història recent de l’Església Catòlica. Amb la seua marxa, es tanca una etapa d’obertura i canvi que, encara que inconclusa, ha transformat radicalment la institució. “La veritat és una relació. Cada un de nosaltres ha de caminar amb la veritat en el cor,” va dir en una ocasió.

Des del primer dia, Francesc va trencar motles. Va rebutjar el luxe del càrrec, optant per viure en una residència més modesta i utilitzar un vehicle senzill. “Prefereixo una Església accidentada, ferida i bruta per haver eixit als carrers abans que una Església malalta per la comoditat i l’adhesió a les pròpies seguretats,” afirmava.

El seu pontificat ha estat marcat per una clara defensa dels més vulnerables. Ha alçat la veu contra la pobresa, la desigualtat i la crisi climàtica, instigant a l’acció global. “El veritable poder és el servei. Cal guardar les persones, especialment els més febles,” recordava als fidels.

No obstant això, la seua tasca no ha estat exempta de controvèrsies. Les seues postures progressistes sobre la comunitat LGBTQ+, el paper de la dona a l’Església i la reforma de la cúria romana han dividit els fidels. “Si una persona és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-la?” preguntava, generant debat.

Ara que se’n va, l’Església afronta un moment decisiu. Hi ha una urgència real de continuar les reformes que Francesc va iniciar. “La misericòrdia és la veritable força que pot revelar la bondat i la tendresa de Déu,” insistia com a eix del seu pontificat.

El futur de l’Església dependrà de qui prenga el relleu. Continuarà el seu llegat de canvi, o bé es tornarà a una visió més conservadora? “No tingueu por d’anar contra corrent, fins i tot si sembla que esteu sols,” animava als que volien transformació.

El papa Francesc ha estat un líder que ha sacsat les estructures establertes, intentant guiar l’Església cap a una nova era. “Déu mai es cansa de perdonar-nos, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó,” una de les seues frases més repetides.

La seua marxa deixa incògnites, però també un llegat de lluita per una Església més propera a la gent. “Som cridats a ser persones amb esperança i fortalesa, no amb por,” va dir en una trobada amb joves.

Creus que les reformes iniciades per Francesc continuaran o l’Església girarà cap a la tradició?