Els pirates, a l'abordatge a Sagunt i el Camp de Morvedre

No tenien cama de fusta, ni calaveres en els seus vaixells. Ni tan sols un trist pegat o un lloro parlant en el muscle però eren igual de temibles, violents i sanguinaris. Eren berberiscos, es vestien com a musulmans, portaven jupetins i fins i tot turbants. Podien passar totalment desapercebuts.

Pirates i la seua història més antiga es remunta als orígens de la navegació, clau en la creació i desenvolupament de l'ibèric-romà Arse-Saguntum. No obstant açò, serà en l'Edat Moderna quan els estralls causats per aquests salteadores del mar deixaran sagnants capítols en les cròniques de l'època. Una de les més importants va ser la incursió patida al setembre de 1574 quan uns 200 pirates van desembarcar en el Grau Vell i es van endinsar fins al monestir franciscà de Sant Esperit de Gilet. La razia es va saldar amb èxit, encara que la milícia saguntina va aconseguir capturar i ajusticiar a onze d'ells. Aquesta va ser una de les més importants, però no l'única ni la primera.

Però què va ser de l'audaç Henry Avery? Alguns afirmen que, via Irlanda, també va tornar a Anglaterra, on al principi va córrer millor sort que els seus companys.

Però segons una altra història que es troba en els papers del notari Pere Aviñó, veí de Gilet, sembla ser que va conèixer a una dona i entre ella i el pirata Avery va sorgir l'amor. Henry Avery no va tornar a pujar al Fancy, es va quedar en Morvedre, on es va casar amb la jove. Mai tornaria al mar, sinó que va viure fins a la fi dels seus dies prop de Sant Esperit i amb la feliç companyia de la seua esposa. Açò si es va canviar el nom a Alfonso Ros, cognom molt comú en la subcomarca de la Baronia.
Quina importància té aquesta història, en el món de la comarca. O llegenda, o realitat, quina més dóna. Alfonso Ros, sota una creu o dins d'ella, va deixar alguna cosa que va trobar en els seus viatges pels mars del nord, del sud, i els altres cinc. Ell, que va tenir una relació amb una princesa mongol va portar a aquesta comarca la flama eterna, la flama que mai s'apaga la que encén tota foguera, la flama d'un poble que naix i creix. Al nostre pirata, en el segle XVI cada vegada que podia organitzava, per als solsticis, per a les saturnàlies, per a poder agafar la seua flama, l'eterna, i poder usar-la per a poder compartir la purificació, mitjançant el foc, el Agni, el foc del sol i de la llum dels cors dels qui li adoren.

Aqueixa magnífica peça, amagada, pas de mà en mà dins de la seua família. Tot sempre dient una mateixa frase, secreta que només ells coneixen, “Què és el meu vaixell: el meu tresor, què és el meu déu: la llibertat, la meua llei, la força i el vent, la meua única pàtria la mar”

Però l’historia no acaba ací. Ja al segle XX, després de que s’haja perdut la tradició de fer fogueres per als solsticis, una gent de la Baronia començaren de nou a fer-ho. Un tal Alfonso Ros Alfonso, vos sona el nom? Va començar a recuperar una tradició i fer una falla, i cremar-la, a Gilet.
Si ho mirem des de la nostra perspectiva, des del segle XXI, és al·lucinant la tradició ancestral del foc està viva i és reflexa en el tresor, pot ser que ens deixà Avery, de les nostres falles, les del Camp de Morvedre.

Falles son territori. El tresor d’una comarca, la comarca té un tresor. Pot ser que siga l’única comarca vertebrada per les associacions culturals falleres. L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.

Falles son vertebració. Una Junta, l’actual Federació Junta Fallera de Sagunt és l’encarregada de vetlar de fer de les Falles del Camp de Morvedre un bé de rellevància a nivell autonòmic i dinamitzar tots els actes i una tradició. És per tot això que el tresor millor guardat son els actes que és comparteixen entre totes les falles (29) les quals, i com a fet diferenciador, fan una visita de pleitesia falla a falla per poder contemplar els monuments plantats als carrers de les poblacions que hui en dia formen part de la Junta (Sagunt, Gilet i Faura). Actes de FJFS

Segons marca l’article 98 del reglament de Federació Junta Fallera de Sagunt marquen quin son els actes més importants de les Falles de Sagunt i en els que diuen quina indumentària s’ha de dur. Podem basar-nos en aquest article per tal de redescobrir i mostrar quina és la importància de les falles en la societat i la importància de la recuperació de la indumentària tradicional.

En este sentit tenim actes fallers de rellevància i solemnitat com son exaltació de les Falleres Majors, Desfilades, Lliuraments de premis, creu de maig on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, per a tots els participants. les Ofrenes i Actes religiosos  on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, de mànega llarga o cosset segle XVIII i amb mantellina per a totes les participants.

Altres actes oficials com son l’elecció, Nominació, Proclamació i Comiat de Falleres Majors, Inauguració de l’Exposició del Ninot, Presentacions de les comissions de la FJFS, Cartell anunciador, Presentació del llibret de la FJFS, Clausura d’activitats, Crida, Nit d’Albaes, Lliurament de mantons oficials les Falleres Majors, Corts d’Honor i acompanyants de la FJFS  on cal anar amb  indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller.

Falles son història. És per tot això que posseeix un museu el del ninot indultat. Ja no sols el propi ninot si no el reconeixement al Gremi d’artistes fallers que fan de la seua tasca una part imprescindible donant sentit a la festa de les falles. Cal tindre una visió a llarg termini per tal de poder explicar l’evolució del es falles de Sagunt, una evolució basada en els seus ninots indultats com ha passat al Museu Faller de València on l’ADEF ha pogut fer un catàleg, raonat, de tots els ninots i la seua evolució. La part del monument que no és crema ha de servir-nos per vore d’on venim i on anem.

La població de la subcomarca de la Baronia que té més llarga trajectòria fallera és la d'Alfara de la Baronia. La més antiga és de l'any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l'últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d'aquell any es va titular "Curruca". Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una "bellesa fallera”. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. Algímia d'Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. L'origen de la tradició fallera a Estivella s'ha descobert recentment gràcies a l'aparició del llibret de l’any 1924. Altres fenòmens relacionats amb la festa s'han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. L'experiència fallera més continuada a la subcomarca va ser la sorgida a Gilet el 1971 i que encara continua. Fou a partir d'un grup d'amics i la seua vigència és destacada.

A Sagunt, fem un poc de memòria la primera falla a la nostra ciutat es plantà en 1927 al nucli nou i a 1932 al nucli vell. Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del cult  a la bellesa, el color y el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada. En Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers montà en   un carrer del Port, Carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro, estava representada per un colos dominador sobre la banya de l’abundància, del que sobreeixien els productes minerals; aludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components de la primera comissió foren: Bautista Lopez  Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Angel Xirivella  i Antoni Pérez, entre altres.

En La Vall de Segó des de feia temps un grup de veïns de Faura albergava la il·lusió de crear en aquella vila de La Vall de Segó una comissió i d'aquesta manera celebrar amb tots els honors les tradicionals festes josefines. Després de moltes consultes a altres comissions i traslladar l'entusiasme a la resta dels habitants de Faura la creació i posada en manca de la comissió és, des de 1994, una realitat. Encara que a Benavites en 1932 es va plantar una Falla, en aquest cas escolar.

Falles com a espai. Però el tresor més preuat de les festes del Camp de Morvedre és l’espai on és realitza l’exaltació de la fallera major, i infantil, de la comarca el Teatre Romà. Un monument nacional. Un bé d’interès cultural. Un Patrimoni Mundial. Sagunt Escenari de la Història, com a escenari de les falles. Entre els arguments de pes, per fer Sagunt patrimoni de la humanitat, és que la ciutat va ser l'escenari de l'inici de la segona Guerra Púnica i el primer triomf de Roma a Occident; un lloc per on van passar els principals generals de tot el món. Un fet històric que arrepleguen molts textos clàssics.

Una altra de les fortaleses per a la candidatura és la relació de Sagunt amb el mar, que ho converteix en un lloc integrador amb important activitat comercial que li va portar a encunyar moneda en la ceca més antiga de inscripció ibèrica i que manté el port antic (Grau Vell ) millor conservat. A més cal destacar el Castell com el més extens d'Espanya i el seu assentament iber que aquest va acollir. I destacar el Teatre Romà, la història del qual és la més àmplia i més documentada de tots els teatres d'Espanya i del que s'ha aconseguit la continuïtat del seu ús.

I com no destacar el vi, que va adquirir una «fama important» dins del món romà. Vi que eixia per el seu antic port, el Grau Vell, l’entrada natural dels pirates a la nostra comarca.

I així tornem al nostre pirata, Avery, el qual, mitjançant el seu tresor, la flama, i la seua tradició de passar de pares a fills pot ser que fora l’espurna que cada 19 de març encén les metxes de la crema de les falles. Pot ser l’esperit de Avery és clave dins de cada fallera major, i pot ser que quan crema la falla la bellea escolte per dins alguna cançó llunyana “Som foc tots dos i encara crema. Portem a dins el crit d'un món que desespera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. Si cau la nit aquí, seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre món.”

ALBERT E. LLUECA JUESAS
PRESIDENT AC L’ARXIU – CAMP DE MORVEDRE

Article publicat al Llibret Falla Barri Sant Gregori de Torrent 2019
* quasi tot està novelat... qualsevol paregut amb la realitat... és pura imaginació