Foto A.J. Fresno

a tots i totes alcança
o de ponent, ni vent ni gent

Començaré amb l’estricte anàlisi de la propia dita, cosa que ja he avançat al subtítol. La dita Quan el mal ve d’Almansa… es una d’eixes relacionades, que hi han de més, que mostren el rebuig per part dels valencians i valencianes de tot allò que feia olor a Castella. Això si, en lloc de gastar-ho com el en subtítol de ponent, ni vent ni gent s’utilitza una cruenta batalla que va somoure la terra d’Almansa. (Fa referència a la batalla d’Almansa (Albacete), durant la Guerra de Successió, el 1707, que marca l’abolició de l’estructura política del Regne de València i per la qual s’imposà la incorporació al Regne de Castella, per just dret de conquesta, sota el mandat de Felip V. Evidentment, els efectes d’aquella desfeta es van fer notar a tot i a tothom, com prevé la dita.)

I és curiós! Com esta dita té una cosa més amagada. Es tracta d’una paraula controvertida, que sovint s’ha titlat de castellanisme. Alcançar. Però tantes vegades s’ha utilitzat la paraula castellanisme com a recurs buit de desqualificació que cal posar un certes prevencions. En el cas que realment ho siga, cal constatar, en primer lloc, que no es tracta d’un castellanisme recent. Segurament, esta proclama sobre la Batalla d’Almansa no fou creada directament pels contendents derrotats, sinó que molt probablement es creà en el primer terç del segle XX, com a fruit de l’exaltació dels sentiments nacionalistes que propicià el romanticisme de l’època. Però, en qualsevol cas, el verb alcançar ja venia d’antic. Potser molts recordaran també un poema de Joan de Timoneda, popularitzat per Raimon en forma de cançó, que deia així: «Yo crech sert que res no sia / o si só, só fantasia / o algun home que somia / que ve alcançar algun do / puix de amor mudat me só».


Doncs, encara, a dia d’avui hi ha gent que pensa que alcançar és un barbarisme. Açò ens bé d’alló més bé per relacionar tot allò que ve fora de la festa, fallera, i que a voltes s’assimila i a voltes és tracta com si d’un monstre Godzilla que volen maquillar una festa que està feta així de sempre i que tota la vida ha sigut així (s’ha de llegir amb ironia).

Una de les coses, que almenys a Sagunt ha passat, és l’aparició d’artistes fallers que venen amb aires nous i que no son considerats ni premiats pel simple fet de ser diferents o que les seues inspiracions venen de prop d’Almansa de les Fogueres de Sant Joan a Alacant. Perqué pasa açò? doncs perque la gent té un escut al canvi, allò que no coneixen. És insultant vore com jurat, falleres i falleres, i ciutadania tira a terra una falla pel simple fet de tindre color cridaners, estètica polièdrica o simplement ser una representació d’un artista o una artista en eixe moment. Recorde la falla parlant flors d’Anna Ruiz a la Falla El Mocador o com quan Antonio Verdugo comença a plantar en especial per a la Falla El Palleter, fa més d’una dècada, i el públic, com si fora jurat, deia això de açò no està ben lijat! Xé, tu! experts en falles tots! i totes!  Açò deixa damunt de la taula això de massa mans fan una mala paella, i com entre tots i totes les agents socials que intervenen en la festa son ells i elles les que fiquen pedres per a poder avançar.

Però tornem a la propia dita, quan el mal ve… d’Europa a totes les falles alcança. I si, no sols de llebeig ve el mal, això si el llebeig és l'alcavot de la tramuntana, i del nord és d’on ve un nou mal! Pirotècnia és durament regulada en la Unió Europea. La regulació de 2007 va generar una autèntica guerra cultural en el continent. Els països del sud pensaven que els de el nord es mostraven massa duros amb les seues tradicions. Com València i la Castella del XVIII. Som un poble de foc, som mediterrànis, on existeix una adoració mil·lenària pel foc. A Malta, Nàpols, Sicilia (antics territoris de l’antic Regne de València abolit pel decret de nova planta, si després de la Batalla d’Almansa), Catalunya, i el que a nosaltres més ens toca les Falles en tot el territori valencià. Entre les restriccions més polèmiques que va incorporar la directiva europea es trobaven la d'augmentar fins als 12 anys l'edat mínima per a utilitzar els artificis de menor potència, i també la de fixar una distància de 15 metres entre el públic i els productes pirotècnics de la categoria 3, els de les bengales i els focs usats en desfilades (en el nostre cas els correfocs). És el nostre nou decret de nova planta, els mals, pareixen, que no solen venen d’Almansa també venen d’Europa.

Un altra calamitat, i no sé si bona o dolenta per a les falles i la festa ara que han sigut declarades patrimoni de la humanitat, si quan és va intentar fer un canvi en el dia de la cremà, amb la idea de que vingueren més turistes si els dies claus de la festa estigueren sempre en cap de setmana i aixì, els de la meseta, pugueran agafar un AVE i poder gaudir, i masificar, les falles. El mal en este cas no se si venia de Castella o simplement dels que trauen un benefici econòmic de la festa, que hi ha i no és xicotet, i alterar allò més important el sentiment dels fallers i falleres, sentiment de festa, d’alegria, de llum i de color, tratatà, tatà, tatà! Veus jo ací m’unia als que volen canviar el dia! Este mal el suportaria. És interessant vore la festa de les falles no des del prisma de la ciutat de València si no de tots els pobles i ciutats que la celebren i com totes tenen i poden tindre la seua quota de mercat, a dia d’avui el Puig, Montserrat planten falla abans i després del 19 de març respectivament i no ha passat res. Seria un gran descavell?

I ara una en futur… que passaria si enlloc de que la policia o guardia civil denunciara a Valtonyc denunciara a les falles? primer ho podria fer per els versos atacant a polítics, sindicalistes, reis, reines, reinones i personatges del cor. I segon, i això ho marca molt bé en la llei mordaça, per cremar la bandera de l’estat - en més d’una falla ix pintada - o per cremar un ninot que simbolitza al rei, Felipe V o VI depen en qui parles. Si, si apliquem la llei com està tipificada actualment la Fiscalia de l’estat i els gran tribunal suprem i constitucional podrien declarar les falles -els monuments, els cadafals- incosntitucionals i s’acabaria la festa. Les lleis que per dret just de conquesta ens aplicaren als valencians i valencianes en el Decret de Nova Planta serien paregudes a les que ens podrien aplicar les lleis i reformes fetes no fa molt a l’estat espanyol, i com en 1714 ens negarien la nostra llengua, la nostra identitat i el que més ens preocuparia als valencians i valencianes: la nostra festa. Per a tot el demés un colpet de cassalla.

Article Publicat al Llibret El Canet de Cullera