Les Falles en 2016 varen rebre el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco amb el repte de salvaguardar a perpetuïtat una festa protagonitzada pel foc, en la qual la multitud de sectors artesans i tradicionals implicats la converteixen en motor social, econòmic i cultural.
La decisió va ser presa per un comité intergovernamental, format per 24 països signants de la Convenció de la Unesco, reunit des del dilluns a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. Allí rebia la notícia la delegació composta per Antonio Bravo i Consuelo Matamoros, de la Generalitat Valenciana; i Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i president de Junta Central Fallera i José Martínez Tormo, secretari general.
El Comité intergovernamental de protecció del patrimoni cultural immaterial, durant la seua reunió anual en Adis Abeba, ha valorat les Falles com una expressió de "creativitat col·lectiva" que "salvaguarda les arts i oficis tradicionals". Les Falles, escultures satíriques creades per artistes locals, "propicien la comunicació i el diàleg entre els ciutadans".
Què significa que les Falles siguen Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO? Com s'expliquen les Falles a una persona que mai les ha vistes?
El camí de la festa gran de València fins a arribar al més alt reconeixement patrimonial internacional, confirmat en Adis Abeba (Etiòpia), no ha sigut tan efímer com la vida dels seus monuments sinó que ha durat diversos anys, impulsat per nombrosos suports encara que també amb esculls superats, com les protestes del col·lectiu antitaurí i d'entitats veïnals.
La Unesco valora que la creativitat col·lectiva de les Falles, que conjuminen en un únic engranatge a artistes, música, literatura, indumentària i pirotècnia, permet salvaguardar arts i oficis tradicionals i defensa la seua conciliació amb els drets humans, ja que qualsevol col·lectiu poden participar en elles.
Superats tots els esculls i amb el títol ja de Patrimoni Immaterial de la Unesco en la butxaca, València sap que "guanyar el reconeixement és difícil però perdre'l és molt fàcil", com advertia el regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset.
Ara comença el vertader repte de les Administracions i la societat valenciana per a dotar a aquesta festa declarada d'Interés Turístic Internacional i a tot el que l'envolta d'una protecció que el dot d'una singularitat i la major visibilitat internacional possible, sense perdre el seu segell tradicional.
València ho té clar i ja prepara un Pla Estratègic que inclou un estudi d'impacte econòmic, social, turístic i ambiental que permeta conéixer les entranyes d'una festa que no és patrimoni exclusiu dels fallers, sinó de tota la societat valenciana, i ara de tot el món, una festa "que gestiona el 10% i viu el 100%".
Un estudi de 2008 va xifrar el seu impacte econòmic en 800 milions d'euros però, segons Fuset, es va fer "amb bona voluntat i pocs mitjans" i ara volen "desentranyar" la festa per a "conéixer les seues oportunitats" i poder prendre "les decisions que la puguen optimitzar".

Un milió de turistes
Una festa que reuneix durant els seus cinc dies grans a un milió de turistes, argumenta Fuset, "no ha de ser tractada com un problema sinó com una oportunitat, i per a això cal conéixer-la molt bé".
En el seu camí per a ser Patrimoni Cultural i Immaterial de la Unesco, les Falles han recollit el suport de multitud de sectors, institucions i administracions i han aconseguit que els dediquen una mascletà, un de les principals icones falleres, i fins i tot un pasdoble.
Amb la seua decisió de hui, la Unesco ha donat notes d'universalitat a una banda sonora de les Falles ja de per si mateix internacional, en la qual es combinen ressons d'ironia artística i pirotècnica i una amalgama d'olors, colors i emocions que, a partir d'ara, viuran en un indult etern.
Gener de 2003 Justo Nieto va llançar el guant
El primer pas per a iniciar la candidatura el va donar Justo Nieto en 2003, llavors rector de la Universitat Politècnica. Com a mantenidor de la fallera major de València de 2003, Vanessa Lerma, va llançar el guant al llarg del discurs de presentar la candidatura. Temps després, en 2009, el llavors president de la falla Avinguda dels Tarongers-Universitat Politècnica i professor, Ángel Martínez, va proposar a la Junta Central Fallera reprendre la iniciativa, després que el Tribunal de les Aigües rebera el reconeixement mundial.
Any 2010 Aprovació de presidents i Ajuntament
En el programa de conferències de 'Falles a la Nau' es torna a esmentar la proposta. El regidor popular de Festes, Félix Crespo, va anunciar en el ple i en l'assemblea de presidents l'inici dels tràmits per a sol·licitar la declaració de la salvaguarda. El tema va quedar aprovat i el ple de l'Ajuntament, el 28 de gener de 2011 va aprovar una moció de Félix Crespo donant el vistiplau a l'inici de l'expedient.
Any 2011 Com explicar les Falles en 250 paraules
A l'abril de 2011 s'aprova una proposició no de llei en el Congrés perquè el Govern done suport a la candidatura de les Falles. En la Junta Central Fallera, el llavors vicepresident de Promoció Exterior Jorge Guarro, com a expert en Turisme, crea un equip multidisciplinari per a redactar la candidatura. El coordinador va ser el mateix Jorge Guarro i estava l'actual secretari general, Pepe Martínez Tormo; l'ara director del museu faller, Gil-Manuel Hernández; Josep Lluís Marín, funcionari de Cultura Festiva, i Javi Mozas, documentalista i delegat d'Arxiu en la Junta. Han de completar un farragós document on han d'explicar què són les Falles en només 250 paraules i creen un vídeo de promoció.
Any 2012 Defensa en el Consell de Patrimoni
El llavors regidor de Festes, el popular Francisco Lledó, viatja a Tarragona al març, on es troba amb els llavors secretari autonòmic Rafael Ripoll i la directora general de Patrimoni, Marta Alonso, per a defensar la proposta de les Falles. En aquesta ciutat catalana es reunia el Consell de Patrimoni Històric, que era l'òrgan que havia de decidir si les Falles anaven a representar a Espanya. Finalment es va donar en vistiplau.
Març de 2012 Declaració BIC de les Falles

El ple del Consell del 9 de març de 2012 aprova la declaració de les Falles Bé d'Interés Cultural (BIC). La Conselleria de Cultura va remetre l'expedient de la candidatura a Madrid i el Ministeri de Cultura el va enviar a la Unesco París, a la fi de març. Aqueix any les Falles no van entrar en la llista, ja que els Patis de Còrdova anaven primer. La candidatura andalusa es va presentar en 2011, però se'ls va demanar unes rectificacions, i van ser inscrits en la llista en 2012.
Febrer de 2013 Aturada pel canvi de criteris
Els fallers tenien l'esperança que en 2013 la festa rebera el reconeixement, però a la fi de 2012 la Unesco va realitzar un canvi en les normes que regulen el procés. Es va acordar que en endavant, cada país només podia presentar una candidatura, i no dues, com es feia. El Ministeri de Cultura va demanar a la Unesco l'excepcionalitat de poder presentar aqueix any les Tamborradas i les Falles, però no va ser possible.
Any 2014 Nou embós per a la candidatura valenciana
En 2014 la candidatura de les Tamborradas van passar per davant de les Falles, però aquestes al final no es van aprovar. La Unesco van recomanar que modificaren l'expedient i, hui dia, encara està pendent. A l'estiu de 2014 es van variar uns criteris que posaven per davant als països que mai hagueren tingut inscripció. De manera que les Falles van baixar en el llistat al lloc 57 just l'any en què la Unesco va indicar que valoraria només 50 propostes.
Març de 2015 Irina Bokova visita València
La capital del Túria va acollir al març de 2015 la visita d'experts de la Unesco. Venien per a un altre assumpte, concretament per a debatre sobre nous criteris ètics per a preservar els patrimonis immaterials. Fins i tot va vindre Irina Bokova, directora general de la Unesco. Van veure la Llotja, es van organitzar actes amb el Tribunal de les Aigües, el Misteri d'Elx i els festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, tots Patrimoni Immaterial, però aquesta presa de contacte no va servir per a posicionar la candidatura de les Falles.
Desembre de 2015 Les 'Falles' d'Andorra ens avancen
Les festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus, conegudes també com les 'Falles dels Pirineus' van agafar velocitat i van avançar en la llista a la candidatura de les Falles. Com era un projecte d'Andorra que també estava signat per altres països com França i Espanya, finalment va comptar com a candidatura també espanyola i no va haver-hi opció a presentar a la valenciana. Aquest nou revés es va produir mesos després que el Ministeri de Cultura requerirà a l'Ajuntament actualitzar certa documentació de la candidatura.
Març de 2016 Àmplia promoció de la candidatura
Unesco València organitza uns actes vinculats amb la inclusió de València en la ruta de la seda i experts de la Unesco acudeixen a una mascletà i comproven que la seda està viva gràcies a la indumentària festiva. Generalitat i Ajuntament organitzen exposicions, desfilades de cultura popular, trobades de les entitats Patrimoni Immaterial de la Comunitat, la presentació d'un llibre i viatges a Lancaster i Alemanya per a llançar la candidatura.

Novembre de 2016 Examen i suport de la Diputació
El 31 d'octubre la Unesco confirma que l'expedient de les Falles està complet i l'inscriu en la llista dels projectes a examen. Entre el 28 de novembre i el 2 de desembre es debatrà a Etiòpia la seua possible inclusió en la llista de Patrimoni Immaterial. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, anuncia a les juntes falleres locals que si les Falles aconsegueixen el reconeixement, habilitarà una partida extraordinària per a concedir subvencions a les comissions que organitzen actes de suport. En la reunió d'ahir amb les juntes locals, aquestes van proposar a Rodríguez que les Falles siguen considerades un sector econòmic amb entitat pròpia. També van demanar que es faça un estudi per a determinar l'impacte econòmic real de la festa, una iniciativa que el president de la Diputació ha acollit de bon grat. També van sol·licitar ahir crear un òrgan que aglutine a la Junta Central Fallera i a les juntes locals de la província.
Les falles ja pertanyen a tota la humanitat i la qüestió ara és saber en què es traduirà això. "La declaració permet que les Falles puguen jugar en la Lliga del Turisme Cultural, la qual cosa permet accedir a ajudes", assegura Josep Lluís Marín, redactor de la candidatura Falles.
Així ha succeït, a menor escala, a Algemesí, les festes patronals de la qual van ser declarades patrimoni de la Humanitat en 2011. "Els primers anys pugem el 50% de les visites i ara estem en un 60% més. Estem en el mapa internacional del turisme cultural", explica el director del Museu de la Festa d'Algemesí, Julio Blasco.
Les Falles són música, llum, color, pólvora... però si alguna cosa les identifica són ells: els Ninots.
València té un pla per a fer de les Falles una festa sostenible
Tal i com explica Tere Rodríguez al DIARI LA VEU, Això no obstant, la distinció també suposa un grau major de responsabilitat i de compliment dels compromisos adquirits, entre els quals hi ha el fet de ser una festa sostenible.

"La responsabilitat ens obliga a buscar l'excel·lència i per això ens hem de posar les piles a poder complir el compromís i el mandat de salvaguardar les Falles", va indicar el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, durant la presentació del projecte Per unes Falles Sostenibles a l'epicentre de la Ciutat de l'Artista Faller, on l'Ajuntament ha organitzat, per al proper dissabte, un seguit d'actes per a celebrar el primer aniversari de les Falles com a Patrimoni de la Unesco.

Així, l'objectiu de la proposta és impulsar el triple vessant de la sostenibilitat –econòmic, social i ambiental– en tot el cicle de la vida de la festa. "Les Falles no es redueixen només a la setmana gran i al voltant de Sant Josep. Hi ha vida fallera al llarg del tot l'any", va expressar Fuset. "Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural", va coincidir Josep Bort, diputat de Compromís a la Diputació de València, una de les tres institucions junt amb el consistori i la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic que han firmat el conveni de col·laboració.

Josep Bort: "Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural"
L'estudi estratègic que inicia ara el seu camí permetrà disposar d'una diagnosi global de la festa a partir de la qual es podran determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien les Falles en el seu conjunt, per a després elaborar un Pla d'Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració tots els col·lectius que hi participen. Aquestes accions estaran no només orientades a les comissions falleres i els artistes fallers, sinó també als turistes i visitants. L'última fase del projecte serà un seguiment del Pla per a analitzar el grau de compliment dels objectius. "Crearem unes bases de dades amb tota la informació que ens arribe i així podrem creuar-les i fer diagnosis més específiques", va avançar Bort.
Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles, com també al col·lectiu faller, per a promoure una gestió sostenible dels casals. A més, també s'està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller. Per a l'obtenció dels resultats, la proposta metodològica considerarà la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de pobles i ciutats de la resta de les comarques valencianes representatives de l'activitat fallera. Això no obstant, la investigació serà extrapolable a totes les localitats i no es descarta la possibilitat de traslladar-la a les Fogueres d'Alacant.
Manca d'investigacions
"La sostenibilitat ambiental ha de veure's com una cosa positiva i hui refermem el nostre compromís amb la sostenibilitat, la natura i el medi ambient", va expressar la consellera Elena Cebrián, qui també va reconéixer la manca d'investigacions i informes al voltant de la qüestió. "La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s'estan plantejant al voltant de l'impacte ambiental de les Falles. I amb aquests informes el que farem serà donar pacte d'actuació i recomanacions a tots els agents que participen en la festa", va detallar Cebrián.
Elena Cebrián: "La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s'estan plantejant al voltant de l'impacte ambiental de les Falles"
En aquest sentit, tant Cebrián com Fuset van coincidir a assenyalar que la qüestió s'ha centrat en l'emissió de CO2 durant la nit de la cremà, però que hi ha altres aspectes tan importants o més que cal analitzar per a reduir al mínim els seus efectes, com són la contaminació acústica i la lumínica, el consum excessiu d'energia o la utilització de materials altament perillosos en la creació dels monuments. "Si tenim aquesta visió diagnòstica serà més fàcil poder receptar", va explicar el diputat Bort, tot matisant que, com en la medicina, el millor, en la majoria dels casos, és previndre. "Hem d'avançar i aconseguir que les Falles no només siguen una festa respectuosa amb el medi ambient, sinó un agent contra el canvi climàtic", va insistir Bort.
Des d'aquesta perspectiva va plantejar la possibilitat d'implementar l'economia circular en el món faller. "Per què no es poden construir monuments amb materials reciclats o materials que no siguen tòxics?", es va demanar Bort. La proposta va obtindre resposta allí mateix, ja que l'artista Ximo Esteve va denunciar les condicions en què treballa el sector. "Jo no sé amb quins materials estem treballant", va emfasitzar. "La societat critica l'emissió de CO2 durant la cremà, però nosaltres treballem amb eixe material tots els dies i no sabem quines conseqüències pot tindre en el futur. La situació dels artistes és tan greu que no ens parem a reflexionar i el ben cert és que tenim gent jove amb càncer", va denunciar Esteve. En aquest sentit, va instar l'administració a prendre mesures també en l'àmbit laboral.
Ximo Esteve: "No sabem amb quins materials estem treballant, ni les conseqüències que poden tindre en el futur. I el ben cert és que tenim gent jove amb càncer"
En resposta, el diputat Bort va apuntar a les noves tecnologies com a eina fonamental en aquest procés de reconversió. "S'ha avançat moltíssim i hem d'aconseguir implementar les investigacions per a fer possible que la sostenibilitat arribe on comença tot, al taller dels artistes", va dir.
Conscienciació creixent
Malgrat la manca d'una abundant investigació i documentació sobre els impactes ambientals de les Falles, el regidor de Cultura Festiva sí que va subratllar que cada vegada hi ha una major conscienciació a les institucions i els casals fallers sobre la qüestió i va assenyalar les iniciatives que premien les falles que han utilitzat materials orgànics per a la seua construcció. Pere Fuset va posar com a exemple el monument municipal que es va plantar a la plaça de l'Ajuntament, on dos dels ninots estaven fets d'un tipus de pasta de serradures i arròs.
"La utilització de la palla de l'arròs en la realització dels ninots fallers soluciona problemes importants: d'una banda, es permet l'ús de materials que no posen en risc la salut dels i de les artistes i que, a més, redueixen la contaminació durant la combustió; d'una altra, es dóna eixida a la palla de l'arròs de l'Albufera", va explicar l'aleshores regidor d'Innovació Jordi Peris, qui va destacat la importància del projecte d'R+D+i de materials sostenibles en Falles.
Pere Fuset: "Les Falles no poden restar al marge d'un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per apostar per una festa més sostenible des de tots els punt de vista"
"Les Falles no poden restar al marge d'un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per a apostar per una festa més sostenible des d'un punt de vista econòmic, social i ambiental, per fer de les Falles una festa millor", va insistir Fuset.
Sobre aquesta qüestió es va pronunciar les Falles passades l'ambientòleg Andreu Escrivà, qui va posar el dit sobre la nafra en el seu blog Ciència i Política. "L'impacte ambiental de les Falles és descomunal. Per una part, la població de la ciutat gairebé es duplica els dies de màxima afluència i, per una altra, la cremà és una gran orgia de fum tòxic. Sobta, per tant, l'absència d'estudis i l'avaluació d'alternatives, si exceptuem alguns articles solts i, això sí, el molt estimable dossier de la 'Revista d'Estudis Fallers' sobre 'La sostenibilitat de les falles'", explicava al seu escrit, on destacava les iniciatives que s'han engegat des de la conformació del govern del Botànic, però on també advertia de les conseqüències de no actuar amb celeritat. "Sé que és una reflexió incòmoda, però també estic convençut que és un debat que hem ajornat massa temps. Potser no arribem a temps per a replantejar-nos les coses enguany, però no podem seguir posposant-lo. Ens hi va la ciutat, l'aire, la salut", reblava Escrivà al seu escrit.
La palla d'arròs s'obri pas com a alternativa ecològica al suro en les falles, i ara que?
Tres artistes de València s'interessen pel projecte que desenvolupen investigadors de la Politècnica i que transforma la palla en material per a modelar ninots.
Aquest material reduiria les cremes en els arrossars, tarda més a cremar que el suro, que en realitat es fon, i presenta una olor molt semblant a la de la fusta.
"No estem en contra del poliestirè expandit (suro), el que plantegem és una alternativa basada en un nou material de palla d'arròs que crema en lloc de fondre's com el suro, que té un major temps de combustió i que ha de ser més respectuós amb el medi ambient i amb l'entorn de treball de l'artista ja que es genera molt poc residu".
Així han explicat els investigadors i professors d'informàtica de sistemes i computadors, Miguel Sánchez, i de Belles Arts, Rubén Tortosa, l'objectiu del projecte que vénen desenvolupant en la Universitat Politècnica al costat dels també investigadors Xavi Mas del Departament de Restauració i Béns Culturals i José Ramon Albiol del Departament de Construccions Arquitectòniques, basat en la creació d'una massa realitzada a força de serradures i palla d'arròs que es puga usar per a elaborar falles i que no siga contaminant.
"L'altra part del projecte consisteix a aplicar aquest material, d'una banda amb un sistema d'impressió en 3D que permeta crear una figura i d'una altra banda mitjançant motles", han comentat.
Gràcies a un conveni de R+D+I amb l'Ajuntament de València a través de Las Naves s'han pogut veure els primers resultats en les passades Falles en el monument de la plaça de l'Ajuntament, que va comptar amb ninots realitzats amb aquest material a manera de prova pilot.
L'experiència no ha passat desapercebuda i, de fet, segons han informat Sánchez i Tortosa, "tres artistes fallers s'han interessat per aquest nou material i s'han posat en contacte per a utilitzar-lo en els seus monuments de cara a les pròximes festes".
I és que, "l'objectiu final és produir-lo a gran escala i industrialitzar el procés perquè puga competir en costos amb el suro, amb l'avantatge que és més net en ser utilitzat d'una manera additiva enfront del model actual que genera molt residu de partícules de diferents grandàries en el taller de l'artista". També s'està provant "per a ser utilitzat directament en motles".
Així, la idea compta amb un doble benefici: "D'una banda es reduirien molt les molèsties que generen les cremes massives de palla d'arròs en els camps de la zona del Saler, i de l'altra, s'aconseguiria una crema de falles més respectuosa amb el medi ambient".

Malgrat tot, són conscients que aqueix moment encara tardarà a arribar i que el suro se seguirà treballant: "Actualment és el material més utilitzat perquè és barat i fàcil de manipular, però barrejat amb la pintura quan crema desprèn un fum negre que no és agradable ni net; sabem que serà molt difícil que s'elimine per complet i tampoc és el que es pretén, però si aconseguim que es reduïsca el seu ús per materials més ecològics, com el que hem creat, s'haurà aconseguit un gran avanç”.
Les falles del futur seran de palla d'arròs i serradures i impreses en 3D
Aquests nous 'ninots', que ja són una realitat en el laboratori, podrien convertir-se en el nou estàndard de construcció de falles i obrin una nova via per a empreses i tallers artesans, informen els responsables d'aquesta recerca. "El nostre objectiu és múltiple: d'una banda aconseguir un material compost per combustible no tòxic, com a alternativa al poliestirè utilitzat actualment i, per un altre, desenvolupar un robot que permeta la impressió 3D emprant aquest material", destaca Miguel Sánchez, investigador del Departament d'Informàtica de Sistemes i Computadors (DISCA) de la Universitat Politècnica de València.
Des dels nostres laboratoris, estem treballant a petita escala amb uns resultats inicials prometedors. Es tracta d'un primer pas cap a una nova forma de construir els monuments fallers", afig. La nova matèria primera per a la construcció de 'ninots' ha sigut desenvolupada per un equip del departament de Química, coordinat per la professora Mercedes Álvaro.
"Empra una base orgànica combustible com les serradures o la palla d'arròs, al costat d'un monòmer i aglutinants formant una densa pasta. S'erosiona amb facilitat, la qual cosa permet millorar l'acabat -allisat- en el taller", apunta el professor Rubén Tortosa, del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts. Afig que destaca també per la seua lleugeresa i, respecte a la combustió, crema sense cap tipus de problema i sense produir vapors tòxics. Malgrat la seua lleugeresa i la seua emmotllabilitat inicial, aquest material s'endureix després de passar per un procés d'impressió per capes en tres dimensions gràcies al desenvolupament d'un sistema específic d'impressió per a materials viscosos.
El procés d'impressió és similar al que utilitzen les impressores en tres dimensions, que dipositen plàstic fos. "Les diferències són l'escala i que el nostre material s'endureix per l'acció de la calor, no mitjançant el fred, com ocorre amb el plàstic", apunta Rubén Tortosa. Segons els investigadors, per als professionals del sector, el principal avantatge seria l'absència de desaprofitaments, ja que l'escultura de figures en poliestirè produeix una gran quantitat d'encenall, mentre que amb el nou material desapareix el material sobrant.
Així mateix, evitaria la combustió de grans quantitats de poliestirè, amb el consegüent benefici mediambiental. "Finalment, el procés d'impressió en tres dimensions produeix figures preparades per a l'escatat, acabat superficial i el pintat, amb la qual cosa s'evita gran part del procés de muntatge que molts tallers realitzen en compondre figures a força de llesques de poliestirè pegades entre si", conclou Miguel Sánchez. L'equip de la UPV continua treballant en aquest projecte, de cara a perfeccionar el procés i escala d'impressió.
Patent
Des de setembre de 2017, la UPV compta amb la patent per a la creació d'aquests innovadors ninots fallers, si bé el seu treball pot aplicar-se també a altres camps. Al costat de la palla de l'arròs, els investigadors utilitzen polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa.
"Amb aquestes matèries primeres", afigen els també integrants de l'equip UPV afigen Miguel Sánchez i Xavier Mas-Barberà, "el procés és el següent: es tritura la palla fins a obtindre una granulometria menor de tres mil·límetres i es mescla amb els altres components, entre un i cinc minuts. El material resultant és el que utilitzem per a emplenar, en aquest cas, el motle del Pulgarcito". (
El primer ninot fet amb palla d'arròs, fruit del treball dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), és ja una realitat. Es tracta de la figura d'un Polzet, obra de l'artista faller Iván Martínez Vello, que forma part del monument infantil de la falla Menorca-Luis Bolinches i que passarà a la història com el primer de l'Exposició del Ninot realitzat amb aquest material.)

Publica al Llibret Falla La Marina 2019